Feijóo, el que sap d'autonomisme
"Tant al País Basc com a Catalunya, el PSOE ha assumit riscos d'una magnitud considerada com a catastròfica pel PP. Sense anar més lluny, l'amnistia als herois del 'procés' que Feijóo derogarà, si pot"
El senyor Núñez Feijóo creu que no es pot ser president del Govern d'Espanya sense entendre Catalunya. Això ha dit en una de les tradicionals entrevistes de promoció que els diaris ofereixen als candidats perquè es recreïn en els seus interessos.
L'ullet als nacionalistes de dretes amb els quals compta per ser investit president, arribat el cas, és, en realitat, una fal·làcia. Per ser president del Govern d'Espanya el que cal entendre és què és Espanya, i de la seva interpretació del que és Espanya ja se'n deduirà quina idea té de Catalunya, del País Basc, de Madrid o de Ceuta i Melilla.
Els entrevistadors, en general, han oblidat la bona pràctica periodística de la repregunta, cosa que sol deixar moltes coses al tinter. Davant d'aquest afalac enverinat, hauria estat molt oportuna una amable petició perquè concretés el grau i profunditat del seu enteniment del nostre per fer-nos-en una millor idea.
Feliçment, en aquesta ocasió, sense que li ho reclamessin, Feijóo va deixar cristal·lina la seva visió d'Espanya.
Feijóo va anunciar que es presentarà als seus eventuals socis de Govern com un constitucionalista i un autonomista. Més encara, “si algú sap què és una comunitat autònoma, sóc jo”, va afirmar el líder del PP, apel·lant als seus 14 anys com a president de Galícia.
Així que ja sabem l'abast de la seva comprensió del que és Catalunya.
El candidat va anar desgranant la seva percepció de Catalunya durant tota l'entrevista, com qui no vol la cosa. Que a Galícia es parla més gallec que català a Catalunya pel fet de dedicar el 50% al castellà a l'escola, que el traspàs de Rodalies no interessa a la Generalitat perquè suposarà més dèficit, que derogarà la Llei d'Amnistia, sense altre efecte que el del gest del sostenella e no enmendalla, que vindrà molt per Catalunya per veure com es gasten els diners, que parlaré amb tothom per aprovar un nou finançament autonòmic que relegui el que està en tràmit.
Feijóo forma part de la legió de polítics que consideren que la idea definitiva d'Espanya es va materialitzar amb la creació de l'Estat de les Autonomies. Aquesta “unitat de destí en l'autonòmic” és considerada per aquests entusiastes del cafè generalitzat com una fórmula immutable, tot i ser filla de la improvisació i de la negació de les mínimes aspiracions de reconeixement de Catalunya i el País Basc.
Cal ser justos. La fórmula de les regions i nacionalitats aviat confoses totes com a simples autonomies no va ser precisament una aportació del PP, reticent a tanta temeritat davant dels seus valors unitaristes. De tota manera, amb el pas del temps i el descobriment dels avantatges de gestionar el poder autonòmic, el partit de Manuel Fraga va abraçar l'Estat de les Autonomies com la millor garantia per a la unitat espanyola.
Aquesta és una idea molt pobra d'Espanya. Confón el reconeixement institucional degut a les singularitats que conformen la pluralitat fundacional amb la glossa competencial de la diversitat. Poc més que un nivell per sobre de la inòcua descentralització administrativa.
I amb aquesta oferta, el PP compta amb els nacionalistes de dretes catalans per instal·lar Feijóo a la Moncloa.
Es podrà argumentar immediatament que el PSOE els ha ofert tradicionalment el mateix. Cert. Els socialistes van deixar de promoure el federalisme fa dècades, encara que nominalment i en les festes de guardar continuen apel·lant al somni.
L'oferta bàsica en política territorial dels anomenats partits d'Estat és molt semblant. El que no és tan igual són els compromisos paral·lels adquirits en les negociacions amb els nacionalistes i independentistes per part del PSOE quan requereix els seus vots per governar Espanya, a la seva manera.
Tant al País Basc com a Catalunya ha assumit riscos d'una magnitud considerada com a catastròfica pel PP. Sense anar més lluny, l'amnistia als herois del procés que Feijóo derogarà, si pot.
