L'Esperpent aniquil·lador
"Prefereixo continuar mirant cap amunt per sobreviure, buscant la inspiració en el que és bonic i gran per escapar d'aquesta dictadura dels lletjos i els mediocres"
Que la curiositat al més alt nivell, part fonamental de l'instint de supervivència de l'ésser humà, portada al màxim aquests dies amb la represa pública de la conquesta espacial, el més increïble i el més necessari per a un futur no tan llunyà al que pot aspirar la humanitat, no hagi estat capaç de desenganxar-nos de personatges que ni Valle-Inclán hauria arribat a albirar sota les seves Luces de Bohèmia, és prova inequívoca que la nostra esperança en alguna cosa millor que el que vivim ara ha estat aniquilada. Amb el perill per a la nostra pròpia existència que això comporta.
Jo, personalment, fa diversos dies que tinc mal karma per culpa de la gent que va donant la tabarra en contra de la investigació i amb el conte decimonònic que és una despesa aspirar a alguna cosa més que arreglar les escombraries terrenals. Que amb el que costa la missió Artemis 2 s'haurien pogut arreglar no sé quantes coses. Els odio, de debò.
I els odio per diversos motius. El primer per ignorants. La NASA no ha finançat la missió Artemis ni els contribuents americans tampoc. Fa ja anys que els Estats Units van reprendre la cursa espacial amb una figura molt coneguda, la subcontractació. I no només els Estats Units, també Europa i gairebé tots els països democràtics del món fora de l'òrbita de la Xina, el Pakistan, l'Índia i Rússia, que són autèntiques potències espacials.
Aquesta nova etapa d'incursió espacial, que ve de molt abans de l'enlairament de l'Artemis 2, ja no s'està duent a terme sota les banderes dels estats, ni tan sols sota els encapçalaments de les agències espacials. Aquesta etapa s'està fent amb els logotips de les empreses com a estendards, cosa que no té per què ser abominable de necessitat.
I sí, efectivament, el SpaceX d'Elon Musk n'és el màxim exponent. Però n'hi ha moltes més que a la gent ni li sonen, perquè estem massa ocupats en el fang que ens manté enganxats a la realitat depressiva de les polítiques dels polítics de l'Esperpent.
I els odio també per hipòcrites. De nou surten els antitrump (que són l'únic més infumable que els trumpistes), que ja són anti-tot, a dir que si les empreses del propietari de X, o de qualsevol altre ultramilionari, estan vinculades a la investigació espacial, el que cal fer és deixar de tenir aspiracions i tornar a viure a la cova, per mantenir la puresa moral dictada pels nous esperpents com Montero i Rufián, adalils del wokisme i la nova esquerra del “és millor omplir el Tiktok de vídeos que les biblioteques de llibres” (Rufián dixit).
De debò aquesta gent és pitjor que Donald Trump? Jo no ho crec. Perquè un munta guerres per fer negocis, sí, però almenys no s'amaga. I és un avantatge que la gent dolenta vagi de cara. Però els altres clamen un fals “no a la guerra” quan la veritat és que necessiten aquesta guerra per parlar d'alguna cosa que no siguin ells mateixos. Necessiten els morts de l'Iran, com en el seu moment es van aprofitar pornogràficament dels morts a Palestina o qualsevol lloc ben lluny d'aquí, sempre que els mati el “malvatíssim Israel”, of course. Això els serveix per no parlar de la macrocausa dels puters i corruptes de la cúpula del PSOE i el seu Govern que estem veient aquesta setmana al Tribunal Suprem, partit al qual donen suport ERC, Podem i tot l'Esperpent.
I com que la censura periodística a Espanya està implantada és un fet que ja ni el més sanchista s'atreveix a negar, si no ens centrarem en la corrupció que està aniquilant la democràcia espanyola, jo personalment prefereixo continuar mirant cap amunt per sobreviure, buscant la inspiració en el que és bonic i gran per escapar d'aquesta dictadura dels lletjos i els mediocres, dictadura de pensament, paraula, obra i omissió a la qual ens té sotmesos a tots. Prefereixo quedar-me a la Lluna.
