Un condemnat per assassinat, al capdavant d'una secció local d'Òmnium

13 de gener de 1991. Es juga l'Espanyol-Gijón. En acabar el partit dos joves blanc-i-blaus són atacats per un grup de Boixos Nois, aficionats radicals del Barça. Frederic François Rouquier de 20 anys va morir. José María Arbolés, de 16, va resultar greument ferit. Els agressors van ser detinguts dies després. Un d'ells era menor d'edat. No van oposar resistència i es vantaven dels fets. "Li he clavat el matxet fins al mànec", va dir un dels detinguts per aquests fets, però "només vam anar a donar-los un parell de ganivetades", va dir un altre.

Tres anys després van ser jutjats per l'Audiència de Barcelona. Els cinc acusats van ser condemnats, perquè "eren més que brètols" com va dir el fiscal, a 76 anys de presó. Dos anys després, el Tribunal Suprem revisava la condemna i l'augmentava a 140 anys perquè va qualificar l'assassinat amb traïdoria i titllant la conducta dels Boixos de "primitiva i gairebé animal". Tot i això, els condemnats per assassinat van gaudir del tercer grau el 1998.

DVA, l'autor, justifica l'assassinat

11 de juliol de 2013. El diari digital independentista Directe.cat publica una carta d'un lector. Té la seva particular visió d'aquests fets. Els emmarca en la lluita del moviment independentista contra el "feixisme" espanyol --compost per fills de policies i de famílies acomodades-- que és el braç opressor de la "democràcia espanyola". Frederic Francois Rouquier, l'assassinat, és un militant del Front Nacional, cosa que li sembla motiu suficient per justificar l'atac. Elogia Terra Lliure --organització terrorista-- i el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) --principal organització independentista als anys 80 i 90-- a més d'exalçar el grup radical d'aficionats del Barça, els Boixos Nois, als quals defineix com "un grup que planta cara a les agressions feixistes". El signant conclou la seva missiva amb una amenaça velada: "Hi ha milers de catalans silenciosos que volem justícia de veritat i que els col·laboradors i botiflers siguin asseguts i sentenciats [a la banqueta] per col·laboracionistes amb l'invasor espanyol".

La carta està signada per el coordinador de la secció local d'Òmnium Cultural al Voltreganès --una subcomarca d'Osona--, DVA, conegut activista independentista de la zona. "Se suposa que viu d'algun tipus de salari d'Òmnium", afirma un veí que no vol dir el seu nom, perquè no té professió ni activitat coneguda encara que va registrar al seu nom una empresa de promoció immobiliària.

DVA escriu la seva carta, la seva versió dels fets, en tercera persona. Tanmateix, bé podria haver-los descrit en primera persona. DVA és un dels agressors. És un dels assassins que el 13 de gener de 1991 van acabar amb la vida d'un aficionat del RCD Espanyol. Ara vol sentenciar, no sabem a què, als "col·laboracionistes amb l'invasor espanyol".

Silenci sobre el passat de DVA als mitjans independentistes

A la comarca d'Osona i de Voltregà se'l coneix sobradament. Tanmateix, el coordinador de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) --l'organització que impulsa els actes independentistes de l'11 de setembre-- de la comarca, el director de Ràdio Vic, Joan Turró, mai ha posat en evidència DVA.

Ràdio Vic està integrada a la xarxa d'emissores dependents de la Diputació de Barcelona. De fet, l'ANC i Òmnium treballen colze a colze en el seu activisme independentista i no sembla que a l'assassí DVA ningú li hagi recriminat res. Tampoc ho ha fet la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.

Activitats delictives reincidents

El dirigent d'Òmnium Cultural no va finalitzar la seva activitat delictiva quan va sortir de la presó. DVA és un vell conegut dels Mossos d'Esquadra i dels Jutjats de Vic perquè "almenys és detingut un parell de vegades l'any per baralles, amenaces o denúncies", segons assegura una font que també el coneix bé però que prefereix mantenir-se en l'anonimat. Però encara hi ha més.

El mes d'agost de 2003, l'ara dirigent independentista va apallissar dos magribins en un bar proper al Camp Nou. En aquell temps, ja fora de presó, l'assassí havia ingressat als Casuals, el grup més radical i actiu dels Boixos Nois. Després d'aquests fets, el president del Barça, Joan Laporta, va trencar amb aquests grups de radicals que es refugiaven en l'independentisme per cometre les seves malifetes. El dirigent culer i la seva família van ser amenaçats de mort.

Els Casuals van continuar protagonitzant incidents durant anys. El 2013 van apunyalar un aficionat del RCD Espanyol que celebrava la victòria del seu equip davant l'Athletic de Bilbao. Tanmateix, aquest grup tenia altres feines. El juny de 2013, van ser condemnats per extorsió, blanqueig de diners i per propinar pallisses per encàrrec. El líder d'aquest grup d'activitat mafiosa, Ricardo Mateo, va ser condemnat a 12 anys i 9 mesos. Un mes després, potser per netejar la seva imatge, l'assassí DVA va justificar el seu assassinat com un acte de defensa de Catalunya davant Espanya. Muriel Casals, la presidenta d'Òmnium Cultural, avala aquesta versió? L'Assemblea Nacional Catalana també?