Trump i els seus negocis energètics: combustibles fòssils i incentivar la nuclear

La política energètica de Donald Trump no es pot entendre només com una aposta ideològica, sinó com una extensió directa dels seus interessos empresarials, que suposen la subordinació de l'interès públic a xarxes de poder econòmic vinculades a la indústria energètica i als combustibles fòssils.

Sota el paraigua de la “independència energètica”, la seva administració ha reforçat el suport als combustibles fòssils —petroli, gas i carbó—, desmantellant regulacions ambientals que puguin obstaculitzar els seus negocis.

Al mateix temps, impulsa l'energia nuclear sense tenir en compte els seus elevats costos, els riscos de seguretat, i el problema no resolt dels residus radioactius.

Retalla recursos de les energies renovables, avui més barates, ràpides de desplegar i essencials davant la crisi climàtica. Tot i que a escala global les renovables continuen avançant, als Estats Units les decisions del govern Trump n'han dificultat l'expansió i el desenvolupament.

El trumpisme en la seva hora més perillosa

El escalfament global no és discutible, està confirmat i avaluat, però fer front al canvi climàtic és complicat. Es necessiten cada cop més fonts d'energia no contaminants, especialment renovables.

Caldria tenir en compte que el suport que garanteix la continuïtat i el bon funcionament de les fonts –intermitents, com la solar o l'eòlica– és l'energia nuclear.

Des d'Europa s'apunten solucions com els reactors nuclears modulars petits, que són molt més segurs i d'una tecnologia supersofisticada.

La utilització de reactors modulars petits (SMR) i del tori com a combustible apunta a una nova generació tecnològica que pot assolir una major seguretat, menor generació de residus i costos més reduïts.

La proposta de Trump d'impulsar massivament l'energia nuclear, malgrat el cost elevat de la construcció de noves centrals nuclears, està relacionada amb el magnífic negoci que suposa per a les corporacions multinacionals, moltes d'elles presidides per empresaris amics.

El petroli de Veneçuela: Un xollo per als EUA o només calderilla?

Un cop més, s'imposen els seus interessos empresarials i negocis particulars, que prioritzen i deixen sense recursos les renovables, amb temps d'execució molt més reduïts, més fàcils de construir i molt més barates.

Els experts veuen el seu plantejament com més polític que tècnic, especialment utilitzat per frenar la transició a renovables.

La solar i l'eòlica, tot i el seu ràpid creixement, continuen necessitant sistemes de suport que garanteixin el subministrament d'energia constant quan no hi ha sol ni vent. Avui, aquest suport el proporcionen, en gran part, centrals de gas o carbó, cosa que debilita la coherència climàtica de la transició energètica.

Les tecnologies alternatives, com l'emmagatzematge a gran escala, l'hidrogen verd o la gestió intel·ligent de les xarxes podrien reduir, almenys parcialment, la necessitat d'un suport nuclear fort.

El desplegament massiu del nuclear que pretén impulsar el big boss, s'enfronta a barreres reals: llargs terminis i elevats costos de construcció, problemes d'acceptació social, riscos de seguretat, eliminació dels residus radioactius…

Tanmateix, Trump ha mostrat interès a expandir l'energia nuclear –considerant-la com a font “estable i fiable”–, que complementaria l'ús dels combustibles fòssils –el gran negoci del “trumpisme”–, especialment per a indústries intensives en energia (com centres de dades i IA). Per això, pretén reduir marcs regulatoris per no interferir en l'execució de projectes nuclears.

Què fa Europa per defensar Grenlàndia de Trump?

La transició energètica no serà només una revolució tecnològica puntual, sinó més aviat un procés llarg, complex i, sobretot, plural/ híbrid.

Analitzem els negocis energètics del trumpisme. Trump impulsa una política d'“energia dominant” basada en extreure, produir i exportar més petroli i gas estatunidenc com a motor econòmic i geopolític.

La seva Administració aposta per un fort suport als combustibles fòssils (petroli i gas). Per això, està decidit a incrementar la perforació de petroli i gas en terra i mar (offshore).

La seva estratègia passa per facilitar els permisos i eliminar regulacions ambientals que es considerin obstacles. Prioritzar l'expansió del gas natural liquat (LNG) per a mercats globals, aprofitant l'alta producció local.

Aquest enfocament busca mantenir el lideratge dels EUA en combustibles fòssils i donar suport a grans empreses del sector. L'exemple de Veneçuela ens il·lustra, el petroli ha de ser extret per multinacionals americanes, garantint el control del negoci i dels beneficis econòmics.

Europa al menú

Tot i que les renovables continuen creixent globalment, l'administració Trump ha pres decisions que en dificulten l'expansió als EUA. Paralitzar o restringir projectes eòlics (especialment offshore) en terrenys públics. Revisar o reduir fons i crèdits que donen suport al desenvolupament de la solar, i altres tecnologies netes. Penalitzar les energies renovables com a “no competitives” o poc fiables davant de fòssils i nuclear.

Aquestes tendències també han estat assenyalades com a polítiques anti-renovables per part d'experts i publicacions científiques, que critiquen la pèrdua d'avantatges tecnològiques pròpies dels EUA.

La política energètica de Trump no aposta per l'hidrogen verd (produït amb energia renovable) ni altres vectors de descarbonització, enfocant-se més en tecnologies vinculades al gas i al nuclear.

Les renovables són considerades com a subsidiàries que no han de perjudicar el seu gran negoci: els combustibles fòssils, que sens dubte formen part del seu poder econòmic i totalitari.

La principal motivació de Trump són els negocis. Molts dels col·locats en llocs clau de la seva Administració tenen vincles directes amb empreses de petroli, gas i carbó, o amb think-tanks que rebutgen regulacions climàtiques.

Això, sens dubte, influeix en decisions sobre normes ambientals, permisos i prioritats del Departament d'Energia.