A per un afusellament feminista
A la Christa Pike li ha passat el mateix que a Gila, qui explicava que durant la guerra civil el van afusellar malament
A la Christa Pike li ha passat el mateix que a Gila, qui explicava que durant la guerra civil el van afusellar malament, perquè va sobreviure.
A la Pike, una reclusa de l'estat de Tennessee, fa uns dies també la van executar malament, i va sortir amb vida, no d'una, sinó de dues injeccions letals de Pentobarbital, encara que això de letals és un dir, perquè, segons ha quedat demostrat, més mereixien el títol d'injeccions saludables.
Després de fallar la primera, se li va administrar la segona, però ni així, serà que no era un bon dia per morir. Els advocats de la condemnada sostenen ara que la pena ja li ha estat aplicada, i que ella no té la culpa d'haver sobreviscut, només els falta argumentar que la bona dona va fer el que va poder per marxar a l'altre barri, sense que els seus esforços ni els del Pentobarbital fossin suficients.
Li va passar el mateix que a aquell torero a qui un intel·lectual li va dir que, per passar a la història, ja només li faltava morir a la plaça, al que el matador va respondre "es farà el que es pugui".
Les autoritats de Tennessee, al contrari que la Christa, que si fos per ella deixaria les coses tal com estan, són molt tenaços i es proposen insistir. El que no aconsegueixen a la primera ni a la segona, ho tornen a intentar, així que ja han decidit que, tan bon punt la bona dona es refaci de les seqüeles que li van deixar les injeccions falsament letals, la tornaran a executar ("tornar a executar" és una expressió que rarament s'utilitza, per raons òbvies).
Cal notar que es tracta d'autoritats compassives, ja que abans de matar-la volen assegurar-se que la reclusa es troba perfectament de salut. Als Estats Units són tan bona gent que, si està vostè refredat o li fa mal una queixal, no el maten sinó que el tracten amb sopes calentes i amb antigripals, o li demanen hora al dentista, i només quan ja està vostè recuperat, el fregeixen a la cadira elèctrica, el pengen d'una corda, l'obliguen a respirar un gas letal o li insuflen verí a la sang.
Una altra cosa no, però un se'n va a l'altre barri en perfecte estat de salut.
Quan es va saber condemnada, la Pike va sol·licitar la mort per afusellament, tot i que amb la particularitat que el pelotó el formessin íntegrament dones.
Es desconeix a què obeïa tan curiosa petició, potser fos un al·legat feminista, per demostrar que les dones són capaces de matar tan bé com els homes, només cal que algú els doni l'oportunitat.
O al contrari, potser pensava que les dones tenen mala punteria i esperava que li passés el mateix que a Gila per sortir d'allà pel seu propi peu (cal precisar que els que van disparar a Gila eren tots homes, amb la qual cosa el gènere masculí tampoc queda gaire ben retratat pel que fa a afusellaments).
O potser era una manera de passar a la història com la primera víctima d'un afusellament totalment femení, des del pelotó fins a la condemnada, qui sap si també estava prevista la intervenció d'una reverenda, que als Estats Units n'hi ha.
L'únic que queda clar és que això de concedir un darrer desig a qui va a morir és cosa només de les pel·lícules de Hollywood, perquè a la Christa se li va denegar l'afusellament sol·licitat i es va optar per la injecció letal, encara que, vist el resultat, res hauria canviat si l'hagués afusellat un pelotó, no de dones sinó de cecs.
Caldrà veure si, per al nou intent d'execució, s'opta per repetir amb les injeccions, es concedeix a la Christa la gràcia de l'afusellament feminista o s'escull qualsevol altre sistema, que d'això en van sobrats als Estats Units.
