El gegant àrab ALJ instal·larà un megaprojete de bateries a Rubí tot i el rebuig municipal
La Generalitat autoritza el projecte de la saudita Abdul Latif Jameel Energy (ALJ) tot i l'informe desfavorable de l'Ajuntament i que la pràctica totalitat de la parcel·la està classificada com a sòl de protecció especial pel seu valor natural i agrícola
Continguts relacionats: El Parlament desbloqueja a dit un ‘pelotazo’ de l'ex mà dreta de Montilla
La Generalitat ha donat llum verda a la instal·lació d'una planta de bateries elèctriques del gegant saudita Abdul Latif Jameel (ALJ) a Rubí tot i el rebuig de l'Ajuntament.
Un dictamen de la Direcció General de Polítiques Ambientals ha considerat aquest juliol que el projecte no s'ha de sotmetre a una avaluació d'impacte ambiental ordinària, cosa que facilita el camí per a la seva execució un cop es completin els tràmits urbanístics pendents.
Darrere de la iniciativa s'hi amaga la societat FRV Robles SL, que forma part de Fotowatio Renewable Ventures (FRV), la filial d'energies renovables del conglomerat saudita Abdul Latif Jameel Energy, segons la documentació a la qual ha tingut accés aquest mitjà.
La companyia preveu instal·lar a la plana de Can Balasch de Rubí un sistema d'emmagatzematge elèctric stand-alone, conegut com a Sistema d'Emmagatzematge d'Energia en Bateries (BESS), compost per 40 mòduls de bateries amb inversor i deu transformadors, amb una potència total de 48.930 kW i una capacitat de 194.748 kWh, sobre una parcel·la de secà de 0,74 hectàrees.
L'Ajuntament, en contra
Tot això s'ha aprovat tot i el rebuig de l'Ajuntament del municipi, que va emetre el 18 de març de 2026 un informe desfavorable al projecte.
El consistori ha al·legat que la instal·lació augmenta la pressió sobre el sòl no urbanitzable del municipi, altera el paisatge i els ecosistemes, redueix la qualitat de vida de la ciutadania i no preserva espais agrícoles amb funció de connectors ecològics i patrimonials.
A més, Rubí ha retret als promotors no haver valorat emplaçaments alternatius ja degradats, com l'entorn de la subestació de Can Jardí, i ha subratllat la rellevància del corredor ecològic que connecta les serres de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
A preguntes d'aquest mitjà, el consistori assegura que "no s'oposen a aquest tipus de projectes, sinó que han volgut ordenar l'arribada d'aquestes instal·lacions i evitar una proliferació indiscriminada de les mateixes".
Vista aèria de la ciutat de Rubí (Barcelona)
La parcel·la està qualificada com a sòl rústic protegit de valor agrícola, forestal i de recursos naturals. Segons el Pla territorial metropolità de Barcelona, tota la superfície afectada dins del pla consta d'una "protecció especial pel seu interès natural i agrari".
A més, el Ple de Rubí va aprovar inicialment el juny de 2025 una modificació del planejament general per restringir precisament aquest tipus d'instal·lacions en zones amb valors ecològics rellevants com aquesta. Sigui com sigui, no ha funcionat.
Els ecologistes, ignorats
A les al·legacions municipals s'hi sumen les de l'entitat ecologista ADENC, que ha presentat una denúncia per la incompatibilitat del projecte amb el planejament de Rubí, l'existència d'alternatives urbanes no estudiades i la proximitat de les instal·lacions a la masia de Cal Balasch, protegida com a bé cultural d'interès local.
Tot i tot l'anterior, el Departament de Territori que comanda Sílvia Paneque ha conclòs que el projecte pot tramitar-se per la via simplificada, sense avaluació ordinària, tot i que subjecte a onze condicions addicionals.
Condicions
Algunes de les disposicions que demana la Generalitat són adaptar el tancament perimetral per permetre el pas de la fauna, instal·lar una pantalla vegetal amb espècies autòctones a tot el perímetre, limitar l'horari d'obres a l'entorn de les zones urbanitzades, garantir el compliment de la normativa acústica, controlar la contaminació del subsòl i aturar les obres si apareixen restes arqueològiques o paleontològiques, donada la proximitat de jaciments.
L'inversió, l'import de la qual no ha transcendit, forma part d'una ofensiva de la saudita ALJ a Catalunya. La societat va anunciar el febrer de 2026 una expansió de més de 1.200 MW en sistemes d'emmagatzematge amb bateries a Espanya per a 2026-2027, dels quals 334 MW i 1.336 MWh es reparteixen en sis instal·lacions a les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona.
![Imagen de la sede de Holaluz en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/285963.jpg?p=w:320\/h:240&h=izF-eLpy"])
Abdul Latif Jameel (ALJ), amb inversions en automoció, energia, logística i finances, factura uns 3.000 milions d'euros anuals i va ser fundada fa més de 80 anys a l'Aràbia Saudita.
