BCN Desperta! descobreix que Barcelona té molt més que un problema d'habitatge
“La crisi habitacional és només una peça d'un trencaclosques més gran. Mobilitat, indústria, formació, tecnologia i Defensa dibuixen els altres grans desafiaments de la capital catalana”
Tres intensos dies de debat sobre el present i el futur de Barcelona van acabar coincidint amb un formidable embolic a Madrid. D'una banda, vuitanta polítics, empresaris, directius, experts i representants de la societat civil dissertaven a la Casa Seat de la Ciutat Comtal sobre urbanisme, economia, indústria, mobilitat, tecnologia i Defensa.
D'altra banda, el Congrés tombava dos decrets de Pedro Sánchez sobre habitatge. Ironies de la vida, va ser el pròfug Carles Puigdemont, qui va contribuir a enlairar-lo a la Moncloa, qui li va clavar la punyalada definitiva.
El sector immobiliari va romandre, mentrestant, en estat de xoc, pendent del que acordessin llurs senyories.
En aquest ambient de màxima incertesa es va desenvolupar la quarta edició de BCN Desperta!, organitzada per Crónica Global, Metrópoli i El Español. Van ser tres jornades d'anàlisi sobre matèries molt diverses que van confluir en una mateixa pregunta: quina ciutat volem i, sobretot, com es pot aconseguir que continuï sent habitable per a qui hi viu.
Aquest front va ocupar un espai central, ja que l'amenaça dels dos decrets esmentats planava sobre el sector del totxo.
Sembla increïble que un assumpte d'importància tan cabdal l'hagin ventilat el règim sanchista i els seus acòlits parlamentaris amb dos decrets infumables, urdits en vint-i-quatre hores i d'una factura pèssima. No només embalsamen una col·lecció de disbarats, sinó que estan escrits a la lleugera, amb greus errors gramaticals, sintàctics, de concordança i de redacció.
El mercat es troba atrapat entre una demanda que no para de créixer i una oferta que no evoluciona ni de bon tros al mateix ritme.
Els alcaldes de Badalona, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet van relatar les seves dificultats per augmentar el parc públic.
Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3, va defensar una major participació de les entitats sense ànim de lucre.
Per la seva banda, Xavier Vilajoana, màxim responsable de l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya, va denunciar la ignorància dels legisladors i la inseguretat jurídica derivada de les seves decisions, a més de reclamar mesures que permetin planificar les obres a llarg termini.
José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya, va suggerir que es derogui l'actual cos normatiu i es comenci de zero.
Però hi ha un altre factor que sovint es perd entre les grans proclames. El petit propietari no és una abstracció. Té un, dos o tres pisos, moltes vegades adquirits com a inversió per complementar la seva pensió futura. Quan veu amenaçat el seu patrimoni per una regulació demencial, pot tornar-se més selectiu amb l'inquilí, retirar els locals de l'oferta o directament vendre'ls. No és una discussió entre bons i dolents. És una qüestió d'incentius.
El vast terreny de les Tres Xemeneies, de Sant Adrià de Besòs, ofereix un bon exemple de la dimensió del repte. Jorge Pérez de Leza, conseller delegat de Metrovacesa, va destacar que s'erigiran 1.700 habitatges, el 40% dels quals de protecció oficial, al costat d'un extens parc que esponjarà la zona.
Es tracta d'una reconversió que transformarà aquest tram de la costa metropolitana. La seva execució s'allargarà durant la propera dècada.
El desafiament no és només residencial. Adrián Orbea, al capdavant de Henkel Ibèrica, multinacional especialitzada en detergents i adhesius, va explicar que la manca d'habitatge condiciona la incorporació i permanència de personal qualificat. A això s'hi sumen les constants incidències dels trens de Rodalies, que dificulten els seus desplaçaments fins als centres de treball.
Rafael Ruiz, president del fabricant d'automòbils Ebro Motors, va posar l'accent en la formació professional, que brinda als seus titulats un ampli ventall de sortides laborals.
Els alts comandaments militars van afegir altres peces rellevants al conjunt. El tinent general i inspector de l'Exèrcit, Raimundo Rodríguez Roca, va reclamar una major implicació de les corporacions davant la velocitat a què avança la tecnologia i va demanar accelerar la innovació militar.
La seva activitat està estretament lligada al teixit manufacturer, els avenços tècnics i les cadenes de subministrament.
El rearmament d'Europa occidental mobilitzarà els propers anys una quantitat ingent de recursos financers.
Espanya no serà aliena a aquest esforç sense precedents. Aquesta circumstància obre un ampli camp de negoci per a les empreses capaces d'aportar tecnologia i serveis especialitzats. També per a Catalunya, la indústria de la qual ha viscut històricament d'esquena a la Defensa i té davant seu una oportunitat extraordinària a la qual clavar-hi queixalada.
BCN Desperta! ha posat sobre la taula una bona part de les claus que marcaran el rumb de la ciutat, a saber, l'habitatge, el transport, la formació, la tecnologia i la Defensa. Són qüestions diferents, cap de les quals es pot abordar al marge de les altres.
Barcelona té per davant no només el repte de trobar cases per a qui les necessita. S'enfronta a quelcom de més abast i rellevància: decidir quina ciutat vol ser.
