Eva Menor: "Les dones no tenim garantit encara el dret a la vida"

Cada 8 de març torna el debat sobre el feminisme, la igualtat i el paper de les institucions en la conquesta de drets. Però per a Eva Menor, consellera d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat, hi ha una idea que no admet discussió: la igualtat entre homes i dones no és una qüestió ideològica, sinó un principi constitucional que s'ha de complir.

En vigílies del Dia Internacional de la Dona, Menor reivindica el llegat de qui va obrir camí fa dècades —com les dones que van protagonitzar les Primeres Jornades Catalanes de la Dona el 1976— i defensa que el repte actual passa per consolidar els avenços i traduir-los en polítiques públiques amb recursos.

En aquest context, el Govern ha reforçat la perspectiva de gènere a la planificació pressupostària, amb prop de 600 milions d'euros destinats a actuacions amb impacte en la igualtat.

En aquesta entrevista amb Crónica Global, la consellera reflexiona sobre els desafiaments del feminisme en un moment d'auge del discurs negacionista i de l'avenç de l'extrema dreta, defensa que la igualtat real encara està lluny d'assolir-se i recorda que els drets conquerits no són irreversibles.

"Els somnis, com la lluita, venen de lluny". Què volen transmetre amb el seu lema per al 8M d'enguany?

Recordar d'on venim, analitzar com estem i replantejar consensos per continuar avançant cap a la igualtat real de les dones. I ho hem vinculat a una efemèride que celebrarem el 2026: el 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, que van ser la llavor del moviment feminista a Catalunya i van suposar una revolució, no només en drets de les dones, sinó també en la consolidació de la democràcia.

De què es tracta?

Quatre mil dones, en un moment molt complicat de sortida de la dictadura, es van reunir per reivindicar una educació pública de qualitat, una sanitat pública universal, la despenalització de l'avortament, la despenalització de l'adulteri o l'abolició de les normes que castigaven, per exemple, qui tenia una orientació sexual diferent de la normativa.

Els somnis d'aquelles dones s'han transformat en la realitat que vivim avui les dones, i això és el que hem volgut visibilitzar a l'spot: escenes quotidianes, senzilles, amb les quals qualsevol es pot identificar.

El vídeo, a més, es recolza en Mercè Otero, figura referent del feminisme a Catalunya amb la fi de la dictadura.

Perquè les escenes quotidianes d'avui són fruit de la lluita d'aquelles dones que fa 50 anys van somiar amb un futur millor. I això ho unim amb un fil que connecta amb la generació de les nostres mares i àvies –que van protagonitzar aquell moment– amb la nostra generació, que té la responsabilitat de transformar el seu llegat en nous somnis per a les nostres filles i les nostres netes.

Els passem aquest testimoni perquè continuïn somiant amb un futur millor i lluitant per fer-lo realitat. D'aquí el lema “els somnis, com les lluites, venen de lluny”, per explicar que el feminisme no és una cosa superada, que la igualtat no és una meta assolida, ja que no hem arribat a la igualtat real.

Com és la igualtat d'avui?

Tenim igualtat formal, és veritat, però no real, i vivim un moment de fort negacionisme i antifeminisme. M'agrada recordar que la igualtat no és una ideologia política, és un principi constitucional que impregna tot l'ordenament jurídic, com la resta de principis constitucionals, i que no es discuteix: es compleix.

No entenc per què filosofem tant sobre si cal complir o no amb la igualtat, quan és un principi constitucional; qui defensa tant la Constitució hauria de complir-la.

Tot i així, hem avançat.

En aquests 50 anys de democràcia, sustentats en els principis que defensaven aquelles dones, hem assolit l'etapa de més prosperitat de la nostra història: ningú dubta que hem evolucionat positivament gràcies a una arquitectura democràtica basada en tres pilars: un bon ordenament jurídic (tenim un dels millors del món), polítiques públiques amb recursos i consens polític i social.

Com a consellera d'Igualtat i Feminismes, vull reforçar precisament aquests pilars: bones normes que garanteixin drets a tota la ciutadania, polítiques públiques útils, ben planificades i avaluades, i consens polític i social, avui amenaçat per l'extrema dreta, que pretén fer creure que l'agenda de la igualtat és prescindible quan és imprescindible per al desenvolupament econòmic.

Malgrat aquest consens de què parlava, un de cada tres catalans diu que el feminisme ha anat massa lluny.

Està clar que no. Seguim tenint bretxa salarial de gènere, i les dades ho demostren: la violència masclista és una realitat i el 2025 hem tingut, malauradament, deu feminicidis, quatre d'ells en una sola setmana. Això significa que ni tan sols el dret bàsic a la vida està plenament garantit per a les dones.

Vivim un augment d'agressions sexuals denunciades: no sé fins a quin punt s'han incrementat els casos o si es denuncien més, però sí que és fruit del feminisme que hi hagi més denúncies, perquè ha augmentat la percepció dels propis drets i de quan es vulneren. No hem arribat al final del camí.

Teniu xifres que ho desmuntin?

A la inauguració del Mobile World Congress, citava algunes dades. A la formació professional vinculada a la tecnologia, només un 9% de les persones matriculades són dones; a les professions tecnològiques, que són la gran revolució del segle XXI, només el 26% d'especialistes són dones; i les presidències de les empreses, només el 19% estan ocupades per dones.

Aspirar a elevar aquests percentatges al 50% de la població no és anar massa lluny: és demanar justícia. I quan les enquestes segueixen reflectint que les dones tenen por d'anar soles a la nit, reivindicar el dret a caminar segures tampoc és anar massa lluny.

I per què hi ha gent que diu que el feminisme ha anat massa lluny, especialment entre els joves? Un de cada dos ho sosté, segons el Centre d'Estudis d'Opinió

Perquè s'alimenten d'un missatge molt ben construït des de fa temps per l'extrema dreta, que discuteix l'agenda que garanteix drets perquè vol retrocedir 50 anys. El seu objectiu és tornar-nos a aquella realitat, i aquest missatge ha calat en l'imaginari juvenil.

Estem molt millor que fa 50 anys i cal conservar el que hem fet bé. Hem construït un consens molt important que ha sustentat les principals polítiques feministes dels últims anys i tenim molt bones lleis, una cosa que hem de mantenir i protegir davant l'extrema dreta, que ho qüestiona tot.

Fa alguna autocrítica del moviment feminista?

És clar, no serviria de res ser autocomplaents amb com hem afrontat els reptes de la igualtat. Crec que no hem dialogat prou amb els joves, especialment amb els homes joves. El feminisme actual ha d'obrir més espais de diàleg amb els homes.

Vaig llegir una frase d'Emma Riverola que em va agradar molt: potser hem de parlar amb els homes per explicar que la felicitat no la donarà la fortalesa, sinó la llibertat. Hem culpabilitzat molt els homes; és veritat que alguns són culpables, però no tots ho són ni dels delictes ni de les discriminacions.

Hi ha molts homes que no discriminen ni cometen delictes, però sí que són responsables, igual que nosaltres, de transformar la societat. Hem de reflexionar sense autocomplaença, amb radicalitat inconformista, i dialogar molt més, no només amb els homes joves, sinó amb tota la joventut.

Com ha de ser aquest diàleg amb els homes?

Tendim a dir-los com s'han de comportar i a donar lliçons sobre com construir el seu present i el seu futur. Parlem molt d'ells, però ells parlen poc, i cal afavorir espais de diàleg.

Eva Menor, consellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya GALA ESPÍN Barcelona

El masclisme no és només violència o assetjament. En el dia a dia, què estem fent malament?

El masclisme és cultural: tots ens hem educat en una cultura androcèntrica, en un món construït per homes i amb mirada d'home, que ha exclòs les dones de l'imaginari col·lectiu. El que fem malament és perpetuar discriminacions i estereotips de gènere.

Ens ha faltat més valentia com a societat per incorporar canvis més ràpid: coeducació a l'escola, lluita contra estereotips de gènere que limiten vocacions, per exemple, en els estudis STEM, on si haguéssim fet bé la feina no tindríem tanta bretxa de gènere.

També toca parlar de corresponsabilitat en les cures. Les cures s'han de veure com un dret, amb un sistema corresponsable i un bon sistema de cures que surti de l'àmbit domèstic. Cal donar una resposta institucionalitzada, dignificar professionalment el sector i remunerar millor moltes tasques feminitzades.

Què diu d'altres formes de masclisme, com l'humor? Aquest encara s'alimenta d'ell.

Hi ha coses que no es poden normalitzar i, quan denunciem alguns comportaments, ens diuen que som unes histèriques i que estem sempre enfadades. Hi ha acudits que atempten contra la nostra dignitat, per la qual cosa deixen de ser un acudit, i cal explicar-ho, però sense enfadar-se.

Vostè ho fa?

Sí, ho faig molt amb els meus germans. Quan expliques les coses sense enfadar-te, generes empatia, una cosa que és molt revolucionària i transformadora. Hem de denunciar aquestes coses que tenim tan arrelades, trencar estereotips de gènere que generen un imaginari.

Heu posat en marxa un Consell Tècnic Assessor en Feminisme per supervisar el Govern. La seva creació evidencia que les polítiques públiques de la Generalitat encara manquen de visió feminista en alguns aspectes?

No, no ho crec; tot és millorable, però aquest govern és feminista, s'ho creu i treballa.

Els donaré una xifra. El 8M de l'any passat vam aprovar al Consell Executiu 50 mesures de tots els departaments per assolir la igualtat real de gènere. D'aquestes 50 mesures, el 90% estan iniciades en un any i sense pressupost específic, i el 68% estan en un nivell molt alt d'execució o ja executades. Això demostra que aquest govern és feminista i que prefereix treballar a donar titulars.

En el pressupost que hem presentat al Parlament, a més de la part assignada al departament, hem incorporat la perspectiva de gènere en tota la confecció pressupostària, agrupant totes les partides que incideixen en la igualtat de gènere. Això suma 600 milions d'euros desplegats a tot el pressupost de la Generalitat amb impacte de gènere.

Llavors?

Creem el Consell Assessor perquè volem envoltar-nos de societat civil per prendre les millors decisions, igual que altres departaments es recolzen en comitès d'experts en àmbits. Ens assessoraran sobre com treballar la perspectiva de sexe i gènere en salut, en recerca i universitats, en coeducació, en intel·ligència artificial, dona i ciència i en tots els àmbits de les polítiques públiques.

Tindrem un pla estratègic d'igualtat de gènere, caducat des del 2022 i ara a punt d'aprovar-se, amb indicadors, estratègia i objectius finals, i ens envoltarem de persones expertes perquè ens assessorin. No cobraran retribució, malgrat les crítiques de l'extrema dreta, i ja ens assessoren; ara volem que formin part d'un consell que visibilitzi la seva experiència en igualtat.

Centrant-nos en la violència masclista, sexual i de gènere, quines millores i mesures concretes s'estan implementant a Catalunya?

En aquest any i mig hem desenvolupat i ampliat serveis de la xarxa d'abordatge de la violència masclista: hem obert quatre serveis especialitzats desplegats pel territori. Un, sobre violència masclista digital, una violència poc coneguda però molt habitual, ja que avui ens relacionem a l'espai digital, un espai encara sense prou regulació.

Les dones ens expliquen que a l'espai digital pateixen violència constantment, i ho veiem també amb dones opinadores i les que ens dediquem a la política: cada vegada que donem la nostra opinió, apareix algú intentant assetjar-nos i silenciar-nos.

La vostra campanya del 25N es va centrar precisament en la violència cap a les dones en un entorn clau per als joves, les xarxes socials. Com valoreu la proposta del Govern de Pedro Sánchez de prohibir l'ús de xarxes socials als menors de 16 anys?

Em sembla bé, perquè ha de prevaler l'interès superior del menor. En un món on no podem garantir la seguretat dels menors a l'espai digital, perquè li falta molta regulació, la millor manera de garantir aquest interès superior és la prohibició.

Ara mateix és la principal alternativa per protegir els menors d'un entorn que els violenta, en el qual, per exemple, mentre juguen a videojocs els arriba pornografia violenta i no estan preparats per distingir el que està bé i el que està malament. Tal com està concebut el món digital, és una necessitat imperiosa protegir l'interès superior del menor.

Com és la feina que feu a les escoles?

Treballem amb el Departament d'Educació per enfortir la coeducació, una educació lliure d'estereotips de gènere. També en millorar l'educació afectivosexual, clau per prevenir les violències entre joves que s'alimenten de la pornografia violenta que circula per les xarxes.

No fer res en aquest àmbit tan sensible seria una irresponsabilitat. Tenim els menors amb una finestra oberta, sense gairebé regulació, al món digital; hem d'acompanyar docents i famílies.

Hem fet un procés participatiu per consensuar aquesta formació, escoltant especialment les famílies, i amb les propostes rebudes elaborarem una proposta formativa d'educació afectivosexual per a les escoles.

Eva Menor, consellera d'Igualtat i Feminismes GALA ESPÍN Barcelona

Què més us preocupa?

La violència vicària, que ja està recollida a la nostra llei, però hem de millorar-ne la resposta.

En el nou pressupost hem desplegat més serveis, com serveis tècnics de punts de trobada –una necessitat plantejada per l'administració de justícia– i nous dispositius i serveis residencials. El nostre objectiu és ampliar la xarxa d'abordatge amb nous serveis i treballar molt més la prevenció. Fins ara, ens hem centrat en la resposta a les víctimes, però ara toca reforçar la prevenció, sobretot entre els més joves.

Es tenen en compte les dades de reincidència en maltractament i agressions sexuals a l'hora de valorar futures propostes?

Tenim en compte tota la realitat que envolta les violències des d'una perspectiva radicalment inconformista. No sóc partidària de l'autocomplaença ni d'extrapolar una sola xifra a l'anàlisi del conjunt.

A vegades es presenta la reincidència com si fos el problema central de la violència masclista; és cert que ens preocupa, però està molt vinculada a les mesures de protecció i a com identifiquem els indicadors de risc.

Ens falta informació, a vegades, per identificar correctament aquests indicadors, que no només afecten la reincidència, sinó la capacitat d'alertar o prevenir situacions que acaben en feminicidi.

Les mesures de protecció realment protegeixen?

Hem constatat, treballant colze a colze amb el Govern d'Espanya, que les mesures de protecció no protegeixen totes les dones. S'ha vist claríssim. I busquem donar millors respostes, ja hi estem treballant.

Com?

A la Generalitat hem creat un grup de treball amb Interior i estem treballant de manera silenciosa però molt rigorosa per reforçar la resposta preventiva, policial i també des d'una perspectiva més àmplia. També treballem de manera interdepartamental amb Drets Socials, Salut, Educació i Justícia, perquè la resposta ha de ser coordinada.

Ja disposem d'espais de coordinació: cada vegada que hi ha un feminicidi l'analitzem per veure què ha fallat, i existeixen espais de governança compartida com la Comissió Nacional per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, on estan representades totes les institucions, i grups territorials de coordinació en l'àmbit local.

Entén que hi hagi dones que votin a l'extrema dreta?

No entenc que hi hagi persones que votin a l'extrema dreta, però ho he de respectar perquè forma part de la democràcia. I a les dones que pensen que l'extrema dreta defensa els seus interessos els recordaria d'on venim: fa 50 anys les dones no tenien dret a obrir un compte corrent sense autorització del marit.

Les mateixes ideologies que aleshores marcaven les regles d'aquella societat són les que avui representen bona part de l'extrema dreta. Són les que ens deien que calladetes estàvem més maques, que no teníem prou intel·ligència per anar a la universitat o que el nostre rol estava a casa, tenint fills.

Avui segueixen dient el mateix, encara que disfressin el seu discurs; però si rasques una mica, se'ls escapa.

Ho noten al Parlament?

Hi ha formacions polítiques que no creuen en la paritat i que no la compleixen. Els convido a mirar quantes diputades té Vox. En té tres, tot i ser obligatori mantenir la paritat. Pregunteu-vos quantes dones serien diputades si no fos obligatori: si amb obligació només n'hi ha tres, poca voluntat hi ha de donar oportunitats a les dones.

A les votants de l'extrema dreta, els demanaria que analitzin el model de societat que defensem uns i altres i que vegin l'spot d'enguany, la societat que reflecteix i amb la qual probablement se sentiran identificades: dones que han anat a la universitat, que compatibilitzen criança amb llocs de responsabilitat, dones lesbianes que han pogut casar-se…

A la societat que projecta l'extrema dreta no hi cabria cap d'aquestes imatges.

També sobre la dreta, què va pensar en veure la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, defensar Julio Iglesias davant les denúncies per agressions sexuals?

Per mi aquesta dreta també és extrema dreta: quan es defensen segons quins posicionaments, s'està a l'extrema dreta. A més, no només és una dreta extrema, sinó que està normalitzant l'insult i l'odi en política. Quines propostes fa la senyora Ayuso per millorar la vida de les dones? Jo no n'he sentit cap, només insults i desacreditacions.

El Parlament tampoc és aliè a això.

Em posa trista escoltar al Parlament expressions com les de l'últim ple, quan un diputat del Partit Popular es va referir a una persona migrada com a “neandertal” o “cromanyó”. Estem normalitzant la deshumanització i la manca de respecte als drets humans de qualsevol ciutadà.

Això hauria d'alertar-nos a tots: potser ara no ens afecta perquè no som persones migrades o perquè com a dones blanques, heterosexuals i amb estudis universitaris no imaginem una altra realitat per a nosaltres.

Però l'agenda de la dreta i l'extrema dreta és restrictiva de drets per a qualsevol que no pensi com ells. Si normalitzem que es menyspreï així una persona migrada, estem negant un dret de ciutadania, un dret humà, i això és molt perillós.

Eva Menor, consellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya GALA ESPÍN Barcelona

Si al final del seu mandat només pogués presumir d'un resultat en Igualtat i Feminismes, quin seria?

La reducció dels feminicidis, sense cap dubte. L'erradicació de les violències és la nostra prioritat principal.

I estem en camí?

Espero que sí.

L'any 2025, el tanquem amb xifres escandaloses, amb 10 dones assassinades.

És una missió que apel·la a tota la societat, i negar les violències masclistes no ajuda. Avui no existeix consens sobre la violència masclista. Hi ha formacions polítiques que fins i tot en neguen l'existència, i per això proposaré al Parlament de Catalunya un pacte català contra les violències masclistes per blindar les polítiques en aquest àmbit.

Queda molt camí, però també m'agradaria que calés el missatge que hem fet coses bé i podem sentir-nos orgullosos del camí recorregut.