A Ceuta també es paga a Catalunya
"Poques comunitats tenen una relació tan estreta amb el Marroc. Hi ha empreses que fa dècades que hi treballen, que hi han invertit i que depenen dels seus clients, proveïdors i socis marroquins. Quan es parla de suspendre acords o d'endurir les relacions amb Rabat, convindria explicar també quines conseqüències tindria per a elles"
Buscar responsabilitats és necessari. Saber què va fer el Marroc els dies 30 i 31 de juliol, també. Però fa gairebé tres mesos que estem concentrats a trobar culpables i bastant menys a preguntar-nos què hauria de canviar perquè no torni a passar. I aquí el problema ja no és a l'altra banda de la frontera.
Mentre discutim si el Marroc va deixar fer, va ajudar o simplement va perdre el control, Espanya continua sense resoldre les seves pròpies dificultats per gestionar les entrades i les devolucions.
Des de Catalunya, aquest debat no pot quedar-se en qui va tenir la culpa. Poques comunitats tenen una relació tan estreta amb el Marroc. Hi ha empreses que fa dècades que hi treballen, que hi han invertit i que depenen dels seus clients, proveïdors i socis marroquins. Quan es parla de suspendre acords o d'endurir les relacions amb Rabat, convindria explicar també quines conseqüències tindria per a elles.
Això no vol dir deixar de demanar explicacions. El Marroc ha d'investigar i ajudar a aclarir el que va passar a Ceuta, igual que a Espanya s'estan demanant comptes al Govern i als serveis secrets sobre quina informació tenien i com van actuar. Però haurem de continuar treballant amb el Marroc mentre s'aclareixen aquestes responsabilitats i després. Les empreses no poden deixar les seves decisions pendents que es resolgui la crisi política. I el Marroc també té interès a mantenir aquesta relació.
Segons les dades publicades per ACCIÓ al juliol de 2026, al Marroc hi havia 231 filials d'empreses catalanes el 2025 i més de 1.600 companyies exportaven regularment a aquest mercat. L'intercanvi comercial va superar els 4.600 milions d'euros aquell any. Automoció, tèxtil, alimentació, maquinària o salut són alguns dels sectors en què han trobat allà possibilitats de creixement, i la seva activitat també aporta beneficis a Catalunya.
Moltes d'aquestes empreses no són grans grups, sinó petites i mitjanes empreses que no tenen l'aguant d'una gran. Una multinacional pot esperar que passi una crisi diplomàtica. Una pime amb una filial a Tànger o que ven bona part de la seva producció a Casablanca no es pot permetre mesos d'incertesa.
L'1 de juliol, un mes abans del de Ceuta, el president de Pimec va viatjar a Tànger amb una delegació d'empreses catalanes per reforçar aquests vincles. Pimec considera el Marroc un dels seus mercats prioritaris per a les pimes.
També estan en joc els projectes de les empreses que estan pensant a instal·lar-se, ampliar la seva producció o treballar amb socis marroquins. Qui ha dedicat anys a construir una relació comercial sap el que costa mantenir-la i com de difícil pot ser recuperar-la quan es deteriora.
A Catalunya, la relació amb el Marroc no es limita a les empreses. La marroquina és la comunitat estrangera més nombrosa. Hi ha famílies que fa dècades que són aquí, persones que han adquirit la nacionalitat espanyola i fills que han nascut i crescut a Catalunya. Parlar d'aquesta relació és també parlar d'una part de la nostra pròpia societat.
Les responsabilitats que puguin tenir les autoritats marroquines a Ceuta no es poden traslladar a qui viu a Catalunya. Convertir una crisi entre governs en un problema de convivència aquí afegiria un dany que Catalunya tampoc es pot permetre.
Espanya necessita immigració. Decidir com ha d'arribar i com es gestiona el retorn de qui no pot quedar-se, amb les garanties que exigeix la llei, ens correspon resoldre-ho aquí. No podem deixar tota la resposta en mans de les autoritats marroquines.
Potser el discurs de la ruptura dóna vots. Però a qui volem enganyar? Qui arribi al Govern haurà de seure a negociar amb Rabat. Haurà de parlar d'immigració, de seguretat, de comerç i d'inversions. I les empreses catalanes continuaran necessitant que aquesta relació funcioni, amb independència de qui governi.
