Ferran Torres apaga l'estrella de Messi i posa la segona d'Espanya: campions del món
El davanter del Barça emula Iniesta i dona la segona estrella a la Roja després de tombar l'Argentina a la final de Nova York
Notícies relacionades
Bicampions del món. Una canonada de Ferran Torres a la segona part de la pròrroga ha premiat Espanya i ha esquerdat una Argentina sense futbol però resilient en la seva màxima expressió. El Mundial ha tingut el millor desenllaç possible, encara que la Roja, molt ben dirigida per De la Fuente a la banqueta, ha merescut una resolució molt més còmoda. Espanya ja és l'única selecció del segle XXI que s'ha proclamat dues vegades campiona del món. Una gesta que no han aconseguit Brasil, Alemanya, França ni Argentina. Només ESPANYA.
La final del Mundial ha estat un monòleg espanyol. Jugava Espanya i colpejava l'Argentina, salvada poc abans del gol de Ferran per l'àrbitre amb un gol anul·lat a Nico Williams. La campiona d'Europa del 2024 també ho és del món el 2026. Les similituds amb l'Espanya del 2010 són enormes. La segona edat d'or del futbol espanyol il·lusiona, amb Ferran emulant Iniesta. I amb el Barça com a gran protagonista.
La segona final
Fa 16 anys, Espanya va jugar la seva primera final mundialista. La Roja va aprofitar la seva gran oportunitat, amb el cèlebre gol d'Iniesta, davant Holanda. Avui, la selecció no té tanta màgia, però té molt més desimboltura. Amb Casillas, Puyol, Piqué, Xavi i Iniesta, Espanya feia por pel seu talent, ben gestionat per un tipus tan pragmàtic com Vicente del Bosque. Ara, Luis de la Fuente ha construït un EQUIP sense grans estrelles i la que més brilla, Lamine Yamal, ha arribat a la gran cita de Nova York amb molt pocs detalls de la seva classe.
Lamine protegeix la pilota davant De Paul
Avui i fa 16 anys, Espanya sempre vol la pilota. Mai s'arronsa en els moments delicats. Fins la final, la Roja només ha rebut un gol i n'ha marcat 13 en set partits. De la Fuente ha tocat poques coses des de l'estrena davant Cabo Verde. Marcos Llorente i Pedri han estat substituïts per Pedro Porro i Fabián Ruiz, més agressius i competitius.
Leo Messi controla la pilota davant Baena
L'ocasió d'Oyarzabal
Argentina ha lliurat a Espanya la pilota. Ni tan sols ha amenaçat l'albiceleste amb canviar el guió del partit, molt tàctic i amb molt de joc subterrani. L'equip de De la Fuente gairebé no trobava espais. Tagliafico era una paparra a sobre de Lamine i a la banda esquerra Cucurella mesurava molt les seves internades, mentre Baena buscava superioritats al mig del camp. Una jugada de tiralínies culminada per Oyarzabal, després d'un toc subtil de Dani Olmo, ha estat la millor ocasió de l'actual campiona d'Europa. Poc després, una rematada creuada de Cucurella ha inquietat de nou l'albiceleste.
Cucurella remata a porteria
Cresqué Espanya i es replegava l'actual campiona del món, a l'espera d'algun espurneig de Messi. Sense grans notícies s'ha arribat al descans d'una final amb més tensió que futbol. Com gairebé sempre. Diferent, atípic i nefast per als futbolistes, va ser el descans, convertit en un espectacle televisiu, clara confirmació que el futbol és cada cop més negoci i menys passió.
Més intensitat
Argentina ha sortit més endollada a la segona part. També ha endurit el seu joc. Aviat, però, ha recuperat el comandament Espanya, revitalitzada amb les incorporacions de Pedri i Ferran. I, sobretot, amb una rematada de Dani Olmo que gairebé es menja el Dibu i una altra de Cubarsí que també ha doblat les mans del porter.
Pedri i Ferran entren per Fabian i Oyarzabal
Volia Espanya, però no podia, amb el Dibu frustrant Ferran i Nico Williams. I amb l'Argentina repartint llenya, castigada per l'expulsió d'Enzo per una dura entrada a Cubarsí. A l'últim sospir del temps reglamentari, el Dibu també ha frustrat Lamine i la final ha anat a la pròrroga. Fins a 10 aturades en 90 minuts ha fet el porter de l'albiceleste.
El gol de Ferran
La pròrroga ha estat un càstig per a Espanya i una benedicció per a l'Argentina, marcada per un gol injustament anul·lat a Nico Williams a la primera part. A la segona ha arribat, per fi, el premi amb el gol de Ferran que, per fi, certificava la superioritat de la Roja, que només ha encaixat un gol en vuit partits i n'ha marcat 14. Un balanç espectacular culminat amb el segon Mundial de la història per a Espanya.
