Passa’t al mode estalvi
Francesc J. Gómez opina sobre las promesas de los políticos
Pensament

Catalunya necessita gestors, no promeses

"Catalunya necessita polítics que coneguin els seus límits, que facin promeses realistes i que entenguin que governar no consisteix a mantenir-se en el poder, sinó a gestionar, resoldre problemes i retre comptes"

Publicada

S'acosten unes noves eleccions i potser és un bon moment per plantejar-nos una qüestió molt senzilla: quina responsabilitat haurien d'assumir els polítics quan no compleixen allò que van prometre als ciutadans?

Aquesta reflexió no va dirigida a l'esquerra, a la dreta, a l'independentisme ni al constitucionalisme. Va dirigida a tothom.

Quan una persona ocupa un lloc de responsabilitat en una empresa i, després d'un temps raonable, no aconsegueix els objectius pels quals va ser contractada, ha d'explicar-ne els motius, assumir responsabilitats i, arribat el cas, deixar pas a algú més competent.

Per què hauria de ser diferent en política?

Si els qui governen van prometre determinades millores i no han estat capaços de dur-les a terme, haurien d'explicar amb transparència què van prometre, què han complert, què no han complert i per què.

I si el problema ha estat la manca de capacitat per gestionar, haurien de tenir la responsabilitat i la dignitat de fer un pas al costat i permetre que altres persones ho intentin, siguin del partit que siguin.

Perquè els errors de gestió política no els paguen els qui fan els discursos. Els paguem els ciutadans: amb els nostres impostos, amb serveis públics deficients, amb burocràcia, amb oportunitats perdudes i amb anys que no podem recuperar.

Catalunya necessita polítics que coneguin els seus límits, que facin promeses realistes i que entenguin que governar no consisteix a mantenir-se en el poder, sinó a gestionar, resoldre problemes i retre comptes.

No necessitem més excuses ni enfrontaments permanents.

Deixin de ser un llast i converteixin-se en part de la solució.

I quan no siguin capaços de fer-ho, tinguin la responsabilitat de deixar pas a qui ho pugui fer millor.