José M. Del Río (Cap Capital): “Creiem en el potencial de Pronovias”
El directiu explica l'entrada del fons en el gegant nupcial i detalla el pla de la gestora per contribuir a la reindustrialització d'Europa
Contingut relacionat | José M. Del Río (Cap Capital): “El talent sènior té un valor incalculable”
Reconeixut recentment com a Fons de l'Any a Expofinancial, Cap Capital es desmarca del capital risc convencional presentant-se com un vehicle industrial i de reconstrucció de marques.
Després de segellar la seva entrada a Pronovias per evitar la caiguda d'un emblema centenari, José M. Del Río, Global Head of People & Organization, analitza en aquesta entrevista amb Crónica Global les claus del rescat de la firma nupcial, la necessitat d'aturar el retrocés productiu a Europa i defensa un model de gestió que busca blindar el saber fer artesà sense perdre el tren de la intel·ligència artificial.
- Quina és l'estratègia actual de Cap Capital i quines oportunitats d'inversió identifiquen en aquest context mundial tan agitat?
Cap Capital és un hòlding industrial i d'inversió, però també som gestors. No ens limitem a invertir en una companyia i esperar que millori la seva situació, sinó que hi entrem, ens impliquem i treballem per transformar-la.
Ens interessen empreses amb història, amb arrels, amb coneixement i, sobretot, amb potencial. L'important és que existeixi un projecte empresarial que valgui la pena recuperar i que tingui possibilitats reals de continuïtat.
Moltes vegades parlem de firmes que travessen situacions molt difícils, però que conserven un valor extraordinari. I quan una empresa desapareix, no es perd només una activitat econòmica, sinó coneixement, ocupació, relacions comercials i, en molts casos, part de la història d'una comunitat. La nostra vocació és intentar evitar que aquest valor es perdi quan existeixi una alternativa empresarial viable.
- Com s'equilibra la recerca de rendibilitat amb el pla de transformació?
El primer que ha d'existir és una possibilitat real de recuperar la viabilitat. Si no hi ha rendibilitat, no hi ha empresa, i sense empresa tampoc hi ha futur per als seus professionals.
Tenim una visió empresarial que va una mica més enllà d'una operació financera: volem recuperar i desenvolupar companyies, contribuir a la reindustrialització europea i assumir els riscos necessaris per intentar construir empreses competitives.
I aquí pren especial sentit el nostre nom, Companies Against Poverty. Per a nosaltres, l'empresa pot ser una eina extraordinària de progrés econòmic i social. Quan funciona, genera riquesa, ocupació, coneixement i oportunitats. Si aconseguim recuperar una companyia, estem contribuint a preservar tot el que aquest negoci representa per a moltes persones. Naturalment, hem de guanyar diners, però creiem que la creació de riquesa ha de tenir també una dimensió humana i social.
- En quins sectors us especialitzeu i per què heu entrat en el capital de Pronovias?
Tenim experiència en sectors industrials i tecnològics, com la robòtica, les telecomunicacions o l'enginyeria. Però el que realment busquem són companyies amb capacitats que valgui la pena desenvolupar. Pronovias n'és un bon exemple, ja que parlem d'una marca extraordinària, reconeguda internacionalment, amb una història molt important i, sobretot, amb professionals que acumulen un coneixement difícil de trobar. Travessava una situació delicada i la seva continuïtat estava seriosament tocada. Nosaltres vam veure que existia un patrimoni empresarial, comercial i humà que valia la pena intentar preservar.
Evidentment, això no vol dir que el camí sigui senzill. Cal revisar moltes coses, reorganitzar, invertir, recuperar competitivitat i prendre decisions que no sempre són fàcils. Però creiem en el potencial de Pronovias, en el valor de la seva marca i, molt especialment, en les persones que coneixen el negoci i fa anys que hi treballen. La nostra responsabilitat ara és donar a aquest potencial un projecte empresarial sòlid i un futur, que ja li estem donant.
- Com es gestiona el talent humà durant aquestes fases d'integració? Per exemple, per evitar la pèrdua de professionals importants.
Una de les coses que intentem fer des del principi és no mirar les persones exclusivament des d'una perspectiva de costos. Moltes vegades el valor d'una empresa està en el coneixement que acumulen els seus professionals. Una persona que fa 20 o 30 anys que és en una companyia coneix aspectes del negoci, dels clients, dels processos o del producte que no apareixen en cap balanç. Per això procurem identificar el talent crític, conèixer els equips i entendre quines capacitats hem de protegir i desenvolupar. Després, naturalment, cal fer-ho compatible amb la realitat econòmica.
- I el talent jove?
És imprescindible. Necessitem persones que aportin noves perspectives, competències i maneres diferents de fer les coses. La tecnologia està canviant a una velocitat enorme. Nosaltres mateixos tenim activitat empresarial vinculada al desenvolupament d'intel·ligència artificial i som conscients de les oportunitats que ofereix.
Els professionals joves solen tenir una gran facilitat per incorporar noves eines i adaptar-se a formes de treball diferents. A mi no m'agrada enfrontar el talent jove amb el sènior. Crec que és justament el contrari, perquè l'experiència aporta coneixement, criteri i capacitat per anticipar problemes. Les noves generacions aporten altres competències, noves idees i molta capacitat d'adaptació. El més intel·ligent és aconseguir que tots dos treballin junts i aprenguin els uns dels altres.
José M. del Río, Global Head of People & Organization a CAP Capital
- Què pot ensenyar el talent sènior als més joves?
A Pronovias tenim exemples interessants. Pensem en una professional que fa dècades que treballa en confecció, perfeccionant una tècnica, coneixent els teixits i entenent com ha de caure un vestit o com resoldre un acabat especialment complicat. Això no s'aprèn només llegint un manual o assistint a un curs. Són coneixements que s'adquireixen treballant durant molts anys, equivocant-se, aprenent i perfeccionant un ofici. La formació acadèmica és fonamental, però el coneixement pràctic també. A vegades, quan parlem d'innovació, sembla que només pensem en tecnologia, quan per a mi innovar també significa trobar fórmules perquè aquest coneixement no desaparegui i pugui transmetre's.
- Com ho fareu?
Algunes d'aquestes especialitats són cada cop més difícils de trobar al mercat laboral, perquè no sempre s'ha produït el relleu generacional necessari. Estem treballant en com identificar aquest coneixement i desenvolupar fórmules per transmetre'l a noves generacions. Una de les possibilitats que volem impulsar és un model de formació pràctica, amb vocació d'escola, en què professionals experimentats puguin participar directament en la preparació d'aquells que vulguin desenvolupar-se en aquests oficis, i connectar tradició i futur.
- I en els equips directius, quines qualitats busqueu?
Compromís, responsabilitat, capacitat de treball i, sobretot, ganes de tirar endavant. Nosaltres treballem en entorns complexos, amb companyies que moltes vegades necessiten canvis profunds i decisions ràpides, per això necessitem professionals que s'impliquin, amb criteri i capaços d'assumir responsabilitats. El lideratge comença per l'exemple.
Tampoc hem de confondre compromís amb estar permanentment treballant o amb mesurar la implicació d'una persona per les hores que passa a l'oficina.
…
Cap Capital és una organització la cultura de la qual té arrels cristianes. Això influeix en com entenem la dignitat de les persones, la responsabilitat, la humilitat i la vocació de servei. No necessitem que ningú comparteixi les nostres creences religioses. Respectem les conviccions personals de cada professional; el que sí que volem és que la nostra manera de treballar es basi en principis com el respecte, l'honestedat, la confiança, l'esforç i la lleialtat. Crec que es pot ser molt exigent i, alhora, profundament respectuós amb les persones.
- Quines skills i actituds hauria de tenir un treballador per resultar-vos atractiu? Fa un temps, Espanya es va passar anys aprenent idiomes.
Des del punt de vista tècnic, crec que la capacitat per treballar amb eines d'intel·ligència artificial. La IA ens permet fer en minuts coses que abans requerien dies o fins i tot setmanes, encara que seguim necessitant persones capaces d'interpretar la informació, contrastar-la, detectar errors i triar entre diferents alternatives. Per això valoro molt la capacitat d'aprendre, d'adaptar-se, el pensament crític i la iniciativa. I, des del punt de vista personal, segueixo donant una enorme importància a la humilitat, l'honestedat, la responsabilitat i les ganes de fer bé la feina.
![Sede de Pronovias en El Prat de Llobregat](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/550625.jpg?p=w:320\/h:240&h=vuXmqgoG"])
- Vosaltres, que teniu àmplia experiència treballant amb el teixit industrial i ajudant-lo a tenir continuïtat, diríeu que existeix un gap entre la universitat i l'empresa a Espanya?
Espanya té un sistema educatiu amb un potencial extraordinari i professionals molt ben preparats, però ens falta connectar millor la formació universitària amb la realitat de les empreses. Necessitem que els estudiants coneguin com funciona una organització, com es prenen decisions i com es resolen problemes reals. La formació professional ha avançat molt en aquest sentit, precisament perquè ha desenvolupat una relació més directa amb les empreses. I, una vegada més, cal simplificar procediments.
- Quins sectors ofereixen ara millors oportunitats en aquesta reindustrialització europea i quin paper pot jugar Espanya?
Numerosos sectors, especialment indústria avançada, automatització, energia, tecnologia i infraestructures. I no només aquelles companyies innovadores, sinó també tradicionals que poden recuperar competitivitat si es modernitzen, milloren els seus processos o adapten el seu model de negoci. Europa necessita tornar a apostar decididament per la seva capacitat industrial i Espanya pot jugar un paper important, perquè tenim bons professionals, experiència empresarial, capacitat tecnològica i una posició estratègica interessant. El que necessitem ara és facilitar la inversió i generar confiança.
- Quins desavantatges competitius tenim a Europa davant d'altres latituds, com Àsia, que han avançat rapidíssim en els darrers anys?
Europa ha de revisar alguns factors que afecten la seva competitivitat, com la burocràcia, perquè hi ha determinades exigències que fan que posar en marxa un projecte sigui massa lent o complex. També influeixen els costos energètics, l'agilitat per invertir i la capacitat per adaptar les nostres estructures productives. Això no vol dir que haguem de renunciar a les nostres garanties laborals, socials o mediambientals, però quan un inversor analitza on desenvolupar un projecte, valora la seguretat jurídica, però també els terminis, els costos i la capacitat real per executar-lo.
- Està afectant la incertesa geopolítica a les vostres decisions d'inversió?
La situació internacional afecta els mercats, les cadenes de subministrament, els costos energètics i les perspectives de moltes companyies. Però una cosa és incorporar aquests riscos a l'anàlisi i una altra deixar que la incertesa paralitzi les decisions. Estem acostumats a treballar en escenaris complexos perquè forma part del nostre model. La por no pot substituir el criteri empresarial.
- No us fa por la desacceleració d'Alemanya, per exemple? No hi haurà un efecte contagi a la resta d'Europa?
Pot afectar la demanda, les cadenes de subministrament i la situació financera de moltes companyies, però també posar de manifest la necessitat de transformar empreses que segueixen tenint capacitats industrials importants.
Per acabar: acabeu de rebre el premi a Fons de l'Any a la trobada Expofinancial. Què suposa?
Ha estat una sorpresa molt agradable i un reconeixement que agraïm moltíssim. Darrere de Cap Capital hi ha un equip de professionals que treballa amb una implicació extraordinària. El premi és un reconeixement a l'esforç col·lectiu i també un estímul. M'agradaria que amb el temps se'ns reconegués no només per les empreses que hem adquirit o per la mida que hagi assolit el grup, sinó pel que hàgim aconseguit construir amb elles. Al final, guanyar diners és imprescindible, però no és suficient.
