Munich: la Tempesta Perfecta va poder més que l'1-O
La marca de sabatilles es fa forta amb la seva plataforma comercial, Tempesta Perfecta, un vaixell off shore que engloba totes les seves botigues al món
Munich és la història del ressorgiment d’una empresa familiar en mans de la tercera generació. Els germans Xavier i David Berneda van refundar la societat després d’una batalla mercantil amb una altra part de la família, que els va acabar venent la seva participació. “El preu d’aquelles accions, a ells els va semblar poc i a mi em va semblar car”, assenyala sense rancor Xavier Berneda, la insígnia del grup, un chairman factual que mai ha deixat de ser el primer venedor. Els dos germans van recuperar el 100% i van tornar a encendre la llum del seu aparador internacional amb l’ajuda del seu pare, Francesc Berneda Ribera, (líder de la segona generació).
Xavi Berneda propietari de Munich Sport, promociona un model de sabatilles / YOUTUBE
En l’arena de la moda, l’oferta del calçat va des de la selecció casual de Sarah Jessica Parker, amb botiga pròpia a Nova York, fins a la talla impossible de les Cenicienta de Stuart Weitzman, les sabates més cares del món, amb reblons de diamant, al servei del peu com a fetitxe. Tanmateix, el mixtream va decidir fa molt que moda i comoditat conjuguen. Si es pot ser bell i pràctic alhora, Munich surt guanyant. Els Berneda són veloços: van crear Bern2Run Holding, una patrimonial de la qual pengen Berneda, Bernher i Munich, societats responsables del disseny, fabricació i comercialització dels seus productes. No s’aturen en l’accent dels fets; creixen com el llamp; Espanya i Europa són els seus mercats naturals, però el que resulta sorprenent és que Munich, amb seu a Capellades (Barcelona) produeix i comercialitza en llocs tan diferents, com Tunísia o la Xina. Amb un 40% del negoci procedent dels mercats internacionals, la marca opera especialment a Portugal, Itàlia, França o Alemanya a través del canal multimarca i a les botigues monomarca a Espanya, Irlanda, Itàlia i Xile. Crida l’atenció que els Berneda no s’han col·locat simplement als mercats de referència, sinó que han internacionalitzat el seu know how industrial amb plantes pròpies o compartides a la cornisa africana i a Orient.
Xavier Berneda, Conseller Delegat de Bern 2 Run
El referèndum que va desfermar un boicot
Xavier i David, dos emprenedors seriosos, no oblidaran mai aquell “Gràcies pel sí al Referèndum” dirigit a Munich i signat pel grup d’opinió autodenominat Empresaris pel sí. En ple tardor calenta del 17, el PDECAT va anunciar l’aparició d’una sabatilla de Munich amb un Sí brodat al taló, rematat per una estrella simulant el logotip del partit sobiranista; va significar una puntilla. L’invent sectari els va fer mal: “no vam arribar a fabricar i ni tan sols vam dissenyar aquell calçat”, aclareix Xavier Berneda. Però els malentesos mai surten gratis; a ells els va costar un boicot malgrat els seus mil desmentits i els penediments reiterats de David Bonvehí, l’aleshores secretari general del partit d’arrel convergent. “El mal ja estava fet”, remata ara Xavier. Es van lliurar del boicot, però el nacionalisme els pot. Ja el 2013, van fabricar amb poc èxit les sabatilles Keep Calm & Speak Catalan –“mantén-te tranquil i parla català”– i van adornar els seus models més venuts a Holanda amb una senyera, això sí, “a petició dels nostres distribuïdors en aquell país”, manté Munich des d’aleshores.
Del preu del Sí es van refer aviat i al cap de dos anys assolien facturacions rondant els 40 milions d’euros, quantitats respectables al mercat del calçat. A vegades, els volantassos funcionen i Munich és una d’aquestes vegades. Els Berneda van muntats en el llenguatge internacional del prêt-à-porter i sens dubte la seva praxi empresarial desborda els límits de l’encaixonament polític. Les seves exitoses sabatilles de futbol sala i triatló s’han emparentat amb el calçat de carrer, de cafè concert o de nit al Liceu. La versatilitat de les seves marques els ha mantingut a dalt. En les estrenes de lluïment i a les catifes de la fama, les Munich de correcamins combinen amb encaixos de gasa i amb vestits de Michael Kors o Tommy Hilfiger; no cal afegir que, a l’estil informal outfit, el calçat de Munich li va com anell al dit.
El secret del maridatge és l’adequació al canvi. La seva plataforma comercial, Tempesta Perfecta, un vaixell off shore refractari de la zona de confort, engloba totes les seves botigues al món i altres centenars de punts de venda escampats pel planeta. La seva nòmina és de 300 empleats fixos, tots lliures d’ERTO, a dia d’avui. Van descomptar expectatives abans de la tornada a l’anormal normalitat i van posar en marxa el teletreball per superar els esperats rebrots de la Covid o millor dit, per treballar a distància sense mirar enrere, una cosa que hauria estat increïble per al pioner, l’avi Berneda, sabater de Sant Boi de Llobregat que, el 1939, va posar en marxa l’empresa per fabricar calçat i deixar de ser un adobador.
![Francesc Berneda Ribera /GOOGLE](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/226951.jpg?h=jTUzNpNB"])
Francesc Berneda Ribera /GOOGLE
De sabater a Fuster
La sabatilla esportiva és el seu producte estrella, però Munich ha diversificat entrant en sectors com l’òptica (té com a especial partenaire Òptica Universitària); fabrica sabates veganes amb material reciclat; vesteix els peus que el personal d’Iberia lluirà després de la pandèmia; produeix en mix amb Dolce Gusto i dissenya cafeteres d’última moda. Ha anat de la sabatilla al cafè o de la pell al material mal·leable de les botes de futbol modern. En aquesta última transició hi va tenir a veure aquell mític futbolista, conegut amb el sobrenom de el noi de Linyola, Josep Maria Fuster, que en el seu moment va ser home-marca dels Berneda i dels Raventós de Codorniu. L’antic interior d’enllaç en l’últim sospir de Helenio Herrera al Barça va ser un mag de la pilota i avui, lacònic i sorneguer, resumeix així la seva relació amb el calçat: “vaig anar de sabater a Fuster”. Fa 20 anys, els dos germans es van estrenar trencant la closca de la clàssica sabatilla de futbol sala, un esport que no para de créixer. Van reeditar el model Goal per traslladar-lo de la pista indoor al streetwear.
![Helenio Herrera / GOOGLE](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/226956.jpg?h=enoqpjrX"])
Helenio Herrera / GOOGLE
Per què l’elegància ha d’implicar luxe?, es pregunta la prestigiosa revista Vogue. Hem abandonat els stilettos; avui, gràcies al poder de les xarxes socials, es porten raw denim i dessuadores de grans proporcions. El nínxol de mercat s’engrandeix diàriament, com saben Vetements o Louis Vuitton i com experimenta Munich, sense llençar les campanes al vol. Aquí, en aquest segment, mostren el seu perfil els Berneda. L’streetwear ha estat un fenomen cultural i la seva tendència roman. Munich pot ser un complement limitat al calçat o una bústia que ho cobreix tot. Xavier i David han optat per la segona; van col·locar l’aparador de la moda a la roda de la integració industrial. El camí recorregut des de la fàbrica al retail del mercat minorista defineix avui el valor afegit de qualsevol activitat. Les bambes de Munich, convertides en calçat per a tot, van conquerint parcel·les fins a assolir el producte acabat de la mateixa manera que les estampacions metal·lúrgiques s’uneixen a les cadenes de muntatge de les capçaleres automobilístiques o els derivats del petroli es converteixen en plàstic i s’ofereixen al mercat com a envasos. La indústria i la moda parlen en tots els idiomes i els Berneda saben avui que els mercats no entenen de trinxeres culturals.
