Va caure el sistema
"La corrupció mata i, tristament, aquesta setmana n'hem tingut un altre exemple"
L'any 1988, Manuel Bartlett, portaveu de la Secretaria de Governació de Mèxic, va pronunciar una frase cèlebre que va passar a la història com el titular del major escàndol de frau electoral mexicà i un dels més grans a nivell mundial.
“Va caure el sistema” és el que va encertar a dir davant de centenars de periodistes per explicar com havia estat possible que el més que esperat final de la dictadura perfecta del PRI, que ja aleshores durava 64 anys i que vaticinaven totes les enquestes amb la victòria de Cuauhtémoc Cárdenas, mort precisament aquesta setmana i fill del cèlebre president Lázaro Cárdenas, que va acollir el major exili republicà espanyol, s'hagués esvaït d'un cop de ploma pel suposat apagat del programa informàtic encarregat del recompte dels resultats electorals.
El conte va acabar amb què Carlos Salinas de Gortari es va convertir en el desè president consecutiu de l'era priista i Cárdenas mai arribaria a governar el país, tot i que tothom sabia aleshores i ha sabut sempre que aquella “caiguda del sistema” va ser un robatori electoral en tota regla. El PRI va continuar governant Mèxic ininterrompudament fins a l'any 2000, 71 anys seguits.
Per això, dimecres passat, quan després de més de cinc hores d'haver-se produït el terrorífic xoc de trens a Urda, va sortir a la palestra Óscar Puente i va deixar anar “va caure el sistema”, automàticament la meva ment va recordar Mèxic, Cárdenas, Salinas i, sobretot, la paraula frau.
I, curiosament, és l'única cosa en què puc estar d'acord amb el ministre Puente, perquè ja fa temps que el sistema, en general i no només el ferroviari, d'aquest país nostre ha d'estar caigut, infectat, aniquilat i enterrat per veure'ns en la situació que, amb més de 110 morts a les espatlles de la seva gestió, el ministre màxim responsable d'aquesta situació faci una roda de premsa per dir que no pensa marxar i que ell és la víctima perquè “passarà un calvari”.
És igual de ridícul que Bartlett intentant explicar un frau electoral, només que, en el cas de Puente, a més concorre la presumpta responsabilitat criminal d'haver influït en la mort horrible de més de 100 ciutadans i ciutadanes d'aquest país als quals, entre altres coses, ha matat la nefasta gestió i la corrupció criminal.
La nefasta gestió de no haver estat capaços ni tan sols d'emprar els 111 milions d'euros que Europa va lliurar a Espanya a fons perdut el 2024 precisament per implantar sistemes de seguretat d'aquest segle a la línia doblement accidentada. Això va ser abans d'Adamuz.
Fa un parell de mesos les autoritats europees demanaven explicacions al Govern d'Espanya per comprovar si s'havia realitzat la tan necessària gestió. Encara estan esperant a Brussel·les que se'ls contesti perquè no hi ha ni rastre dels arranjaments ni dels diners.
I corrupció criminal perquè hauria de ser considerat delicte des-tecnificar la major infraestructura de transport públic, com és el tren, per deixar-la en mans d'amiguets de partit, col·legues del sanchisme de taverna i absoluts ignorants en la matèria que interessa, això és, infraestructures i gestió pública. La corrupció mata i, tristament, aquesta setmana n'hem tingut un altre exemple.
Però el pitjor del pitjor és veure una part de la ciutadania haver-se convertit en una massa acrítica, sectària i hooliganista d'estadi, a la qual li sembla una facheria veure normal que un ministre amb més de 100 morts a les espatlles en menys d'un any reculli els seus trastos i se'n vagi a casa seva i no torni a tenir la menor aspiració política mai més, encara que només sigui com a gest de respecte a les víctimes, aquest que tant cacaregen i que, en realitat, només utilitzen per guanyar temps i que tothom romangui a la seva cadira en les hores crítiques que, un cop passades, ja ningú més recordarà.
És clar que alguna cosa se'ns ha caigut: el sistema, l'ètica, la moral i fins i tot la consciència de classe, quan aguantem que un ministre (presumptament socialista i molt “pro-operari”) es parapeti en l'últim currito de la cadena per intentar salvar el seu cul i no exigim tots i totes la seva destitució immediata.
Coses veureu, però aquesta d'intentar enfonsar l'“operari”, davant el silenci vomitiu dels dos grans sindicats que tindran la barra gegant de convocar una vaga general d'aquí a 10 dies, per no se sap ben bé què. El primer cas de vaga general convertida en acte de campanya.
Va caure el sistema i se'ns va partir el cor. Un altre cop.
