S'han acabat les sequeres a Catalunya! A per una altra cosa

El Govern d'Illa ha necessitat poc més d'un any per resoldre un dels grans problemes que es va comprometre a esmenar tan bon punt va arribar al Palau: les sequeres.

És cert que el PSC va arribar al poder en un bon moment del cicle meteorològic, amb pluja, després d'una de les sequeres més llargues que es recorden. I no n'hi haurà més.

Sigui com sigui, Catalunya finalment s'independitza d'alguna cosa o d'algú. Del cel! El Govern, en una demostració de sobirania meteorològica, ha iniciat els tràmits per a la llei de transició hídrica.

Què suposa? Que les reserves d'aigua ja no dependran més de la pluja. Desalinitzadores, aigua regenerada, reparació de fuites... aquesta és la recepta perquè les nostres dutxes durin més del que triga a consumir-se un petit rellotge de sorra.

S'ha acabat. Després d'anys d'angoixes i nul·la gestió, ens acomiadem de les sequeres. Falten alguns detalls, com la finançament d'algunes desalinitzadores projectades. Però tot arribarà.

Tot s'arreglarà malgrat la lentitud, aquesta vegada sí, de l'Estat. Europa donarà un cop de mà amb els pagaments d'unes obres que assumirà ATLL.

I, d'aquí a quatre o cinc anys, podrem obrir l'aixeta sense remordiments. O això prometen! Encara que també prometien que no hi hauria “amnistia ni res d'això”.

A Catalunya hem passat de l'èpica del tenim pressa a la fantasia del tenim aigua per mandat legal. Qui no es consola és perquè no vol.

Dit això, Illa acaba de resoldre una de les incògnites de l'equació de la legislatura –la més senzilla, d'altra banda–.

Imaginem que ara podrà dedicar tot el temps a la resta de prioritats: seguretat, habitatge –fa temps que no anuncia 50.000 nous habitatges– i Rodalies, principalment.

Ho voldrà resoldre sol, per presumir d'haver construït el “millor país d'Europa”. Però ho té complicat amb aquesta aritmètica. Amb qui no vol saber res és amb Orriols. Però, potser, els també ultres de Junts li donaran un cop de mà…