El Parlament desbloqueja a dit un ‘pelotazo’ de l’ex mà dreta de Montilla
Una modificació de la Llei de Comerç reactiva després de 15 anys un macroprojecte immobiliari de 45.000 metres quadrats a l’antiga discoteca Scorpia d’Òdena
El complex el promou José Luis Morlanes, el sindicalista milionari del PSC 'ex' de La Seda, Iqoxe i el RCD Espanyol
Continguts relacionats: L’últim xanchullo de José Luis Morlanes, ‘ex’ de La Seda, Espanyol i Iqoxe
Notícies relacionades
El Parlament va aprovar al desembre una modificació de la Llei de Comerç que inclou una esmena introduïda pel PSC que beneficia de manera directa i nominal un projecte immobiliari paralitzat des de fa més de quinze anys a Òdena (Anoia).
Darrere d’aquest macroprojecte hi ha la societat Iter Metropolità, vinculada a la família de l’empresari José Luis Morlanes, ex tinent d’alcalde d’Urbanisme de Cornellà al costat de Montilla, exdirectiu del RCD Espanyol i imputat per l’explosió mortal de la química IQOXE de Tarragona el 2020.
La nova modificació permet, de facto, eximir Morlanes dels criteris generals de localització de la Generalitat, entre ells l’exigència de continuïtat amb la trama urbana consolidada (TUC), el requisit que durant dues dècades ha servit per frenar la implantació de grans superfícies fora de les ciutats.
El solar de l’antiga Scorpia no compleix aquest requisit, segons fonts coneixedores del planejament consultades per aquest diari, motiu pel qual el projecte porta bloquejat més d’una dècada. Només una disposició inserida en una llei podia sortejar aquesta barrera, tal com ha passat.
Introduir excepcions d’aquest tipus en les disposicions finals o addicionals de lleis generals és, segons les mateixes fonts, una pràctica recurrent al Parlament per desbloquejar projectes concrets sense necessitat de tramitar una modificació urbanística específica i sotmesa a més escrutini.
Adjudicat el 2009
Morlanes podrà aixecar el complex perquè el 2009, sota el mandat del president José Montilla (PSC), va ser guanyador d’un concurs de la Generalitat per atorgar la segona llicència d’outlet de Catalunya, ja que aleshores només existia la de La Roca. El Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (Ptsec) no preveia concedir més llicències d’aquest tipus, cosa que feia especialment valuosa la que s’atorgués.
Al concurs, Morlanes va quedar per davant d’un altre socialista, Antonio Jiménez, exregidor d’urbanisme de Sant Andreu de Llavaneres, imputat pel jutge Baltasar Garzón a la trama de corrupció urbanística coneguda com a cas Pretoria i també vinculat amb el cas Mercuri.
Morlanes durant la seva etapa a l’Espanyol
El projecte original preveia un centre comercial d’uns 8.000 metres quadrats sobre un àmbit d’actuació de 54.500 metres, dels quals Iter Metropolità aportava 26.800. La societat, compartida a parts iguals per Morlanes i la seva esposa, va buscar llavors un soci per invertir 20 milions d’euros.
Els promotors van assegurar que l’outlet mai es va construir per la manca de finançament, les pròrrogues de llicència i la posterior obertura del Viladecans Style Outlet, que competia pel mateix públic. En realitat, també necessitava la modificació urbanística que ara, finalment, ha aconseguit, segons fonts immobiliàries.
Casualitat o no, l’aturada també ha coincidit amb el temps que el PSC, el partit on milita Morlanes, ha estat fora del Palau de la Generalitat.
La llei aprovada al desembre desbloqueja el complex després de tres lustres i reorienta el sector cap a un desenvolupament molt més gran, amb prop de 30.000 metres quadrats de sostre residencial (amb reserva d’habitatge protegit), 14.000 metres comercials i d’oci, i 2.600 de restauració.
Altres 'pelotazos' de Morlanes
No és la primera vegada que el PSC concedeix a dit un contracte a Morlanes.
A finals de 2012, Cornellà va viure el traumàtic tancament del Cine Pisa, la darrera sala de barri de la ciutat. El consistori havia comprat l’edifici el 2009, però lluny de mantenir-ne l’ús cultural, va promoure la requalificació del solar el 2010 per construir-hi pisos, i l’única constructora que es va presentar al concurs va ser Set Habitatge SA, presidida al seu torn per Iter Metropolità SL, de la família Morlanes.
Tot i recollir més de 5.000 signatures i comptar amb el suport inesperat del supermercat Caprabo situat als baixos, l’ajuntament va començar a buidar l’edifici de manera exprés al gener de 2013 i els pisos van començar a aixecar-se el 2017, si bé Morlanes finalment no va participar en l’operació després del rebombori generat.
Biografia del 'camaleó' Morlanes
José Luis Morlanes és una figura camaleònica que ha transitat fluidament entre el poder polític, el sindicalisme i l’alta empresa privada des dels 80 fins avui. La seva carrera va enlairar gràcies als seus carnets de la UGT i del PSC, entitats a les quals es va afiliar als 13 i 14 anys, respectivament, i que tant li han valgut per prosperar, fins al punt que ha arribat a dir que "només deixarà de ser del PSC o de la UGT per defunció d’uns o dels altres".
Als anys 90, Morlanes va ser un destacat dirigent sindical al Baix Llobregat i, emparat per l’exalcalde socialista José Montilla, va arribar a presidir el Consell Comarcal. Eren els anys en què el PSC escampava la seva presència al cinturó industrial de Barcelona, i l’economia i el poder s’entenien a la vora del Llobregat.
José Luis Morlanes durant una etapa professional anterior
El seu poder polític es va cimentar a Cornellà, on va exercir de regidor entre 1991 i 2007 i on va ser responsable d’urbanisme. Des d’aquesta posició, va ser el principal negociador per a l’arribada de l’estadi del RCD Espanyol i el centre comercial Splau a la ciutat.
El 2004 va passar a ser conseller delegat i vicepresident del mateix club de futbol, sota el mandat de Joan Collet, servint-se del que es coneix com una porta giratòria.
Els accionistes del club van fer fora Morlanes el 2014 després de detectar "un error comptable" a les finances. Suposadament, no havia comptabilitzat 800.000 euros corresponents al pagament de l’IVA dels abonaments, cosa que va suposar un forat a les arques del club de més de 700.000 euros al tancament d’aquell exercici.
Escàndols empresarials
Com a empresari, acumula altres dos grans rebomboris. El primer va ser en la seva etapa com a president de l’empresa química La Seda de Barcelona. El 2013, la Fiscalia de Barcelona va demanar la imputació de Morlanes en acusar-lo d’un desviament de 2,5 milions d’euros dels comptes de La Seda cap a la societat Quat Inversiones i cap a la ja esmentada Iter Metropolità.
Segons el relat del fiscal, els diners es van facturar en concepte de serveis falsos per la suposada intermediació en la compravenda d’una finca al Prat de Llobregat, una operació immobiliària on Iter hauria percebut 500.000 euros més IVA sense causa legítima que ho justifiqués. Finalment, la causa es va arxivar.
D’altra banda, Morlanes també era el director general de l’empresa Iqoxe el 2020, quan d’un reactor de la planta de Tarragona va sortir disparada una placa d’acer de gairebé una tona. Aquesta va volar literalment sobre la ciutat i va entrar per la finestra d’un bloc de pisos al barri de Torreforta, provocant l’esfondrament del sostre i matant un veí que era a casa seva. A la fàbrica van morir dos treballadors més.
A la direcció se la va acusar d’augmentar la producció per sobre de la capacitat de seguretat de la planta per guanyar més diners, i Morlanes s’enfronta a una petició d’11 anys de presó per això, en un dels judicis més complexos de la història de Tarragona.
