Toni Bolaño con una foto de un AVE en la estación de Sants
Pensament

Renfe: una vaga amb escuts humans

"El SEMAF s'ha vingut amunt perquè està rebent el suport de tots aquells que volen veure com cau el govern. És grotesc veure la defensa numantina de les vagues salvatges dels maquinistes d'aquells que es posen les mans al cap per la pujada del salari mínim o que ataquen amb ferocitat els sindicats de classe per convocar una vaga general"

Llegir en Català
Publicada

El SEMAF té tot el dret a defensar les seves reivindicacions en una vaga, perquè aquest dret és sagrat. Però al que no tenen dret és a fer una vaga amb ostatges, cosa que no està reconeguda ni per la Constitució ni per les sentències judicials. El sindicat de maquinistes es creu capaç de tot apel·lant a la seguretat a la xarxa ferroviària, però hi ha algunes coses a les quals no tenen dret.

No tenen dret a fer vagues encobertes.

No tenen dret a sabotejar el servei.

No tenen dret a fer por als passatgers dient-los que resin perquè no passi res.

No tenen dret a dir "no" a canvis que ells proposen.

No tenen dret a prendre'ns el pèl.

Això darrer ve a col·lació de l'excusa que van utilitzar per no complir els serveis mínims: van dir que no els van enviar una carta, i que un correu electrònic no és suficient. Al món de les xarxes i de la intel·ligència artificial això sona a insult a la intel·ligència (a la humana). Es queixen que els serveis mínims són exagerats, 66% en hora punta i del 33% la resta del dia, però el que és exagerada és la seva resposta.

El SEMAF s'ha vingut amunt perquè està rebent el suport de tots aquells que volen veure com cau el govern. És grotesc veure la defensa numantina de les vagues salvatges dels maquinistes d'aquells que es posen les mans al cap per la pujada del salari mínim o que ataquen amb ferocitat els sindicats de classe per convocar una vaga general. Per cert, una vaga general que va complir escrupolosament els mínims al ferrocarril, metro, autobusos i transport per carretera.

Un dirigent sindical m'explicava fa uns dies les seves sospites: que el SEMAF fa vagues polítiques perquè aposta per un canvi de govern. Un altre detall, que no és menor, és que està en contra del traspàs de Rodalies a la Generalitat. “Si el 29 guanya la dreta veuràs com la seguretat a la Renfe es plasma d'una plomada i deixarà de ser tema de conflicte”, va acusar.

Sorprèn que el ministre Cuerpo hagi fet un gir a la política del ministeri i accepti al peu de la lletra les reivindicacions dels maquinistes. No semblen suficients, perquè el sindicat torna a la càrrega aquesta propera setmana.

Crec més necessari que mai que s'obrin expedients als vaguistes segrestadors. En qualsevol empresa la seva actitud seria motiu d'acomiadament. Ells no són d'aquest món?

Milers de persones es van quedar tirades aquesta setmana perquè els maquinistes així ho van voler. El sistema està fet un desastre amb fallades de tota mena, però el boicot recorda més a mètodes mafiosos que a mètodes sindicals.

Sincerament, anomenar sindicat a un sindicat corporatiu és un eufemisme. Les eleccions se celebraran al mes de març i el SEMAF fa de la vaga el seu principal argument de campanya. Dels 13 membres del Comitè General el SEMAF només en té 5, però controlen el comitè per un acord amb UGT, que en té 3. Està UGT d'acord amb aquesta manera de procedir?

Sincerament, voldria saber quina és la intenció del SEMAF amb aquesta vaga. Assolir acords o eternitzar el boicot amb fins que tenen moltes ombres? Per què han mantingut la vaga després d'un acord per garantir la seguretat? O és que els signants no són tan ferroviaris com ells? Per què s'hi han sumat a última hora? No estaria de més que ens ho expliquessin i deixessin d'utilitzar els soferts usuaris com a escuts humans.