Fotomontaje con logos de las compañías afectadas
Business

Les cinc empreses afectades pel desembarcament del Marroc al Port de Barcelona

A. Bianchini, Hiemesa, Gabarró, Bamesa i Gutser podrien veure condicionada la seva operativa per l'adjudicació a Boluda i Marsa Maroc de la terminal multipropòsit del moll Príncep d’Espanya

L'augment del trànsit de contenidors podria restar espai a la càrrega siderúrgica, expliquen fonts del sector del metall català

Més contingut | Alerta al metall català per l'entrada del Marroc al Port de Barcelona: "Ens ofegaran"

Llegir en Català
Publicada

La nova etapa de la terminal multipropòsit del Port de Barcelona, adjudicada a Boluda i Marsa Maroc, amenaça amb alterar l'operativa de les empreses metal·lúrgiques i siderúrgiques que treballen al moll.

El model apuntaria a una major activitat de contenidors en detriment de les mercaderies siderúrgiques, segons expliquen fonts del sector català. Afegixen que, entre les companyies que podrien veure's afectades per això, es troben Gutser, Bamesa Aceros, Gabarró, A. Bianchini i Hiemesa.

Com va explicar aquest mitjà, l'adjudicació de la concessió (amb una durada de 16 anys) suposa la entrada del Marroc a la terminal de Barcelona.

Això es deu al fet que Marsa Maroc, controlada en més d'un 70% per l'Estat marroquí, està en procés de fer-se amb el 45% de Boluda Maritime Terminals, cosa que li permetrà convertir-se en soci de la companyia valenciana.

Terminal clau

Fins ara, la terminal estava gestionada per Sammer, vinculada al grup Mestre, i és l'única —de les tres instal·lacions de càrrega del port— especialitzada en mercaderia siderúrgica no contenidoritzada.

Des d'aquest punt s'exporten actualment productes com bobines d'acer i transformats siderúrgics, mentre que les altres terminals (APM i BEST) concentren la seva activitat en els contenidors.

Vista aèria de la terminal multipropòsit, guanyada per Boluda i Marsa Maroc

Vista aèria de la terminal multipropòsit, guanyada per Boluda i Marsa Maroc Cedida

Rendibilitat

Des de fa mesos, el sector del metall català ja temia que la nova concessió acabés prioritzant el trànsit de contenidors.

La preocupació va créixer el maig passat, quan l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) va modificar les condicions del concurs, ampliant els terminis i revisant les tarifes a l'alça després de les queixes de la indústria.

Concurs i reajustament

Però per parlar del resultat, cal remuntar-se a l'inici. El procés de la nova concessió va començar el febrer passat, quan l'APB va aprovar el concurs per a la nova concessió.

La convocatòria es va publicar al març i, dos mesos després, el port va modificar els plecs amb un reajustament en les tarifes màximes per als clients. Això va portar a ampliar el termini de presentació d'ofertes fins al juliol.

Boluda, primer lloc

No va ser fins al setembre quan la taula va obrir les ofertes. Segons la documentació consultada, en aquell acte, Sammer va anunciar que recorreria la valoració tècnica.

La seva oferta econòmica era la més baixa. En concret, Sammer oferia un trànsit de 300.000 tones anuals i cap aportació econòmica per obtenir la concessió, enfront dels 1,3 milions de tones i un milió d'euros oferts per Boluda. Andino plantejava moure entre 1,27 i 1,75 milions de tones i una aportació extra de mig milió d'euros.

Després de l'avaluació, la taula va posar Boluda en primer lloc, amb 69,28 punts i li va adjudicar de manera definitiva la concessió. La resolució es va fer pública el passat 13 d'octubre.

Contenidors abans que siderúrgia?

D'acord amb les actes, els plecs de la licitació afavorien la contenidorització, però no excloïen el transport d'acer ni de productes relacionats.

De fet, el contracte obliga el nou operador a moure un mínim de 240.000 tones anuals de mercaderia convencional (fora de contenidors) i a mantenir una nau coberta de 5.000 metres quadrats.

José Alberto Carbonell, nou president del Port de Barcelona

José Alberto Carbonell, nou president del Port de Barcelona Cedida

Innovar "el negoci actual"

Altres criteris, però, donaven més pes a la captació de nous trànsits i rutes. Sobre això, el Port va valorar millor la proposta de Boluda, que plantejava connexions marítimes amb el Marroc i altres destinacions d'Àfrica.

Sammer va obtenir menys suport per preferir els trànsits i clients que ja mantenia, vinculats sobretot a l'acer.

"La seva principal feblesa (de Sammer) és que el document està molt centrat en la continuïtat del negoci actual i aporta menys innovació, menor diferenciació estratègica i una menor capacitat demostrada de captació de nous trànsits o de desenvolupament de propostes diferencials respecte d'altres segments diferents dels actualment operats", es llegeix textualment en una de les actes de valoració.

Més detalls

D'altra banda, els plecs premiaven la inversió en maquinària específica. Boluda va proposar instal·lar dues grues portacontenidors i vuit vehicles auxiliars per moure contenidors dins del port; mentre que Sammer no va incloure cap grua d'aquest tipus.

L'oferta de Boluda, a més, reservava més espai als contenidors. Proposava una zona amb capacitat per emmagatzemar gairebé 91.600 unitats l'any i enderrocar una nau coberta de 4.650 metres quadrats. Però el port va alertar que això podia dificultar l'accés de la càrrega convencional als vaixells i complicar operacions com la descàrrega de ferralla.

Les tarifes també van jugar a favor de l'empresa guanyadora. Tot i que Sammer oferia preus més baixos per manipular bobines d'acer, Boluda plantejava millors condicions per als contenidors, com diversos dies d'emmagatzematge gratuït.

La Terminal Multipropòsit, amb bobines en primer pla

La Terminal Multipropòsit, amb bobines en primer pla Cedida

Canvi de mans

Sigui com sigui, Sammer ha de lliurar aquest mes els terrenys a Boluda. El traspàs, però, podria endarrerir-se fins a un any si l'empresa de Mestre ha d'escometre abans la descontaminació del sòl juntament amb altres actuacions.

Per la seva banda, l'Autoritat Portuària de Barcelona no ha aclarit si ha rebut algun recurs contra l'adjudicació. El Grup Mestre tampoc havia respost a les consultes d'aquest mitjà al tancament d'aquesta edició.

El Marroc a Boluda

L'entrada de capital marroquí a Boluda arriba en un moment d'especial sensibilitat en les relacions entre Espanya i el país africà. La recent crisi de Ceuta ha posat de manifest el pes que Rabat pot exercir sobre Espanya.

Marsa Maroc, controlada en un 70% per l'administració marroquina, va acordar el desembre de 2025 adquirir el 45% de Boluda per 80 milions d'euros. L'operació està subjecta a les autoritzacions corresponents.