Ara és el moment
"Cal transitar dels sectors tradicionals madurs cap a activitats d'alt valor afegit i projecció de futur"
L'aerolínia Level va cancel·lar la ruta entre Barcelona i San Francisco. La cancel·lació es farà efectiva al maig. El problema: el subministrament dels motors d'avió. I no és per la guerra de l'Iran, és per dificultats en les cadenes de subministrament.
No és un cas aïllat. Els sectors de l'aeronàutica, l'espai i la defensa estan creixent de manera exponencial. Les seves necessitats van en augment, les grans empreses creixen i les seves empreses de subministraments van col·lapsades i no donen l'abast.
D'altra banda, molts sectors industrials madurs comencen a preocupar-se pel seu futur immediat i estan buscant nous formats i nous projectes, perquè els actuals es queden obsolets.
Ens hauríem de preguntar quin impacte tindria a Catalunya una ralentització de l'activitat de Seat o de Ficosa? L'impacte seria molt important perquè feriria de mort un conjunt d'empreses. I no poques.
Aquest passat divendres vam poder veure com la indústria catalana es feia aquestes preguntes i aportava solucions en una aliança entre les empreses i l'administració, a més de conscienciar que en aquest nou ecosistema la unió fa la força -la majoria del nostre sector industrial està format per pimes- per accedir a contractes complexos amb un alt nivell d'exigència i que sumen diferents tecnologies. Un rara avis en aquest món on impera el campi qui pugui.
Miquel Sàmper, el conseller d'Empresa, aposta per no deixar Catalunya a la deriva i no desaprofitar una oportunitat important perquè no partim de zero, ja que tenim la tecnologia i el talent.
Segons un informe elaborat per PwC el 2023, aquest sector va contribuir amb 19.688 M€ al PIB, 215.607 llocs de treball, 8.258 M€ en exportacions i 2.403 M€ en R+D+i. Xifres que descriuen un motor d'innovació i ocupació qualificada amb efecte tractor sobre proveïdors. Ara toca mobilitzar-lo.
I a això s'hi està aplicant el conseller de la mà de AeroS, una agrupació d'empreses d'alta qualificació en defensa, aeronàutica i espai que aposta per la col·laboració “superar les barreres d'entrada en un sector tan exigent requereix recursos i capacitats que van més enllà del que pot mobilitzar una empresa per si sola, per això AeroS impulsa aliances empresarials per articular aliances sòlides entre empreses, centres tecnològics i universitats per constituir consorcis capaços d'optar a projectes de més dimensió i, per tant, de créixer amb ambició i visió de futur”, com vam poder sentir al conclave que va reunir el més granat de la indústria catalana i el ministre d'Indústria, Jordi Hereu.
El perquè d'aquest moviment es fonamenta en dades. El Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa preveu mobilitzar més de 35.000 milions d'euros el 2026 per assolir el 2% del PIB, amb una aposta explícita per noves tecnologies de telecomunicació i ciberseguretat i per tecnologies de doble ús -militar o civil- com la intel·ligència artificial, la computació quàntica, el 5G i l'internet de les coses. Cap empresa catalana apareix com a adjudicatària principal i el repartiment territorial s'ha concentrat en altres comunitats.
Sàmper i AeroS s'han entossudit que això no es repeteixi. No en fan una lectura resignada ni adopten una actitud reivindicativa “ens ho han de donar perquè som catalans”. Res d'això. Just el contrari, consideren aquesta adversitat com un senyal per actuar sobre factors concrets amb una aliança públic-privada Generalitat-empreses, i entonen un mea culpa quan diuen “la urgència de la diversificació productiva no admet ajornaments”.
Cal transitar dels sectors tradicionals madurs cap a activitats d'alt valor afegit i projecció de futur. El sector aeroespacial i de defensa reuneix precisament aquestes condicions: és intensiu en tecnologia, genera ocupació qualificada i opera en mercats amb demanda creixent i sostenible, enfortint la cadena industrial i accelerant la innovació en el camp de les tecnologies duals.
No és fàcil el repte. Potser hi arribem tard, però hi anem amb tot.
A AeroS, per exemple, hi són tots els sectors i totes les empreses que tenen alguna cosa a dir i que poden tirar del carro. La Generalitat hi està per la feina i els ministeris d'Indústria i Defensa també. També sembla que s'ha passat pàgina en la vergonyosa situació d'Indra amb l'arribada d'Ángel Simón que podrà posar ordre en aquest campió nacional, que avui ni és campió ni nacional, perquè ara estàvem en el pitjor moment per regirar-nos en el ridícul.
Com titulava en un article publicat a La Vanguardia, Joan Martorell, president de Gutmar i vicepresident d'AeroS, “Ara és el moment”. Per aprofitar-lo cal estar per allò que cal estar. La situació no és un problema, és una oportunitat.
