Per què Junqueras va anar a la presó, segons Junqueras

Oriol Junqueras ha recuperat la seva estada a la presó com a argument d’autoritat. No és casual. S’acosta el dia en què la justícia europea es pronunciarà sobre l’amnistia als dirigents del procés i, tant ell com Carles Puigdemont ja es veuen com a candidats efectius a la presidència de la Generalitat i com a adversaris implacables.

La diferència més transcendent entre Puigdemont i Junqueras, la que els separa irremeiablement, és que, el 2017, el president del govern dissolt va fugir per establir-se a Waterloo, mentre que el vicepresident es va sotmetre al procés judicial que el va condemnar per sedició i malversació, juntament amb vuit companys d’aventura.

Cal preparar-se per reviure aquell episodi en la seva versió electoralista.

El primer a prendre la iniciativa ha estat Junqueras. Fa alguns mesos, va començar a deixar caure en les seves declaracions sobre la gestió de l’IRPF que, a ell, la pressió dels seus interlocutors no el venceria, ja que havia estat a la presó, com si aquest fet li conferís un grau especial de ciència política.

Fa uns dies, va reincidir en el seu intent de capitalitzar els seus quatre anys de presó, interromputs per l’indult del Govern de Pedro Sánchez. “Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Ada Colau sigui diputada per ERC”, va dir el president del partit republicà. Segurament, volia dir que “no va estar a la presó perquè ara Gabriel Rufián vulgui que ERC es dilueixi en un front d’esquerres espanyolista”.

És evident que Junqueras no va anar a la presó per fer possible una estratègia electoral discutible o per exigir la gestió de l’IRPF, tampoc va estar a Estremera per després investir presidents a Pedro Sánchez i a Salvador Illa, ni tan sols perquè Pere Aragonès fos president de la Generalitat, ni molt menys perquè ho fos Quim Torra o perquè repetís Puigdemont.

És clar que no. Segurament l’exemple que ell té en ment és el de Lluís Companys. El primer president de la Generalitat d’ERC va ser condemnat i empresonat el 1934 per la república autonomista per voler proclamar la república federal. Va ser amnistiat el 1936 pel govern del Front Popular i reelegit president.

Per què va estar a la presó Junqueras?

Fa nou anys va afirmar que “per defensar la democràcia”. També va dir que es va sotmetre al procés judicial perquè “jo mai m’amago”, en clara referència al seu adversari per antonomàsia a les files independentistes i avançant un eventual eslògan electoral. Sempre s’ha mostrat “orgullós d’haver estat a la presó”, una experiència que “li va obrir moltes portes”.

Junqueras no va ser condemnat per cap de les seves suposicions, ni les d’abans, ni les d’ara. El seu error i el del conjunt dels dirigents jutjats va consistir a intentar fer passar el camell de la independència pel forat de l’agulla del Parlament autonòmic.

Una torpesa monumental, sabent, com sabien, que la cambra catalana no té reconeguda per la Constitució vigent la sobirania necessària per proclamar una república catalana. Algun dia, la justícia europea es pronunciarà sobre la resolució judicial d’aquest episodi, matisant-la o no.

Dels dirigents condemnats pel Tribunal Suprem, la majoria s’ha fet invisible, políticament parlant. La seva reclusió a Estremera no els va motivar a seguir a primera línia, sinó tot el contrari. Tan sols Junqueras, Josep Rull i Jordi Turull segueixen en actiu, encara que només el president d’ERC aspira a ocupar el Palau de la Generalitat.

“La presó reforça l’ànima”, va declarar Junqueras el 2017, parafrasejant Joan de la Creu. Aquest sant espanyol, que també va conèixer la presó, va trigar 150 anys a veure reconegut el seu mèrit com a reformador dels Carmelites Descalços. Junqueras demostra molta més pressa a capitalitzar la seva condemna.