El futur corre més de pressa que el G20
"La qüestió per a Europa no hauria de ser triar entre regular o innovar; hauria de ser com aconseguir regular allò que també som capaços d'inventar"
Hi ha una imatge de la reunió ministerial d'Innovació del G20 a Carolina del Nord que potser explica millor el nostre temps que molts informes econòmics. A un costat, els representants de les majors economies del planeta. A l'altre, presencialment o en pantalla, Jensen Huang, Sam Altman, Mark Zuckerberg, Elon Musk i Demis Hassabis, els CEO de les principals companyies d'intel·ligència artificial (IA) del món.
El G20 concentra aproximadament el 85% del PIB mundial. Els seus 19 països sumen prop de 100 bilions de dòlars de PIB. Difícil reunir més poder econòmic en una sala.
Però fem una altra suma. Només Alphabet, Nvidia, Meta, SpaceX i OpenAI generen conjuntament més de 860.000 milions de dòlars anuals, aproximadament el 0,9% del PIB dels països del G20.
Evidentment, facturació i PIB no són magnituds econòmicament equivalents, però la comparació permet visualitzar una paradoxa formidable: menys de l'1% de la mida econòmica està ajudant a dissenyar les tecnologies que poden transformar bona part de l'altre 99%.
En aquest sentit, rellevant la intervenció d'Elon Musk. Musk va assegurar que la IA podria incrementar l'economia mundial entre un 20% i un 30%, cosa que equivaldria, segons els seus càlculs, a entre 20 i 30 bilions de dòlars addicionals cada any. No és una previsió consensuada, sinó la visió de Musk. Però permet entendre l'escala amb què Silicon Valley contempla aquesta revolució.
La seva segona predicció resulta encara més radical. Creu que en tot just 12 a 18 mesos la intel·ligència artificial assolirà nivells extraordinaris en pràcticament qualsevol activitat purament digital i que, en programació, podria arribar a una superioritat sobre els humans similar a la que avui té un programa d'escacs com Stockfish davant el millor gran mestre.
Després vindran els àtoms. Per a Musk, la gran següent onada és la IA física: robots capaços de traslladar la intel·ligència dels models al món material. Preveu més de 1.000 milions de robots humanoides dins de deu anys, amb una productivitat mitjana que podria arribar a ser cinc vegades superior a l'humana. En aquest escenari, sosté, els robots produirien conjuntament més que tots els éssers humans actuals.
Potser Musk s'equivoqui en els terminis. Sol passar-li. Però és més perillós equivocar-se sobre la direcció.
Perquè tot aquest futur aparentment immaterial necessita una cosa terriblement material: electricitat. Musk va parlar d'una autèntica “crisi d'energia” i va anticipar un possible dèficit d'almenys 15 gigawatts el 2027 per alimentar xips d'IA. El seu argument és senzill: la capacitat de fabricar xips estaria creixent molt més ràpid que la nova capacitat elèctrica disponible fora de la Xina. Reuters va confirmar que Musk va demanar precisament als països del G20 desenvolupar noves fonts energètiques per alimentar els centres de dades.
De sobte, la cursa per la intel·ligència artificial també és una cursa per centrals elèctriques, xarxes, refrigeració, centres de dades i professionals capaços de construir-los. Volíem intel·ligència artificial general i acabarem necessitant electricistes.
I potser aquí hi ha la part veritablement interessant d'aquesta cimera. Els Estats Units calcula que enguany s'invertiran al voltant de 800.000 milions de dòlars en infraestructures relacionades amb IA i que la xifra podria arribar a 1,4 bilions el 2027. David Sacks va comparar el desplegament amb el ferrocarril del segle XIX: una nova revolució industrial.
Per això discutir exclusivament sobre regulació comença a semblar insuficient. Naturalment necessitem regles, seguretat i drets. Però també necessitem energia, xips, capital, recerca, talent, empreses i capacitat per convertir coneixement en indústria. La qüestió per a Europa no hauria de ser triar entre regular o innovar. Hauria de ser com aconseguir regular allò que també som capaços d'inventar.
Perquè potser el poder econòmic del segle XXI ja no es pugui mesurar només comptant el PIB acumulat. Caldrà començar a mesurar capacitat de còmput, coneixement, energia, talent i, sobretot, velocitat d'innovació.
El G20 continua concentrant gairebé tota l'economia mundial. Però la seva trobada de Carolina del Nord ha deixat una imatge incòmoda: mentre els països administren els gairebé 100 bilions de dòlars de l'economia existent, un grapat de companyies està intentant inventar la següent. I en intel·ligència artificial, el futur corre més de pressa que el G20.
