Vaga al descobert
"Hi ha esdeveniments mundials, com els grans premis de Fórmula 1 o la visita del Papa, que suposen ingressos importants en els sectors de la prostitució i la venda de cocaïna"
Si fan vaga els miners, els metges i els professors, amb més raó la poden convocar les estrípers, que poden presumir de no amagar absolutament res durant la seva jornada laboral, són la transparència portada fins a l'últim extrem. Les professionals canadenques del despullament van convocar dissabte una vaga de calces posades, però al revés: en lloc de deixar-les caure, van decidir deixar-se-les posades, com a protesta per les taxes abusives que han de pagar als restaurants i bars on exerceixen el seu ofici, que es troba a mig camí entre l'art i l'obrerisme.
No van triar a l'atzar el dia de la reivindicació laboral, sinó que dissabte passat se celebrava al Canadà el Gran Premi de Fórmula 1, un dels dies amb més feina al sector, ja que arriben al país aficionats d'arreu del món —per no parlar dels esportistes, mecànics i la resta de l'equip—, normalment homes d'ingressos alts que, després d'estar tot un dia veient córrer monstres mecànics, a la nit necessiten contemplar un cos humà en tota la seva plenitud, per assegurar-se que hi ha coses que l'enginyeria és incapaç de crear. Almenys, de moment.
Hi ha esdeveniments mundials, com els grans premis de Fórmula 1 o la visita del Papa (ho comprovarem ben aviat a Espanya, si Déu vol), que suposen ingressos importants en els sectors de la prostitució i la venda de cocaïna, però també en el dels clubs d'striptis. Una jornada sencera dona per molt, i un pot —per exemple i per no sortir del cas cristià que viurem aviat a Espanya— lloar el Senyor a la tarda i lloar-lo amb més fervor encara a la nit, a la vista d'algunes de les seves millors creacions.
Imagineu-vos la contrarietat que suposaria per a tants milers de fidels, que durant la visita del Papa es declaressin en vaga les senyoretes que comercien amb el seu cos, ja sigui mostrant-lo —en el cas de les ballarines— o llogant-lo —en el de les prostitutes—. Doncs això és el que estava previst que passés al Canadà dissabte passat, un autèntic drama.
El Canadà és un país fred, amb la qual cosa la feina de les estrípers ha d'estar ben remunerada i a més han de disposar d'un segur mèdic que els cobreixi refredats, pulmonies i altres accidents laborals. Per si no fos prou, igual que passa amb els futbolistes, la seva vida laboral és molt curta, no sol haver-hi professionals del despullament més enllà dels 67 anys, que seria l'edat de jubilació normal en qualsevol feina, almenys a Espanya.
Algun cas hi haurà de ballarina que es veu obligada per necessitat a despullar-se havent complert ja els 80 anys, d'alguna cosa s'ha de menjar, però no és el normal, de manera que han d'aprofitar quan encara són joves per estalviar i invertir de cara al futur. Succeeix que no totes són tan previsores, així que —si les senyoretes permeten que els doni un consell aquest humil admirador— posades a fer vaga, podrien aprofitar per reclamar un fons estatal que ajudés en la seva vellesa les estrípers ja retirades, quan treure's la roba no només ha deixat de ser agradable als ulls dels espectadors, sinó que s'ha convertit en una dificultat en si mateixa.
A l'hora d'escriure aquest article es desconeixia encara si la patronal i les representants de les treballadores havien arribat a un acord per desconvocar la vaga, és de desitjar que així fos, ja que en no pocs casos, la cursa de Fórmula 1 és només una manera de passar la tarda —a més d'una excusa que donar a la soferta esposa, que es queda a casa— mentre no arriba l'hora d'anar a veure com es treu la roba una senyoreta agafada a una barra. Els cotxes són de farciment, el que importa ve després.
