Depósito de residuos de las minas de Iberpotash en Sallent
Business

La justícia obliga ICL Iberia a desmantellar definitivament l'abocador de Sallent

L'acumulació d'abocaments durant anys va acabar convertint-se en una muntanya de 45 milions de tones

Més notícies: El miratge verd d'ICL: la coartada sostenible que ofega la comarca del Bages

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

La justícia obliga finalment la minera ICL Iberia a desmantellar l'abocador de residus salins de Sallent, després de vint anys de lluita veïnal.

L'acumulació d'abocaments durant anys va acabar convertint-se en una muntanya de 45 milions de tones que ocupa més de 40 hectàrees i supera els 500 metres d'alçada, convertint-lo en un dels majors epicentres de risc ecològic de Catalunya, posant en perill, per les filtracions al subsòl, la salinitat de la conca del Llobregat.

Una sentència de 2024 ja va rebutjar l'intent de Iberpotash --ara ICL Iberia-- d'impedir l'execució de l'auto dictat dos anys abans, en què es reiterava l'obligació de desmantellar l'abocador.

Contra aquesta sentència, l'empresa va presentar dos recursos de cassació davant el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els quals han estat inadmesos, ha avançat La Vanguardia, obligant la firma a retirar els residus salins abocats.

Inici del procés

Després de perdre la darrera oportunitat de lliurar-se'n, la minera ha fracassat en la batalla judicial oberta el 2014, quan els jutges van escoltar l'associació de veïns del barri de La Rampinya, a Sallent, i van admetre el seu recurs contenciós-administratiu.

Els veïns feien des de 2006 que demanaven a l'ajuntament de la localitat que obrís un expedient a Iberpotash, a qui acusaven d'estar abocant residus salins en una zona contraindicada, tot i que ja hi havia queixes per aquest motiu des dels setanta.

10 anys de recursos

Ja el 2014 la justícia va ordenar a l'empresa que deixés d'abocar residus salins a la zona de manera immediata, així com el desmantellament del que s'havia acumulat fins aleshores per recuperar les alteracions que s'havien fet en el paisatge.

Tot i que aquella primera sentència va ser ratificada el 2016, Iberpotash ha continuat presentant recursos durant una dècada, fins a arribar a la inadmissió per part del TS i el TSJC.

Modificació del POUM

Enmig de la lluita judicial, l'ajuntament va aprovar una nova regulació per als terrenys afectats amb una modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), en què es permetria el dipòsit d'abocaments fins a l'estiu del 2017, la qual cosa després va ser prorrogada fins a mitjans del 2019.

Tanmateix, el 2024, la justícia ho va tombar, en concloure que “les determinacions del POUM no poden comportar una legalització encoberta de les actuacions il·legals realitzades amb anterioritat”.