Pressupostos o pressupostos
"El divendres 20 és el dia D. I Junqueras té a les seves mans deixar de fer el ridícul i no fotre's un tret al peu"
Una ullada ràpida a l'últim CEO dona una idea del vertigen que es pot generar a Catalunya en cas d'avançament electoral. El resultat: la ingovernabilitat.
El populisme d'extrema dreta pujaria com l'escuma situant Aliança Catalana al tauler de manera determinant i amb Vox pujant a la gepa del PP. I la pitjor fotografia la registra l'esquerra, que perdria la majoria actual.
El president Illa ha fet els deures. Empresaris i sindicats avalen els comptes i tothom espera el tràmit parlamentari per ficar-hi cullerada.
La comunitat educativa ha signat un acord, un bon acord, que passarà examen aquesta setmana. Veurem si la rebequeria d'USTEC té seguiment perquè els docents s'han deixat molts pèls a la gatera per les mobilitzacions ja realitzades i perquè l'acord alleuja la seva situació personal i com a col·lectiu. 9000 milions més avalen l'esforç del Govern i el pla d'inversió territorial no és gens menyspreable amb la que està caient.
De Junts poc se'n pot esperar. Fora de micros i focus diuen estar encantats d'un avançament electoral. Diuen que si Illa convoca revertiran les enquestes amb el retorn de Puigdemont. De debò? Creuen que el seu retorn obrarà el miracle de multiplicar els pans i els peixos?
Junts fa temps que no sap llegir la situació política. La seva obsessió en contra de Sánchez els impedeix veure el bosc. Els impedeix veure que amb un govern de PP i Vox les reivindicacions de Catalunya quedaran en sac buit i el més probable és que tinguem una pèrdua de competències.
Diuen que en aquesta situació l'independentisme cobrarà forces renovades. Tantes com les que van intentar recuperar demanant el suport de Trump a la independència de Catalunya —llegiu els tuits de Puigneró, Canadell o Sala i Martín— només per “fotre” Pedro Sánchez. Seria per somriure si no fos patètic veure'ls de genolls demanant clemència davant Trump.
El que també els impedeix veure que Sílvia Orriols els prengui la davantera, impulsada per l'onada internacional d'extrema dreta.
I Esquerra? Junqueras està entossudit reclamant la cessió d'un IRPF que, tot i ser una reclamació, des del meu punt de vista, coherent i reconeguda a l'Estatut, no s'aplicarà a temps perquè aquella agència tributària, pilar de l'estat català, és una entelèquia.
Trigarà mesos, si no anys, a tenir el múscul necessari. I Junqueras té el compromís d'Illa, que sembla que toca de peus a terra, però no n'hi ha prou per a ell. Prefereix agafar la drecera de vol ras en lloc d'afrontar la seva responsabilitat i seguir el camí que Illa va marcar el 2023 aprovant els pressupostos d'Aragonès.
El líder d'ERC viu a la seva bombolla deixant que Josep Maria Jové, a qui no va cessar després de l'última guerra civil republicana, tregui la navalla traïdora al Parlament contra Illa. Sort que el president es va mantenir amb el floreig i no va trencar ponts.
Catalunya necessita pressupostos i l'esquerra serenor per plantar cara davant l'auge de l'extrema dreta. I ERC, Junqueras, necessita temps perquè no té candidat i potser el no a la guerra mobilitzi l'esquerra però no ERC, que no sembla estar en aquesta equació.
Pot quedar com a primera força independentista però amb poques possibilitats de fer res. Ni amb la dreta independentista ni amb l'esquerra.
Em quedo amb el mantra del president Illa “pressupostos o pressupostos”.
El divendres 20 és el dia D. I Junqueras té a les seves mans deixar de fer el ridícul i no fotre's un tret al peu:
Retiri l'esmena a la totalitat i negociï millores als pressupostos. Illa ja li ha dit que no a tornar-los a presentar si aquests són tombats. Fa bé, perquè la Generalitat és quelcom més important que un joc, mal joc, d'estratègia; i amb la que està caient seria bo tenir alguna cosa a la qual aferrar-se.
