El declivi de Puigdemont
"El pròfug està tip de Bèlgica, i enyora retornar a una Catalunya que ja no el reconeix i que transita sense ell. Sospira per presentar batalla intra muros, i això passa per continuar sostenint la composició actual del Consell de Ministres"
L'expresident català fugit, Carles Puigdemont, ja no pinta tant com li agradaria. Acaba d'encaixar una dolorosa derrota a Barcelona, on l'exili interior --com li dirien Junts si els deixessin-- li ha propinat un correctiu en guanyar-li les primàries a candidat a alcalde de la capital catalana.
I, ara, el seu nucli de confiança al Congrés dels Diputats, abans ple d'orgull per la influència que li conferien els seus set vots per sostenir la majoria que dóna suport al Govern a la cambra baixa, s'ha despenjat amb una proposta excèntrica.
La diputada Míriam Nogueras i els altres sis electes han intentat argumentar que donarien suport a una via Starmer o britànica per al Govern de la Nació: la substitució d'un president per un altre candidat --com ha passat amb el primer ministre del Regne Unit-- perquè l'Executiu nacional continuï amb el suport dels seus suports parlamentaris.
Cal dir que aquesta solució, el camí estret que propugnen els juntaires, està condemnat al fracàs. Suposa només una clau de judo neoconvergent per no quedar diluïts entre el suport a Sánchez i l'oposició de la dreta a la gestió del president.
Puigdemont exhibeix cos, com recordant que té múscul per conduir el destí del país. Demana als seus que pugin a la tribuna i presentin una proposta diferent, que trobi lloc entre els titulars del dia, que es mouen entre el suport a Moncloa i l'antisanchisme més descarnat.
La veritat és que la sortida de l'expresident és mera gesticulació. Junts, segrestat pel grup de Waterloo --excepte, potser, a Barcelona ciutat-- no deixarà caure Sánchez donant suport a una eventual moció de censura recolzada per PP i Vox.
Continuarà enganxat al destí del Govern de progrés, no tant perquè estigui convençut que és el més beneficiós per als catalans als quals representen els seus diputats, sinó per l'esperança que l'Executiu li acabarà oferint una sortida personal.
El pròfug està tip de Bèlgica, i enyora retornar a una Catalunya que ja no el reconeix i que transita sense ell. Sospira per presentar batalla intra muros, i això passa per continuar sostenint la composició actual del Consell de Ministres.
La via britànica que suggereix Junts és, doncs, un simple recordatori que ell segueix allà dalt, al nord de l'epicentre de l'onada de calor a la Bretanya francesa. Però ni així, per molt que la seva galàxia mediàtica empenyi el missatge a les xarxes, aconseguirà convèncer els soferts ciutadans que viu en un prolongat declivi.
