Rectificar és de savis...
"Les centrals nuclears poden aportar inèrcia, i per tant estabilitat, al sistema i no emeten CO2"
... però és de necis haver de fer-ho cada dia. Són paraules del president González pronunciades el 2010 i que prenen tot el seu valor avui dia. Aquesta vegada la rectificació té tot el sentit del món. Cancel·lar de manera accelerada el programa nuclear espanyol per raons merament ideològiques no era una bona decisió, donar-se més temps sí que ho és.
Tota Europa està compromesa amb la reducció d'emissions de CO2 i Espanya ni pot ni ha de quedar enrere. De fet, som un dels països amb més parc renovable fora dels països nòrdics que neden en l'abundància energètica neta, fonamentalment gràcies a l'exuberància de la seva energia hidràulica.
Aquest any s'ha aconseguit encadenar, per primera vegada, quatre mesos seguits amb producció renovable per sobre del 60% del consum total. Es succeeixen els rècords de producció eòlica i solar, passant del 80% de cobertura en diversos moments al llarg de l'any. I això és molt bo. Però tot s'ha de fer amb mesura i planificació.
El mix energètic espanyol està molt avançat en l'adopció de energia renovable, superant en més de deu punts la mitjana europea i anem molt per davant d'Itàlia, França o Regne Unit. El cas alemany és molt peculiar ja que combina centrals de carbó amb un enorme parc fotovoltaic, i això que allà hi ha moltes menys hores de sol que a Espanya, que complementa amb energia eòlica.
Encara que no s'han publicat les causes oficials de l'apagada de l'abril de 2025, tot apunta que quan el sistema utilitza molta energia fotovoltaica és més fràgil, per les possibles variacions produïdes per la meteorologia i, sobretot, perquè són necessaris sistemes d'emmagatzematge i compensació per ajustar pics de desnivell entre oferta i demanda.
De tant en tant el gestor de la xarxa obliga els grans consumidors a desconnectar-se per evitar una altra gran apagada. Ha passat diverses vegades aquest any, i continuarà passant. I, també, fa entrar els cicles combinats, i aquests sí que contaminen perquè cremen gas, quan la xarxa tendeix a desestabilitzar-se. Com que el sistema segueix en vigilància ara hi ha més consum de gas, i per tant més emissions.
El sistema elèctric espanyol, com tots, es va concebre amb generació allunyada dels punts de consum en grans centrals de tot tipus. Ara tenim generació dins de les ciutats, les plaques solars, i en llocs que mai s'havien previst, els “horts” solars i els molins de vent. La xarxa ha de fer inversions per adaptar-se a aquest canvi, tant pel canvi de punts de generació com perquè la inèrcia de la producció és menor i, sobretot, les centrals fotovoltaiques no són capaces d'autoestabilitzar el sistema, com fan les tèrmiques de tota mena i condició, incloses les nuclears, i les hidràuliques.
Les centrals nuclears poden aportar inèrcia, i per tant estabilitat, al sistema i no emeten CO2. A més, l'energia que importem de França, prop del 5% del total consumit, és, en la seva major part, d'origen nuclear, per la qual cosa no podem mirar cap a una altra banda. És cert que tenen mala premsa, però són de les més eficients i no generen emissions a l'atmosfera. Presenten el risc d'accident, sempre existent, i el problema de la gestió de residus, però sens dubte no contribueixen a l'escalfament global, primer objectiu de la transició energètica. Per reduir les emissions de CO2 hauria de servir qualsevol tecnologia.
A més d'invertir en la xarxa hem de ser conscients que l'energia s'hauria de produir a prop del punt de consum per reduir pèrdues. A Catalunya es dóna la paradoxa de no voler nuclears, tot i comptar amb dues d'elles que són la font de riquesa per a les poblacions del seu entorn i de ser la comunitat autònoma que més energia nuclear consumeix (55% davant la mitjana del 18% a Espanya), però tampoc es facilita el desenvolupament de renovables. Si el mix de renovables de la mitjana espanyola és del 62%, a Catalunya supera per poc el 20%. Som un gran exemple de dir molt i fer poc.
I som una comunitat autònoma que necessita “importar” d'altres comunitats, especialment d'Aragó que està arrasant en localitzacions d'indústries electrointensives, com els centres de dades. La foto d'avui és el resultat de necessitar per governar partits que creuen viure a l'arcàdia de l'esquerra utòpica. El creixent retard de Catalunya es deu, en gran mesura, a primar la ideologia de partits minoritaris sobre les decisions tècniques.
Europa està trencant els seus tabús amb l'energia nuclear, entre altres coses perquè si no la fa servir haurà de recórrer a centrals contaminants, arribant a l'extrem d'Alemanya que segueix utilitzant, i molt, centrals tèrmiques de carbó ja que havia confiat gairebé tot el seu subministrament de gas a Rússia. A començaments dels 2000 el 50% de la producció elèctrica a Alemanya es realitzava en centrals tèrmiques de carbó, ara “només” és una mica superior al 20%. Per continuar baixant necessiten trencar amb el tabú nuclear, cosa que estan fent. I si no ho fan, tornaran a cremar carbó.
Europa ha decidit que l'energia elèctrica ha de ser la principal energia per reduir les emissions de CO2 i que hem de ser autosuficients energèticament, fantàstic. Però el que no podem fer és suïcidar no només el nostre confort sinó també el nostre desenvolupament econòmic per un dogmatisme excessiu. Per arribar a un futur renovable, possible, cal invertir, i no poc.
L'ajornament del tancament de la central d'Almaraz ha de servir per millorar l'estabilitat de la xarxa davant un elevat percentatge d'energia fotovoltaica. Si ara no s'inverteix en emmagatzematge i estabilització de xarxa, la resta de nuclears continuaran ajornant el seu tancament perquè són absolutament imprescindibles, llevat que vulguem viure les apagades de Cuba, és clar, cosa que a alguns, en teoria, no els sembla desagradar. Les tesis del decreixement suportades per alguns es poden fer realitat si no s'inverteix prou en la modernització de la xarxa elèctrica.
