Catalunya busca 100.000 nous parlants de català a l'any per blindar la llengua
L'enquesta d'usos lingüístics de 2023 servirà de base per mesurar i monitorar l'evolució del català
Més informació: Estudiar català serà obligatori per aconseguir la renovació del permís de residència dels immigrants
Catalunya s'ha fixat formalment l'objectiu de fer créixer el català en 100.000 parlants nous a l'any fins a arribar als 600.000 el 2030. Així ho ha establert la primera reunió de seguiment del Pacte Nacional per la Llengua.
L'EULP 2023 —cinquena edició de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població— servirà com a referència per al càlcul i seguiment de l'objectiu, complementada amb enquestes periòdiques per monitorar l'evolució.
Reunió del primer semestre del Pacte Nacional per la Llengua amb els signants inicials
EULP 2023
Va ser l'EULP 2023 la que va detectar un retroces en l'ús habitual del català, amb una pèrdua de 3,5 punts percentuals respecte a 2018 (del 23,1% al 32,6%). També va detectar un major ús del castellà en joves (50,1% en 15-29 anys) i una creixent diversitat territorial en l'ús de la llengua (66,8% a l'Ebre vs. 24,7% a Barcelona metropolitana).
Tot i la pèrdua relativa de parlants habituals únics, també va detectar una alta comprensió de la llengua (93,4%) i estabilitat en parlants actius (127.600 parlants més des de 2018), quelcom que el Govern ara es proposa reforçar a través del Pacte Nacional per la Llengua, el pla que ha impulsat amb el suport d'ERC i Comuns i la col·laboració d'entitats com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua.
Reunió del primer semestre del Pacte Nacional per la Llengua amb els signants inicials
Estudiar català, obligatori
Ha estat en aquesta primera reunió de seguiment del Pacte Nacional per la Llengua que s'ha anunciat també la polèmica esmena al Projecte de Reial Decret de Regularització Extraordinària perquè acreditar que es estudia català sigui obligatori i suficient per aconseguir la renovació del permís de residència de persones estrangeres que ja són a Espanya.
La proposta estableix que les persones regularitzades tindran un any, fins a la primera renovació del permís de residència, per iniciar-se en l'aprenentatge de les llengües oficials de les comunitats, i que cada autonomia "podrà determinar com articula i acredita" aquests coneixements.
El conseller Francesc Xavier Vila, durant la signatura del Pacte Nacional per la Llengua
Europa Press
Altres mesures
Encapçalada pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i la directora general d'Accés al Coneixement i Foment de l'Ús del Català, Vanessa Bretxa, la reunió també ha servit per aprovar dos programes temporals de personal—un vinculat al Pacte Nacional per la Llengua amb 21 efectius i un altre de tecnologies amb 14—i el nomenament del director dels serveis territorials de l'Alt Pirineu i Aran i Lleida.
També s'ha culminat la posada en marxa prevista per al primer any del Departament de Política Lingüística, amb una inversió de 3.026.249,79 euros i l'establiment d'una relació de llocs de treball de 109 persones.
