Jordi Alberich: “Durant el ‘procés’, el Cercle d’Economia va ser un dels últims espais de diàleg”
L’exdirector general del 'think tank' repassa, en un diàleg, la seva trajectòria vital i professional
Contingut relacionat: El Nobel Philippe Aghion, “optimista caut” amb la IA: “El cost de no ser inclusius serà molt car”
L’economista Jordi Alberich (1958) ha participat aquest dilluns en un diàleg al Cercle d’Economia, del qual va ser director general entre 1998 i 2018, per repassar la seva trajectòria vital i professional.
Davant un auditori ple, Alberich s’ha referit a alguns dels assumptes que van marcar el seu mandat, entre ells el procés, que li ha servit per posar en valor el paper que va tenir aleshores el Cercle: “Va ser un dels últims espais de diàleg”.
En aquest sentit, el també president de M&A Fusions i Adquisicions ha recordat una anècdota: que en aquell moment, Brussel·les tenia la instrucció de no enviar comissaris ni alts funcionaris a Catalunya, però el Cercle va aconseguir que visités Barcelona el vicepresident de la Comissió Europea, el finlandès Jyrki Katainen.
Jordi Alberich, soci fundador de M&A Fusions i Adquisicions
Lliçons del 'procés'
El procés és un assumpte que, ha reconegut, li “fa mandra”, però del qual ha volgut extreure algunes lliçons.
La primera és que “no som tan especials”. Al seu parer, arran del procés català hi ha hagut processos similars arreu del món, i ha citat com a exemples el Brexit i l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units.
L’altra lliçó té a veure amb com de decebedores van ser, al seu parer, les elits: “Jo pensava que l’educació era un antídot contra el populisme, però veies gent amb tres carreres repetint tòpics”.
ERC, Podemos i González
Sobre aquest paper del Cercle com a punt de trobada, ha recordat que va ser una de les primeres institucions de Catalunya en obrir les seves portes a membres d’Esquerra Republicana i Podemos, així com, abans de la Transició, a Felipe González.
Alberich també ha explicat com va arribar al Cercle: a través d’un anunci a La Vanguardia, ja que fins aleshores no havia tingut cap vincle amb la institució. Considera que “diu molt del Cercle” que l’acceptessin sense comptar amb aquest vincle. El procés de selecció, ha explicat, va incloure 21 entrevistes.
Jordi Alberich vicepresident de l’IEE de Foment del Treball BARCELONA
Els monstres
En conversa amb el soci del Cercle Joan Torras, ha repassat també la trajectòria del Cercle des de les seves arrels, el 1951. Considera que l’entitat ha tingut un paper rellevant, primer durant la transició econòmica i després en la política, una etapa en què, segons ha explicat, existia un model clar: Europa.
“Abans ho teníem més fàcil, perquè sabíem què volíem: apropar-nos a Europa. Ara estem desorientats perquè tot trontolla”, ha assenyalat.
La sensació, explica, és que “estem perduts” i, per tant, el paper del Cercle, sempre “reformista i modernitzador”, s’ha tornat més difícil.
Per descriure l’etapa en què considera que es troba el món, ha citat Antonio Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”.
