El problema d'Espanya no és Pedro Sánchez
"Més que la corrupció, l'habitatge, les pensions, la delinqüència, l'atur o la sanitat, el drama del país és la desigualtat territorial a causa dels nacionalismes perifèrics que el fan ingovernable"
Malgrat els nombrosos casos de corrupció que assetgen el president del Govern i del bloqueig parlamentari que li impedeix aprovar qualsevol llei rellevant, Pedro Sánchez no és el problema d'Espanya. O, almenys, no el principal.
Els crítics amb el líder del PSOE estan convençuts que no hi ha futur per a aquest país sense la sortida de Sánchez. Però això no té per què ser així.
El drama d'Espanya no és la corrupció, ni la manca d'habitatge assequible, la delinqüència, la insostenibilitat de les pensions, l'atur, la immigració irregular, la infrafinançament de la sanitat o els sous baixos que impedeixen arribar a final de mes. Tots aquests problemes són comuns a les democràcies occidentals i hi ha fórmules per pal·liar-los.
La veritable tragèdia del país és la desigualtat territorial a causa dels nacionalismes perifèrics que el fan ingovernable.
Hi ha qüestions estructurals que són difícils d'assumir.
Com és possible que, segons les darreres dades del Ministeri de Sanitat, un ciutadà de Catalunya hagi d'esperar 150 dies per a una cirurgia general però un de Madrid només 44, a la sanitat pública? O 226 dies per a una cirurgia plàstica a Catalunya, però només 57 a Madrid?
Com és possible que encara segueixi operatiu el Concert Basc i el Conveni Navarrès, a dues de les CCAA més riques del país, amb un càlcul insultant del cupo i de l'aportació?
Com és possible que a Catalunya segueixi aplicant-se la immersió lingüística obligatòria exclusivament en català a les escoles públiques? O que es multi els comerciants per retolar només en una llengua oficial —el castellà— però no per fer-ho només en l'altra —el català—? O que no hi hagi pràcticament ni un cartell de les administracions en les dues llengües oficials?
Com és possible que davant una catàstrofe com la DANA de València la Unitat Militar d'Emergències no pugui entrar a la comunitat si no ho autoritza el president autonòmic?
Com és possible que sigui inaplicable una llei com la d'unitat de mercat, retallada pel TC, quan simplement proposava harmonitzar a nivell nacional les llicències per a l'activitat empresarial?
Com és possible que cada comunitat autònoma implementi la seva pròpia prova de selectivitat, amb els seus propis criteris, quan hauria d'igualar els drets de tots els alumnes del país quan s'hi juguen el seu futur professional?
Com és possible que hi hagi diferències abismals en impostos com el de successions, el de patrimoni o l'IRPF en funció de la comunitat autònoma on es resideixi?
I hi ha infinits exemples com aquests.
El problema no és Pedro Sánchez. El problema és que tant el PSOE com el PP estan disposats a seguir pactant amb els nacionalistes per mantenir-se al poder. I el preu a pagar és una Espanya cada cop més desigual. Una Espanya asimètrica. Una Espanya inviable.
Aquesta setmana, Junts ha proposat a Sánchez que se'n vagi i triï un altre socialista per substituir-lo al capdavant del Govern. Però, si qui vingués continués pactant amb ells, la situació seria igual de nefasta per al país.
Mentre el PSOE estigui disposat a governar juntament amb Batasuna, Junts, PNB, ERC, BNG i Coalició Canària, el futur del país continuarà hipotecat.
Igual que, mentre el PP estigui disposat a pactar amb el PNB, Junts i els nacionalistes canaris, la desigualtat està garantida.
I, en el cas dels populars, resulten esfereïdors els recents crides de Feijóo a Junts o al PNB per ajudar-lo a fer fora Sánchez (de debò creu que ho farien gratis?), que recorden l'infame Pacte del Majestic (1996).
És cert que, amb el panorama electoral actual, PSOE i PP tenen molt difícil aconseguir majories absolutes sense els nacionalistes perifèrics. Per això sorgeixen veus que intenten blanquejar-los, com el politòleg Iván Redondo, proper als socialistes, quan s'esforça a vendre una “Espanya plurinacional” i a proclamar les bondats dels “pluris”, o com el portaveu nacional popular, Borja Sémper, que es desvinc per agradar al PNB.
El problema d'Espanya no és únicament Pedro Sánchez. El problema és que els que vinguin després facin el mateix que ell per aferrar-se al poder. Com ho van fer els anteriors.
