José Domingo y Maite Pagazaurtundúa, en la presentación de la Fundación Impulso y Cooperación en el Congreso de los Diputados
Política

José Domingo: "Espanya té un problema greu de cooperació entre administracions"

El president de la Fundación Impulso y Cooperación reivindica "la lleialtat i coordinació entre institucions perquè l'Estat funcioni", i defensa l'acord i el consens davant de "les polítiques de murs i polarització"

Més informació: Activistes contra el nacionalisme presenten la Fundación Impulso y Cooperación

Leer en Castellano
Publicada

José Domingo (Barcelona, 1959), advocat, exdiputat de Ciutadans al Parlament i president de l'entitat constitucionalista Impulso Ciudadano, encapçala ara un nou projecte amb l'objectiu de defensar els valors democràtics i constitucionals: es tracta de la Fundación Impulso y Cooperación, a la qual s'han sumat destacats membres de la societat civil espanyola, i que el passat dimecres es va presentar al Congrés dels Diputats.

La seva estrena va reunir unes 200 persones procedents de diversos partits i àmbits. D'això en parla en aquesta entrevista amb Crónica Global, en la qual desgrana quins són els seus objectius, repassa l'actualitat política espanyola i analitza els seus problemes: des de la polarització i els nacionalismes --que, al seu parer, són "un problema per a la democràcia a tots els països"--, fins al "disbarat" que li sembla el traspàs de la gestió d'impostos estatals a l'Agència Tributària de Catalunya.

Per què es crea la fundació?

La Fundación Impulso y Cooperación és un instrument per donar suport i potenciar les activitats d'entitats que duen a terme una tasca de defensa dels drets individuals i lingüístics, de la neutralitat institucional, de la Constitució, de la llei de símbols

Una fundació té més instruments per captar fons i projectar-se de manera més intensa davant la societat. Farem estudis i una tasca de conscienciació a tot Espanya sobre el concepte de bona governança. En aquest moment, existeix un problema greu d'articulació i cooperació entre les diferents administracions de l'Estat. Ho estem veient amb les catàstrofes que han ocorregut recentment.

Per això veiem necessari presentar informes i avaluar riscos, per intentar que el sistema millori. I, també, per denunciar allò que considerem censurable.

Per exemple?

Ara mateix, ens preocupa molt la transferència de competències en matèria de Seguretat Social al País Basc, perquè suposa la ruptura del principi d'igualtat de prestacions a tots els espanyols. El fet que es gestioni per part d'una comunitat autònoma pot crear diferències de criteris. I també s'està posant en dubte el principi d'unitat de caixa. Això trenca la solidaritat, la seva raó de ser. Actuarem si cal.

En definitiva, la Fundació és complementària a totes les entitats de què parlàvem. I establirà vincles amb d'altres, com per exemple FEDECA, amb línies de treball i col·laboració comunes: això obre un món que no teníem.

Què proposen? En la presentació van denunciar el deteriorament institucional i els abusos de poder a Espanya…

Estem preocupats. Hi ha una clara intromissió del Poder Executiu en les actuacions del Poder Judicial, en la mesura que qüestiona l'activitat dels jutges. I a vegades s'està utilitzant la Fiscalia General de l'Estat com a instrument de pressió política. Demanem respecte a la separació de poders i a la independència del Poder Judicial.

Al mateix temps, l'Executiu dota de mitjans l'Administració de Justícia. I, si no es dota bé, aquesta es deteriora. Això ara està passant. I també a la Tributària, en la prestació de serveis... Som conscients del deteriorament que està patint la Sanitat pública, que fa que molta gent es refugiï en la privada per escapar de les llistes d'espera.

Totes aquestes anomalies en el funcionament de l'Administració les estudiarem i denunciarem.

Membres del patronat de la Fundació Impuls i Cooperació

Membres del patronat de la Fundació Impuls i Cooperació FUNDACIÓ IMPULS I COOPERACIÓ

Veuen en perill la democràcia?

Nosaltres no volem que Espanya sigui un Estat democràtic fallit. I per això denunciem la polarització, i defensem la cerca del consens i l'acord com a instrument idoni en la política. Quan els extrems guanyen terreny, posen en risc el sistema democràtic.

Ara mateix, ens sembla greu l'ús del decret llei com a fórmula habitual de govern. El mecanisme idoni és el debat parlamentari. I que hagi passat a la història la possibilitat d'arribar a acords en l'elaboració de lleis, o que no tinguem Pressupostos Generals de l'Estat, ni tampoc en algunes autonomies, posa en perill el seu funcionament.

Tot això devalua la democràcia, i fa que molta gent se n'allunyi. És quelcom que ens preocupa. Si no es dona un bon servei, els ciutadans poden caure en idees totalitàries que rebutgem. És imprescindible que els grups parlamentaris desenvolupin polítiques que prioritzin l'interès general.

Quins són els principals drets que, al seu parer, s'estan vulnerant a Espanya?

Gairebé tots els drets estan en risc: habitatge, educació, assistència social, informació veraç... O el dret a ser escolaritzat en la llengua materna, no només a Catalunya, sinó també al País Basc i Balears. Hi ha llocs on no s'està reconeixent l'escolarització en castellà, i en comptes d'això, es prioritzen polítiques identitàries.

I no és només la qüestió lingüística. El sistema educatiu al nostre país, en general, no està precisament entre els millors del món, tot i que tots els espanyols tenen dret a una bona formació. En drets socials, s'està devaluant el sistema sanitari: que hi hagi problemes per manca de professionals dificulta la prestació del servei.

En el cas del dret a l'habitatge, les administracions no s'estan esforçant en la construcció d'habitatge social. Facilitar-lo no pot recaure en mans privades, sinó que ha de ser un compromís per part de l'Estat.

D'aquí la necessitat d'articular instruments de col·laboració i coordinació entre Administracions. Cal evitar que aquests drets garantits a la Constitució no s'executin amb l'eficàcia desitjable.

Compten en el seu patronat amb Ángel de la Fuente, director executiu de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA), que s'ha mostrat crític amb el “finançament singular” de Catalunya…

Som partidaris d'un règim tributari comú a tot Espanya. La via no és fragmentar i dotar de privilegis les comunitats autònomes, com es fa amb el concert del País Basc o el conveni de Navarra, que són insolidaris i estableixen que els diners que es puguin destinar a cada ciutadà d'aquests llocs sigui més gran que la resta, amb una desproporció enorme.

D'això en parla Ángel de la Fuente. La via és garantir una igualtat de serveis i drets per a tothom. Per això és necessari un règim tributari comú: no potenciar el privilegi, sinó la igualtat i la solidaritat.

Ana Losada, presidenta d'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), també forma part del patronat de la Fundación Impulso y Cooperación. Com veuen la situació lingüística a l'escola, i a Catalunya en general? Ha canviat amb el nou Govern?

Per començar, desitgem una ràpida recuperació a la consellera d'Educació, Esther Niubó. Dit això, la situació lingüística a les escoles de Catalunya no ha millorat gens, sinó tot el contrari: ha empitjorat. S'està implantant un règim en què el català es converteix en l'única llengua de l'ensenyament, i a més amb mecanismes de coacció a professors i alumnes per evitar l'ús del castellà a les aules. És molt greu.

Teníem certa esperança, en la mesura que el programa del partit socialista semblava que obria la possibilitat que s'impartís alguna assignatura no lingüística en castellà. Però, sigui per la seva decisió o per la pressió dels seus socis parlamentaris, la situació no ha canviat, sinó que s'ha endurit.

S'ha endurit, per exemple, en les exigències de requisits lingüístics a professors. I la Generalitat ha recorregut el decret de desenvolupament del règim lingüístic que en gran part va anul·lar el TSJC. Ens sorprèn que, quan estava a l'oposició, el PSC criticava aquest decret, en considerar-lo excessiu, i ara el defensa. És una contradicció claríssima.

Una altra figura destacada a la Fundació és Maite Pagazaurtundúa, el germà de la qual va ser assassinat per ETA, i que ha abanderat la lluita contra el terrorisme i el nacionalisme… Creuen que el nacionalisme és un dels majors problemes per a la democràcia espanyola?

El nacionalisme és un problema per a la democràcia a escala mundial, a tots els països. No ens sembla que serveixi per desenvolupar polítiques que afavoreixin l'interès general.

Maite Pagazaurtundúa, a qui agraïm que formi part del patronat i que presideixi el consell assessor de la Fundació, és crítica amb els nacionalismes en general. Ho ha patit en la seva pròpia carn, va viure una tragèdia familiar, i va prendre la bandera dels Drets Humans. Va ser presidenta de l'Asociación de Víctimas del Terrorismo, una de les impulsores de ¡Basta Ya!, i ha fet una cartografia de l'odi que és important no només a nivell nacional, sinó escala europea.

Moltes vegades l'odi té una base d'enfrontament entre els pobles. El nacionalisme viu del victimisme, i l'utilitza per fer polítiques agressives, que a vegades es converteixen en terrorisme, com ha passat per desgràcia en aquest país. O polítiques d'intimidació, com ha ocorregut durant el procés a Catalunya. Tot això té un eix: els nacionalistes consideren que per aconseguir els seus objectius tot s'hi val.

La presència de perfils diversos a la Fundació, on coincideixen des de la diputada del PP Cayetana Álvarez del PP fins a l'historiador Joaquim Coll, d'un perfil més d'esquerres, ha estat una cosa buscada?

Efectivament. També hi ha figures vinculades al socialisme, com Pilar Blanco, que va ser vicepresidenta de la Junta d'Extremadura amb el PSOE, o Soraya Rodríguez, que va ser del PSOE i ara simpatitza amb Izquierda Española. O Ricardo García Manrique, que també té afinitat amb l'esquerra. Hem buscat una àmplia representació de la política de moderació.

Hem procurat que el pluralisme polític de la societat espanyola tingui un reflex en el nostre patronat i consell assessor. Estem molt contents amb això: comptem amb persones de perfil tècnic molt accentuat i divers ideològicament. I hem introduït elements joves al consell, per conèixer les seves inquietuds. En definitiva: tenim pluralitat ideològica, generacional i de gènere.

És la polarització un dels majors problemes de la política espanyola?

Nosaltres fugim de la polarització. En la presentació de la Fundació vam defensar la cerca del consens, cal evitar que l'enfrontament sigui a cara de gos ni la carta de presentació dels polítics.

Els ciutadans volen polítics capaços de dialogar i d'arribar a acords. No l'enfrontament permanent, que després es projecta a la societat i pot generar fins i tot problemes de violència. Volem allunyar-nos de les polítiques de murs, de fosses i polarització. Esquerra, dreta i centre han de buscar el que ens convé a la ciutadania. Aquest és el nostre objectiu.

Ens preocupa l'afebliment de l'Estat. Per això farem presentacions de la Fundació a tot Espanya. I per àmbits temàtics: com la problemàtica dels incendis, de les catàstrofes, de la degradació de la xarxa ferroviària… tot això s'atribueix a una mala planificació i a la descoordinació entre administracions.

Què està fallant?

Quan es va produir la pandèmia ja es va veure que era imprescindible que les administracions actuessin de manera coordinada. Espanya, per exemple, encara no té una Agència Estatal de Salut Pública.

A vegades veiem que comunitats autònomes i Govern no són capaços de ser ràpids reaccionant davant situacions catastròfiques. I això fa necessari articular mecanismes de coordinació entre administracions, perquè ens afecta a tots.

En habitatge, tenim un munt de lleis, però tampoc es posen d'acord per construir prou habitatge social. I és pel grau d'enfrontament entre administracions.

Cal fomentar la lleialtat, la coordinació i la col·laboració entre institucions perquè l'Estat funcioni. És imprescindible.

Vostè ha anunciat que la Fundació es planteja un recurs contra les transferències en Seguretat Social al País Basc…

No coneixem encara el contingut d'aquesta transferència. L'existència de l'acord s'ha filtrat per part del Govern basc, però som conscients que les transferències en atur, en prestacions familiars, de l'assegurança escolar i, sobretot, el mecanisme que sembla que s'establirà, a través del cupo, és una cosa molt greu. S'ha de garantir que les prestacions siguin iguals a tot Espanya

Quin sentit té transferir la prestació per atur? Només és polític. No es millora el servei als ciutadans, només es fa per retirar la marca del SEPE. Es fa per nacionalisme, és una qüestió identitària. Tot això ho avaluarem, per veure si afecta o no. I actuarem interposant un recurs contenciós-administratiu si escau, quan ho coneguem, perquè no s'ha fet públic encara al BOE.

Presentació de la Fundació Impuls i Cooperació al Congrés dels Diputats

Presentació de la Fundació Impuls i Cooperació al Congrés dels Diputats FUNDACIÓ IMPULS I COOPERACIÓ

L'acord de finançament de Catalunya, que dóna més competències en gestió d'impostos a la seva Agència Tributària autonòmica, seria un cas semblant?

Que una agència tributària pròpia gestioni tots els tributs a Catalunya és un autèntic disbarat. Primer, perquè devalua i dificulta el control del frau. A Europa s'està anant cap a una major articulació i coneixement del frau, i aquí es posen mecanismes que creen barreres.

No té sentit que, ara que el sistema està centralitzat i ben articulat, i front els mecanismes de frau que s'ideen, s'intenti fraccionar el sistema amb Catalunya, després del País Basc o Navarra. Ara mateix, el control i coneixement de les finances en aquestes dues autonomies és molt més complex.

Crear agències tributàries locals, on la recaptació passi a ser de les comunitats autònomes, és un sistema inviable i catastròfic, perquè dificulta el coneixement de la situació financera i tributària al país.

Els tècnics, els inspectors de finances, els interventors de l'Administració pública, que són qui en saben d'això, estan en contra d'aquest model de transferència. La seva única raó és política, no de servei al ciutadà.