“Clons”, codis i likes, el nou model de negoci de la falsificació a TikTok
Convé anomenar les coses pel seu nom. Si és falsificació, és falsificació
La falsificació ja no es ven a la rebotiga d'un basar a Turquia, es ven en vertical, amb clips de música enganxosa i amb codis de descompte limitat. El que abans era un delicte evident, avui es maquilla com a tendència. Ja no es parla de còpies, es parla de “clons”. I aquest gir semàntic no és innocent, és estratègia.
Ens trobem davant d’un model de negoci criminal sofisticat que combina plataformes com Hacoo, sistemes d’afiliació amb codis personalitzats i una xarxa d’influencers a TikTok que promocionen roba de marca falsa com si fos una troballa intel·ligent de consum. La fórmula és simple i brutalment eficaç: producte aspiracional a preu irrisori, urgència comercial, storytelling aspiracional i validació social a cop de likes.
El terme “clon” funciona com una anestèsia moral. No és una falsificació, sona gairebé tecnològic, gairebé creatiu. Però jurídicament i èticament estem parlant de vulneració de propietat intel·lectual, competència deslleial i erosió del valor de marca. Canviar la paraula no canvia el fons, només ho fa més digerible per a una generació que consumeix ràpid i qüestiona poc quan l’algoritme somriu.
Plataformes com Hacoo operen com a nodes logístics dins d’aquest ecosistema. Permeten llistar productes que repliquen dissenys de luxe, canalitzen comandes i faciliten enviaments internacionals amb fricció mínima. El risc legal es dilueix entre proveïdors, intermediaris i promotors. Ningú sembla ser completament responsable, però tots participen en la cadena de monetització.
El rol dels influencers és clau. Alguns perfils, inclosos influencers de Catalunya, estan difonent codis de descompte vinculats a aquestes plataformes, que presenten els productes com a oportunitats intel·ligents, com si estiguessin democratitzant l’accés al luxe. No ho estan fent. Estan legitimant un circuit de mercaderia il·legal, encara que ho emboliquin en una estètica cuidada i narrativa lifestyle.
Aquí hi ha un punt crític: el consumidor jove no percep que està comprant quelcom il·legal. Percep que està sent llest. Percep que ha trobat la drecera. TikTok converteix l’unboxing d’una falsificació en entreteniment aspiracional. La conversa es desplaça de l’origen del producte a l’experiència de compra. I quan l’experiència és divertida, l’ètica esdevé secundària.
Des d’una perspectiva estratègica, l’impacte és profund. Les marques no només perden vendes, perden narrativa. El seu capital simbòlic, construït amb inversió, disseny i posicionament, es dilueix en un oceà de versions que erosionen exclusivitat i coherència. Si una generació interioritza que pagar el preu original és d'ingenus, el branding es converteix en un cost difícil de justificar.
També hi ha una qüestió de responsabilitat corporativa. Quins mecanismes reals estan implementant les plataformes per detectar i bloquejar productes que infringeixen drets de propietat intel·lectual? Quina diligència apliquen els influencers abans d’associar el seu nom a una plataforma d’aquest tipus? El creixement ràpid no pot ser excusa per a la ceguesa selectiva.
Normalitzar els “clons” no és només una qüestió comercial, és cultural. Quan el llenguatge rebaixa la gravetat de la conducta, la conducta s’expandeix. I quan s’expandeix en canals amb milions de visualitzacions, l’efecte deixa de ser marginal per convertir-se en sistèmic.
Convé anomenar les coses pel seu nom. Si és falsificació, és falsificació. Si vulnera drets, vulnera drets. I si algú monetitza aquesta vulneració a través de codis personalitzats i narrativa aspiracional, forma part del model de negoci, encara que ho disfressi de recomanació innocent.
La viralitat no legitima allò il·legal, ho amplifica.
