SMI a 1.221 euros: el titular social que no corregeix l'atur juvenil
"El cost salarial mínim actua com a garantia de dignitat retributiva, però no substitueix les polítiques actives d'ocupació, ni corregeix el desajust entre sistema educatiu i teixit productiu"
La pujada del salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.221 euros mensuals en 14 pagues consolida una tendència alcista iniciada el 2019, quan l'SMI se situava en 735,9 euros.
En termes acumulats, l'increment supera el 65% en sis anys. La mesura reforça la protecció dels treballadors amb ingressos més baixos, i eleva el sòl retributiu en un mercat laboral històricament marcat per salari baixos en determinats sectors.
Tanmateix, l'anàlisi no es pot limitar a l'evolució nominal del salari mínim. Espanya va tancar 2025 amb una taxa d'atur general inferior al 10% per primera vegada des de 2008. Però entre els menors de 25 anys, l'atur es manté al voltant del 23%, segons l'Enquesta de Població Activa. És a dir, pràcticament un de cada quatre joves continua sense feina.
La comparació europea resulta il·lustrativa. Mentre la taxa d'atur juvenil a la Unió Europea se situa al voltant del 14-15%, Espanya continua gairebé deu punts per sobre.
A més, la taxa d'ocupació juvenil —proporció de joves que efectivament treballen— es manté significativament per sota de la mitjana comunitària.
La pujada de l'SMI té efectes clars sobre aquells que ja estan ocupats en els trams salarials més baixos.
Segons estimacions del Ministeri de Treball, al voltant del 9-10% dels assalariats es veuen directament afectats pel salari mínim, amb especial incidència en joves, dones i treballadors temporals.
En sectors com l'hostaleria o el comerç minorista, la concentració de contractes propers a l'SMI és especialment elevada.
No obstant això, el principal repte juvenil no és exclusivament salarial. És estructural. Més del 50% dels joves ocupats menors de 30 anys té contracte temporal, una taxa que, tot i que ha descendit després de la reforma laboral de 2021, continua sent superior a la mitjana general.
A això s'hi suma un fenomen persistent de sobrequalificació: Espanya figura entre els països europeus amb major percentatge de joves amb estudis superiors exercint feines que no requereixen aquest nivell formatiu.
En aquest context, elevar el salari mínim millora la renda disponible d'aquells que ja estan integrats en el mercat laboral, però no altera automàticament els factors que dificulten la inserció dels qui romanen fora.
El cost salarial mínim actua com a garantia de dignitat retributiva, però no substitueix les polítiques actives d'ocupació ni corregeix el desajust entre sistema educatiu i teixit productiu.
A més, la discussió salarial també té una referència tècnica rellevant: la Carta Social Europea recomana que el salari mínim arribi almenys al 60% del salari mitjà de cada país. A Espanya, amb l'SMI de 2024 (1.134 euros), aquesta relació rondava el 58,9% del sou mitjà, molt a prop del llindar recomanat, però sense assolir-lo plenament, i amb importants diferències territorials i de gènere que reflecteixen l'heterogeneïtat del mercat laboral.
Per exemple, en algunes regions, l'SMI representa més del 70% del salari mitjà, mentre que en d'altres amb prou feines supera el 49%.
La demanda de diverses forces polítiques i sindicals per fixar la quantia de l'SMI igual o superior al 60% del salari mitjà subratlla que, més enllà de la xifra nominal, existeix una gran pressió tècnica i política per convergir cap a aquest llindar de la Carta Europea.
La qüestió estratègica és si l'increment de l'SMI s'acompanya de mesures complementàries: incentius efectius a la contractació juvenil, avaluació rigorosa de programes d'ocupació, modernització dels serveis públics d'intermediació, i una aposta decidida per sectors de major valor afegit.
Espanya ha demostrat capacitat per elevar el sòl salarial. El repte pendent és elevar, al mateix temps, la taxa d'integració laboral juvenil i la qualitat de l'ocupació oferta.
Perquè el debat no és únicament quant ha de guanyar un jove quan treballa. El debat és quants joves poden accedir a una feina estable que justifiqui aquest salari.
Pujar el sòl salarial és una mesura rellevant. Convertir-lo en una palanca d'integració generacional requereix una estratègia d'abast més gran.
