Aquesta setmana n'ha estat una altra de caos a Rodalies. La sequera continuada seguida de tempestes persistents han provocat esllavissades i despreniments que han posat en evidència la manca d'inversions a la xarxa ferroviària que utilitzen cada dia més de 400.000 persones.
El caos es va convertir en el clau roent al qual es va aferrar una oposició inexistent per atacar el Govern de Salvador Illa, que per acabar-ho d'adobar no podia estar al capdavant de la situació per malaltia. El crit de guerra, repetit per oposició i per suposats socis, retronava arreu: Paneque dimissió.
Era el més fàcil. Demanar el cessament de la consellera de Territori, Silvia Paneque, i fer-la blanc de les ires i assenyalar-la com a culpable de tots els mals. Cert és que la responsable té les seves responsabilitats però l'ensenyament és injust. Era còmic veure com li demanaven la dimissió des de les bancades molts d'aquells que han d'ocultar també les seves responsabilitats passades i que, en la majoria de casos, no saben ni fer la o amb un canut en matèria ferroviària.
Paneque va arribar al Govern el 2024, l'any de més inversió a la xarxa de rodalies. Com diu la dita, una oreneta no fa estiu, o sigui que un sol fet positiu, una excepció o un indici aïllat no constitueixen una regla general ni garanteixen que una situació definitiva hagi canviat. I Rodalies no ha canviat, òbviament.
El dèficit inversor s'arrossega durant anys. Anys en què Junts, Convergència i Unió i Esquerra Republicana prioritzaven la identitat a l'avorrida gestió diària. Anys en què el PP es va posar de perfil, com bé va reconèixer Alejandro Fernández, perquè Catalunya era un problema i no un calador de vots. Anys en què el PSOE estava més ocupat a construir una línia d'alta velocitat de caràcter radial amb epicentre a Madrid que a consolidar una xarxa de rodalies a Barcelona i potenciar el corredor Mediterrani. Anys en què el PSC no va donar un cop de puny damunt la taula quan va ser al Govern del 2003 al 2010 i perquè després prou feina va tenir a intentar no desaparèixer.
Tota aquesta demora inversora sumada als efectes del clima ens han portat al caos. Al fracàs de tots aquells que avui fan les delícies dels populismes d'extrema dreta. I de l'esquerra també, no ho oblideu. Que els Comuns carreguin contra Paneque i reprovin Collboni a l'Ajuntament és patètic. Aquests senyors porten al Govern d'Espanya des del 2017 i van governar Barcelona entre el 2015 i el 2023. Alguna responsabilitat tindran.
Ara no es tracta de buscar solucions sinó de buscar culpables tirant pilotes fora de les responsabilitats passades dels uns i dels altres. Cal oblidar aquests greuges i demanar la dimissió de Paneque. A la fi i al cap la consellera que ha aconseguit un acord per traspassar i compartir la gestió, la que ha tancat un acord d'inversió de 1.400 milions d'euros de forma immediata, la que va aconseguir que el 2024 fos un any rècord en diners per als trens i la que ha donat la cara des del minut u després de l'accident de Gelida.
Això i molt més veurem aquesta setmana al Parlament. Fins i tot diran al Govern com ha d'organitzar la conselleria aquells que durant anys van fer entre res i ben poc.
Si bé és cert que Silvia Paneque és la culpable de no tenir una vareta màgica que solucioni en 24 hores el desgavell de l'última dècada, el PSC ha de fer un acte de contrició. El president Illa va donar un canvi radical a la legislatura catalana després d'anys d'il·lusionisme inoperant. Ha enfilat l'agulla en finançament i ha normalitzat un país estressat.
Tanmateix, la gestió, motor dels nous temps, ha anat en orris i pot portar en orris un govern que està sense timoner. Paneque no ha de marxar, ni molt menys, amb aquest panorama perquè la recuperació de Rodalies només la pot pilotar algú que conegui el terreny que trepitja i que tingui veu, i comandament, davant el ministeri de Foment i els operadors Renfe i Adif.
És lamentable el fiasco de la xarxa ferroviària, però tant o més el nivell que el lamentable circ polític. Escoltar Mónica Sales, Josep Maria Jové, Alejandro Fernández, Silvia Orriols, Jéssica Albiach i el pitonís Ignacio Garriga que va denunciar el mal funcionament de la R61, línia inexistent per cert, ens porta a una penosa conclusió. Parlaven de sentir-ho dir, van oblidar la seva pròpia culpabilitat, i van treure la llengua a passejar sense cap mena de coneixement sobre el que ha passat, més enllà d'afegir-se al fàcil aquelarre contra Silvia Paneque.
Farà bé la consellera de seguir al capdavant del vaixell agafant fort el timó perquè, vist el que s'ha vist, no ofèn qui vol sinó qui pot. I certament, van demostrar que no poden.