L'embolic a l'escola exigeix la intervenció del Parlament
"El model escolar necessita una rectificació de fons que sàpiga conjugar el principi de realitat amb l'ambició de país"
El conflicte de l'escola catalana està molt pitjor avui que fa tres mesos, quan el Departament d'Educació va signar amb CCOO i UGT un acord inicial per invertir gairebé 3.000 milions en quatre anys. Fins i tot el Papa de Roma se n'assabentarà.
Els sindicats majoritaris estan greument desacreditats, especialment la prepotent Ustec; Educació ja ha jugat les seves cartes sense èxit, el professorat s'ha enfortit com a col·lectiu autònom en lluita i mares, pares i avis estan esgotant les existències de resignació.
El rebuig democràtic del suposat pacte històric deixa en evidència que la millora salarial o l'augment de la contractació són mesures que només ataquen tangencialment la profunditat de la crisi escolar existent a Catalunya.
Els dèficits d'un model dissenyat per a altres circumstàncies socials, culturals i demogràfiques són flagrants. A més, l'abandonament material i emocional infligit al personal del sistema públic d'educació en la darrera dècada ha provocat una desmoralització general i galopant, explicitada en un empobriment manifest del sentit vocacional dels docents.
El model escolar necessita, doncs, una rectificació de fons que sàpiga conjugar el principi de realitat amb l'ambició de país. Aquest és un objectiu que correspon impulsar i aprovar al Parlament, encara que certament la nova correlació de forces en el sector després de la consulta imposada pels sindicats suposa un factor afegit de complicació.
Tampoc l'actual fragmentació de la Cambra catalana i la debilitat d'un Govern en minoria facilitarà el debat i una presa de decisió d'aquesta transcendència. Es requeriria quelcom més que una majoria simple. Però és el que hi ha. Caldrà suposar als pares de la pàtria un grau de responsabilitat que expressen en comptades ocasions.
Aquest serà un procés llarg, incompatible amb propostes precipitades, acords sindicals de matinada i les aules tancades per vaga amb famílies ansioses per recuperar la normalitat. El calendari ajuda. La imminència de l'estiu hauria d'ajudar a preparar un escenari més propici per a un pacte realment històric.
Potser, per començar, convindria la convocatòria d'unes eleccions sindicals per recompondre la malmesa representativitat de cada força i recuperar el crèdit dels representants davant del col·lectiu acadèmic. La seva credibilitat ara mateix està sota mínims.
De totes maneres, el repte a assumir pel Parlament exigirà més pedagogs i filòsofs de l'educació que sindicalistes, més lingüistes i sociòlegs que polítics, més economistes i experts en recursos humans que activistes, més associacions de docents que AFA.
L'imminent aprovació dels pressupostos i l'exercici de negociació fet pels grups parlamentaris progressistes per aconseguir-la hauria de convèncer els més escèptics que un desafiament d'aquesta transcendència també està a l'abast de la Cambra. Encara que seria una pèssima notícia que el consens del sistema educatiu no inclogués Junts.
