El PSOE no paga a traïdors. Ningú ho fa

“Després d'anys de resistència celtibèrica, tres lloctinents de Viriat (Audax, Ditalc i Minur) van ser subornats pels romans per matar-lo. En tornar per cobrar, Cepió els va negar la recompensa i els va executar, expressant el menyspreu per la traïdoria, fins i tot si beneficiava Roma”. Així explica Viquipèdia l'origen d'aquesta famosa frase “Roma no paga traïdors” que adverteix que el traïdor és un instrument descartable, menyspreable i sense honor, que no mereix confiança ni premi a llarg termini.

Avui els traïdors abunden en platós de televisió i en debats públics. És Felipe González un traïdor? Diu que té llibertat d'expressió, i de fet la té, només faltaria! Però un militant vota sempre el seu partit. Si considera no votar-lo, per honestedat i per dignitat, ha d'abandonar-lo. I, si és militant, té tot el dret d'organitzar-se i donar la batalla. Això no és traïdoria. L'altre, el que fa en Felipe, no ho veig tan clar.

Felipe González ho sap bé, també. Ara descarta donar la batalla interna i prefereix els púlpits. La perdria? No ho sé, l'únic cert és que tots els candidats que han perdut sempre han comptat amb el suport de Felipe. Ell va donar la batalla interna a Suresnes.

Aleshores, el secretari general del PSOE, Rodolfo Llopis va acusar González i la seva guàrdia pretoriana d'andalusos i bascos amb un dard enverinat: “El PSOE ha perdut la llibertat”. Frase gairebé idèntica a la que ara llança Felipe contra Pedro Sánchez. No serà que la llibertat es perd quan no la controla, senyor González?

Segurament, el secretari general del PSOE ha de fer autocrítica del que succeeix. Del que ha passat a Extremadura, a l'Aragó, de l'estratègia parlamentària, de les aliances polítiques… Autocrítica i esmena, sí. El PSOE necessita fer autocrítica, defugir-la no és de rebut ni serveix per a res. Acusar García Page d'assumir el marc del PP, com ha fet Rebeca Torró, la nova secretària d'Organització, és un frau ideològic, és buscar culpables.

Tampoc Óscar López ha estat encertat culpant Javier Lambán del fracàs d'Aragó. Això no és fer autocrítica per buscar raons i refundar un projecte que ajudi a mobilitzar els votants d'esquerres. Tirar-se els trastos al cap té com a conseqüència la millor desmobilització.

Molts progressistes podem compartir la crítica al Govern i a les formes de fer del president, però convertir-se en traïdor i quintacolumnista és una altra cosa. Sembla que González fos un monjo benedictí a la direcció del PSOE, que els seus opositors tenien catifa vermella. No es recorden d'allò d'Alfonso Guerra: “Qui es mogui, no surt a la foto”.

González, a més, ha dit una cosa insultant per a un militant socialista. Que prefereix pactar amb Vox abans que amb Bildu. Encara tinc l'estómac regirat. No es recorda el senyor de marras que va sotmetre el PSC perquè Pujol campés al seu aire a Catalunya per tenir crossa còmoda a Madrid.

I tampoc es recorda d'una de les resolucions polítiques de Suresnes: “En analitzar el problema de les diverses nacionalitats, el PSOE no ho fa des d'una perspectiva interclassista sinó de classe, que implica que l'exercici del dret a l'autodeterminació s'emmarca en la lluita de classes i del procés històric de la classe treballadora en lluita per la seva completa emancipació”. Sí, sí, el mateix González a favor del dret d'autodeterminació i ara abomina dels acords amb Junts i amb Bildu.

De fet, res no sorprèn. González i Llopis van protagonitzar un enfrontament generacional. Ara, també Sánchez i González, encara que el segon substitueix el debat intern per l'audició empedreïda del cant de sirenes de tots aquells que en el seu dia el volien fer fora del Govern i ara volen fer fora Sánchez.

Felipe és avui per a la dreta el socialista bo, aquell que els balla l'aigua. Aquell que diu les coses que la dreta vol sentir. És lleig passar-se amb armes i bagatges de bàndol. Si ets diputat i ho fas, ets un trànsfuga. Si no ho ets, simplement ets un traïdor.

Això, imitant el llenguatge romà del centurió Cepió, “el PSOE no paga a traïdors”. I estaria bé que González recordés que el PP tampoc li ho agrairà. Ara l'aplaudeixen, després si t'he vist, no me'n recordo.