Un pessic de realitat
"L'aprovació del ple barceloní no aconseguirà que aquesta mesura s'implanti immediatament, ni tan sols sabem si permetrà que la totalitat dels agents de la Urbana portin aquestes armes, però és un primer pas que hauria d'anar acompanyat de tota la pressió política per evitar que la condescendència alimenti el delicte"
A Barcelona a vegades cal pessigar-se per comprovar que la realitat pot ser un torrent de sentit comú. Acostumats a decisions errònies, a realitats doloroses per al futur dels ciutadans, quan es produeix quelcom positiu cal llançar les fanfares al vent.
Va passar al ple municipal de la capital catalana divendres passat i, finalment, una majoria es va posar d'acord per aprovar que la Guàrdia Urbana porti pistoles tàser, aquest dispositiu que és capaç d'immobilitzar el delinqüent sense necessitat que les bales convencionals li facin abandonar aquest món.
Tot i que el sentit comú indicava la necessitat que el cos policial barceloní utilitzés aquest armament, fa un any aquesta pretensió es va veure truncada per la inexistència d'una majoria política dins l'ajuntament.
Aquesta vegada, en canvi, la proposta del PP de Daniel Sirera va comptar amb l'aprovació de l'equip de Govern i amb l'inestimable ajuda del grup de Junts, que fa un any, sorprenentment, es va oposar a tal decisió.
Potser té a veure amb el volcà polític que pateix la formació independentista i que recentment s'ha aclarit amb el revés que les bases del partit han propinat a Waterloo. Jordi Martí serà el cap de llista per a les properes eleccions i potser per això Junts ha exhibit en aquest assumpte un punt de sentit comú.
Hauria estat difícil explicar als seus votants —un món teòricament d'ordre a Barcelona— que per culpa del seu partit la ciutat no podia fer front amb més mitjans al crim i al delicte.
Amb la majoria PP, PSC i Junts la ciutat ha doblegat el qüestionable criteri defensat per ERC i Comuns. Hi ha gent a la ciutat que es queixa del delicte —i portem una temporada amb molta raó— però quan es plantegen escenaris per combatre'l s'arruguen com a conseqüència de la imprescindible manca d'enteresa per anul·lar un problema.
Les pistoles tàser en mans de la Guàrdia Urbana no eliminaran els problemes als carrers de Barcelona —la moda dels tiroteigs sembla no tenir fi— però contribuiran a reduir els problemes.
L'aprovació del ple barceloní no aconseguirà que aquesta mesura s'implanti immediatament, ni tan sols sabem si permetrà que la totalitat dels agents de la Urbana portin aquestes armes, però és un primer pas que hauria d'anar acompanyat de tota la pressió política per evitar que la condescendència alimenti el delicte.
Més enllà de les lluites polítiques convencionals hi ha un sottogoverno que afecta de ple el ciutadà: o s'està amb l'ordre o s'està contra el conjunt de la ciutadania. No hi ha més elecció a la ruleta de les decisions que importen en una ciutat complexa, difícil però fascinant com Barcelona.
