La seguretat de la nostra xarxa ferroviària d'Alta Velocitat
"Malgrat la gravetat dels incidents d'Alta Velocitat, la xarxa ferroviària espanyola continua mostrant ràtios de seguretat molt sòlides en comparar-se amb el conjunt del continent"
Arran dels accidents mortals esdevinguts durant l'any en curs a la xarxa ferroviària espanyola d'Alta Velocitat, la seguretat ferroviària ha obert un debat que ha generat posicions trobades a l'espectre polític espanyol.
Sectors alineats amb el Govern de coalició progressista, així com defensors a ultrança del sector públic, apunten que la crida explícita o implícita a "no viatjar en tren" constitueix una greu irresponsabilitat institucional. Consideren que les forces conservadores busquen amplificar fallades tècniques puntuals o errors de gestió per erosionar la confiança en el govern actual, encara que suposi posar en risc un servei públic imprescindible per a la ciutadania.
L'intenció subjacent és perjudicar políticament l'actual Govern de coalició, utilitzant la mobilitat de la ciutadania com a arma de desgast electoral i qüestionant de manera desproporcionada i injustificada la seguretat del sistema ferroviari espanyol, especialment la xarxa d'Alta Velocitat, la “joia de la corona”.
D'altra banda, els sindicats del sector ferroviari apunten que les seves denúncies busquen la millora del servei, a través d'una fiscalització rigorosa davant el que consideren problemes estructurals greus. Assenyalen factors com l'obsolescència de components en sistemes de senyalització clau (com el LZB), els retards en la instal·lació, l'increment d'incidències derivades de la manera com es va fer la liberalització del mercat, així com la manca d'inversió per al manteniment ordinari de les infraestructures viàries, sotmeses a exigències cada cop més grans derivades de l'expansió i creació de noves línies.
Per a aquests sectors, exigir responsabilitats polítiques al Ministeri de Transports és una obligació democràtica bàsica i en cap cas un atac injustificat.
Promoure la idea d'evitar el transport ferroviari comporta conseqüències de gran abast estructural, econòmic i mediambiental. Pot suposar un dany reputacional important al ferrocarril: Espanya ha invertit milers de milions d'euros en consolidar la segona xarxa d'Alta Velocitat més extensa del món (només per darrere de la Xina) i la primera d'Europa. Desincentivar-ne l'ús danya la marca de país i debilita la projecció exterior de l'enginyeria civil espanyola.
El tren és el mitjà de transport massiu més sostenible. Un transvasament de viatgers cap al transport per carretera (vehicles particulars) o el pont aeri incrementaria exponencialment les emissions de gasos d'efecte hivernacle, allunyant Espanya dels objectius de descarbonització de la Unió Europea.
Estadísticament, les carreteres europees i espanyoles registren índexs de mortalitat molt superiors als del ferrocarril per cada viatger-quilòmetre. Desviar passatgers al cotxe privat suposa, objectivament, exposar-los a un risc intrínsec d'accident molt més gran.
Per entendre l'estat real de la seguretat ferroviària, cal analitzar i actualitzar les dades més recents de què es disposa. Apuntem algunes dades que ens permetin analitzar amb rigor l'estat i funcionament de l'Alta Velocitat a Espanya.
Històricament, l'Alta Velocitat al món ha mantingut estàndards de seguretat molt alts. Tanmateix, els darrers accidents greus a la xarxa d'AV espanyola —com el d'Angrois (2013), i els sinistres d'Adamuz i Urda (2026)—, han generat unes estadístiques que ens situen en una posició preocupant en aquest sector específic.
Malgrat la gravetat dels incidents d'Alta Velocitat citats, la xarxa ferroviària global espanyola (incloent Rodalies, Mitjana Distància i Mercaderies) continua mostrant ràtios de seguretat molt sòlides en comparar-se amb el conjunt del continent. La ràtio de sinistralitat continua figurant per sota de la mitjana europea: d'acord amb la Agència Ferroviària de la Unió Europea (ERA), Espanya se situa habitualment entorn del lloc 17 en el rànquing de sinistralitat total a Europa, la qual cosa suposa que el nombre net d'accidents significatius per quilòmetre és inferior al de potències ferroviàries com França o Alemanya.
A Espanya viatgen prop de 700 milions de passatgers a l'any en tren (concentrats en un 85% a les xarxes de Rodalies). L'índex de sinistralitat general per milió de passatgers es manté en llindars extremadament baixos si s'exclouen les variables externes (com els atropellaments a persones no autoritzades a les vies o suïcidis, que constitueixen la principal causa de mort a tota la UE).
La discussió tècnica actual, derivada dels greus accidents esdevinguts, alimenta les crítiques de l'oposició i se centra en la fiabilitat de les nostres infraestructures i el seu manteniment.
Dades oficials del Ministeri de Transports reconeixen que Espanya va ocupar el cinquè lloc a Europa en nombre d'incidències o "caigudes" puntuals dels sistemes avançats de seguretat automatitzada LZB i ERTMS en el període 2020-2024. Tot i que aquestes incidències solen estar contemplades als reglaments mitjançant protocols de conducció degradada (conducció manual a velocitat reduïda dirigida pels Centres de Regulació i Control).
Els sindicats alerten sobre problemes de fatiga de materials o obsolescència en trams específics. Els informes sectorials mostren un repunt en el nombre de sortides de via menors (habitualment trens de mercaderies o combois de mitjana distància a baixa velocitat en agulles o estacions), que ha obert un debat tècnic sobre si les inversions en manteniment preventiu d'Adif són suficients per absorbir el gran increment de freqüències derivat de la liberalització ferroviària.
De manera resumida, les dades recollides de la nostra Xarxa ferroviària ens indiquen que pel que fa a la sinistralitat global, les ràtios ens indiquen estabilitat i baixa accidentalitat general per quilòmetre de via a Espanya.
Aquestes xifres han estat elevades els darrers anys, a causa dels accidents de gran magnitud esdevinguts a Angrois, Adamuz, Urda… D'altra banda s'han produït entre 150 i 200 fallades als sistemes de seguretat (LZB / ERTMS).
