L'enrocament de Junqueras tensiona la confiança del Govern en el seu soci

Catalunya es debat entre el "no han fet els deures" d'Elisenda Alamany (ERC), i el "qui estigui a favor d'avançar, de no bloquejar el país, seiem-nos" de Salvador Illa (PSC). Les relacions del Govern amb Esquerra travessen una crisi en el moment més important de la legislatura, quan els pressupostos s'han d'aprovar.

El president de la Generalitat va desvetllar ahir el pla que ja coneixien els republicans. Recolzat pels presidents de Foment i Pimec --Josep Sánchez Llibre i Antoni Cañete--, i dels líders de CCOO i UGT a la regió --Belén López i Camil Ros--, Illa va correspondre a l'empenta d'empresaris i sindicalistes anunciant que el Consell Executiu aprovarà aquest divendres els comptes catalans.

Ho farà sense el suport d'ERC, tot i que fins ara prevalia la màxima de tenir el vistiplau dels socis abans de presentar el projecte. El moviment és incòmode. L'expresident Pere Aragonès va ser l'últim que va prendre aquest risc, i es va topar de ple amb un avançament electoral que, avui, genera anticossos en el bloc d'investidura.

I si Illa posa les urnes?

Enrocament

Els camins s'han separat a Madrid. El president d'ERC, Oriol Junqueras, va acudir a la Moncloa divendres passat esperant alguna cosa més que la complicitat de Pedro Sánchez amb les seves demandes. Però no va arrencar del president del Govern cap compromís que apropi la recaptació de l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC).

Els republicans esperaven un acord que establís terminis i passos a seguir, com el suport ple del PSOE a la proposició de llei que van entrar al setembre --i que han hagut de retirar--, o bé la presentació d'esmenes que donin lloc a una negociació.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, durant una roda de premsa a la seu d'ERC EFE/ Quique García

Malestar

Res d'això va succeir. L'exvicepresident del Govern va tornar amb les mans buides, dissabte va confirmar el seu enrocament amb els pressupostos, i va presentar com un mal menor la possibilitat de tornar a recórrer a suposats suplements de crèdit.

Això va caure com un gerro d'aigua freda a la plaça Sant Jaume, on esperaven que Junqueras anunciés l'inici de les negociacions davant la direcció del partit, donant per bo el compromís sobre la cessió de la gestió de l'IRPF i els avenços pel consorci d'inversions.

El regat ha generat "malestar" a l'Executiu, on assenyalen ERC per desdir-se i desmarcar-se del pla que, insisteixen, també els interpel·lava. Aquest fixava l'aprovació del projecte en un Consell Executiu extraordinari el 27 de febrer per donar inici al tràmit parlamentari, que s'estendrà uns 40 dies.

Jaume Clotet, la 'frontissa' de Junts amb la nova cara de l'extrema dreta catalana

Gran consens

D'aquesta manera, s'albirarien els pressupostos a principis d'abril, d'acord amb el calendari fixat, del qual els Comuns no s'han desmarcat. La seva líder, Jéssica Albiach, va oficialitzar el seu suport als comptes la setmana passada, a canvi de limitar l'especulació amb l'habitatge.

"No poden dir que no, i menys després de l'acte d'aquest dilluns", expliquen veus del nucli socialista, incidint en el valor de la signatura de les quatre principals organitzacions socials del territori. Algunes sumament exigents, com Foment, que lidera les reticències al nou model de finançament.

Antoni Cañete (Pimec), Josep Sánchez Llibre (Foment), Alícia Romero (Economia), el president Salvador Illa, Miquel Sàmper (Empresa), Belén López (CCOO) i Camil Ros (UGT) David Zorrakino / Europa Press

"Catalunya no es pot permetre el luxe de no tenir pressupostos", va dir Sánchez Llibre, recordant que, si no s'aproven, el Govern deixaria de poder invertir entre 4.000 i 5.000 milions d'euros. "Quan sapiguem els detalls en fiscalitat i habitatge, ja els criticarem, si no ens agraden", va dir després de rubricar el seu suport.

Entre les despeses signades, consten el Pacte Nacional per a la Indústria (4.400 milions), projectes d'inversió estrangera (6.000 milions), i una inversió massiva en habitatge (900 milions). El pressupost d'Educació superarà els 8.000 milions, i l'Atenció Primària es blindarà amb 3.878 milions, entre altres xifres.

Agafar l'AVE

"Ara són ells els que s'han de moure", rematen els socialistes en referència als de Junqueras. El contrari sostenen al carrer Calàbria de Barcelona, on els independentistes tenen la seva seu.

"Nosaltres hem fet tot el necessari, però interpretem que el PSC no", recalquen fonts republicanes, que reclamen a Illa que pugi a l'AVE i es trobi a Madrid amb Sánchez per fer-li complir els acords d'investidura. Tampoc es responsabilitzen del sentiment d'engany que es respira al Palau.

Apretada de mans del president de la Generalitat, Salvador Illa, amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, el 9 de gener de 2026 David Zorrakino / Europa Press

I ara què?

"Sempre hi ha marge per a les negociacions i per als acords. Sempre. Fins a l'últim moment. Per tant, és simplement buscar la fórmula més adequada", va dir la segona dels socialistes catalans, Lluïsa Moret, apel·lant a l'optimisme.

I ara què? La missió pressupostos encara uneix els socis d'investidura, que no trenquen ponts i mantenen contactes informals per dissoldre l'enrocament i reconstruir la confiança esquerdada, amb el compte enrere a punt de començar.