Mals temps per a la Guàrdia Civil
"Milers d'agents arrisquen les seves vides, el seu prestigi i el seu esforç per complir amb la llei, aquell principi que alguns alteren al seu lliure albir sense importar-los les conseqüències, sense tenir el respecte democràtic que la societat ha d'exigir-li a una policia"
La Guàrdia Civil, històricament el cos millor valorat pels espanyols segons les enquestes públiques, viu moments molt delicats.
Sempre va ser el cos policial menys permeable a la influència política --la gran virtut que ha de protegir una policia-- però fa sis anys que està en caiguda lliure, fins a arribar al màxim punt de desconcert.
El cos ha empassat molta fel davant tanta ingerència inadequada i els últims episodis viscuts amb els informes de la UCO sobre la presumpta actitud delictiva de Santos Cerdán i Leire Díez han acabat per posar damunt la taula l'actitud inadequada del director adjunt operatiu (DAO) i de la directora general de la Guàrdia Civil.
L'un per intentar collar el grup investigador per evitar mals majors per a determinats investigats de l'òrbita socialista. L'altra per faltar a l'esperit que exigeix el seu càrrec i estar preocupada per la connivència amb el partit i no amb el país, per estar més al servei de la seva amiga Leire que del cos que ha de dirigir.
Mals moments, doncs, per la catadura moral i professional dels qui són al capdamunt del cos. L'única salvació que té la Benemèrita és que unitats com la UCO i altres estaments de l'entitat mantinguin, com fins ara, l'esperit ferm d'investigar a les ordres de la justícia qui sigui, ja sigui un polític de qualsevol color polític o el mateix cap uniformat del cos.
Només sota aquesta pulcritud policial la Guàrdia Civil té futur, complint amb els preceptes de l'entitat i allunyant-se de la indecorosa manera d'actuar d'alguns dels seus superiors, més preocupats per interessos propis d'aigualir el vi i per tant d'estafar el conjunt dels espanyols.
Aquells que potser no li van donar la importància adequada al cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos, una de les majors atrocitats que s'han viscut en un cos policial, potser ara veuen la magnitud de la tragèdia.
El ministre Marlaska es va entossudir a fer-li pagar al millor home que tenia al cos la lleialtat d'aquest amb la justícia i no amb els desitjos partidistes de l'exjutge. Els tribunals li van esmenar la plana al ministre, però ell va aconseguir que Pérez de los Cobos no arribés a general.
Amb la injustícia al coronel va començar tot. Va començar l'inici de l'esfondrament d'un quarter virtual que necessita un canvi de rumb radical per evitar que cada setmana hi hagi un despreniment nou que acabi enduent-se per davant l'estructura mateixa de l'entitat i la lluita dels espanyols per evitar atropellaments.
Milers d'agents arrisquen les seves vides, el seu prestigi i el seu esforç per complir amb la llei, aquell principi que alguns alteren al seu lliure albir sense importar-los les conseqüències, sense tenir el respecte democràtic que la societat ha d'exigir-li a una policia.
