Els grans suspensos de la presidenciable Colau que van enfosquir Barcelona
L'exalcaldessa va elevar la inseguretat a primera preocupació, va contribuir a la crisi de l'habitatge, va complicar la mobilitat i va enfonsar l'ajuntament en múltiples derrotes judicials
Més informació: Ada Colau opta ara a ser presidenta del Govern amb el Front Ampli
Notícies relacionades
A falta que es resolgui el culebrot entre ERC i Gabriel Rufián, el pacte assolit entre els Comuns i Más Madrid per impulsar la candidatura d'Ada Colau com a cap de llista del Front Ampli al Congrés dels Diputats per Barcelona situa l'exalcaldessa de Barcelona en la cursa per la Moncloa.
Les possibilitats que arribi a ser ministra hi són, si la resta de forces a l'esquerra del PSOE accepten la seva candidatura i les eleccions del 29 de novembre donen a Pedro Sánchez l'opció de revalidar la presidència conformant un nou Govern de coalició amb les forces progressistes.
Colau va creuar la porta de l'alcaldia impulsada pel moviment d'indignats del 15M el 2015, acompanyada pels seus primers espases Gerardo Pisarello, Janet Sanz i Eloi Badia, i va fer taula rasa de les polítiques municipals. Aquest va ser el seu "pecat original", recorden els qui van fer oposició a l'exregidora, que va instaurar un "relat amb plantejaments irrealistes" que va anar en contra de "la dinàmica de progrés de la ciutat".
Va paralitzar multitud d'iniciatives i només va escoltar els seus. "Va deixar de dialogar amb els grups i de rebre empresaris que volien fer projectes a la ciutat, cosa que és un drama per a tota administració municipal", coincideixen diverses veus, que justifiquen que el progressisme espanyol exalci ara Colau com a figura de consens per sobreposar-se a la fragmentació del seu espai: "S'aferren a un clau roent".
Carteristes i narcopisos
Encara avui, la capital catalana es sobreposa al declivi en matèria de seguretat que va començar amb l'arribada de la líder de BComú a l'ajuntament. Una de les seves primeres decisions va ser eliminar la regidoria de seguretat, ignorant l'oposició quan aquesta li va demanar que nomenés un regidor específic. Aquest desencert va tenir efectes que no van trigar a arribar.
Els furts es van consolidar com a principal tipologia delictiva --arribant a una mitjana de més de 300 al dia el 2019-- i van escalar sensiblement els robatoris amb violència, concentrats principalment a Ciutat Vella. Carteristes a part, en aquest cèntric districte van proliferar, a més, els domicilis destinats a la venda i el consum de drogues, esclatant la crisi dels narcopisos que tant va turmentar els veïns.
La delinqüència va pujar de la cinquena a la primera preocupació dels barcelonins, segons el Baròmetre Municipal. No va ser fins a l'entrada del PSC a l'equip de govern local i la recuperació de la cartera de seguretat per part d'Albert Batlle després de les eleccions del2019 que l'administració realment va prendre cartes en l'assumpte.
Les dimensions del desori eren tals que van obligar la Generalitat a mobilitzar-se, amb plans de xoc coordinats després d'anys de desacords amb BComú.
La relació del govern municipal amb la Guàrdia Urbana també va empitjorar. La policia municipal va acusar la desprotecció del consistori, que es va oposar sistemàticament a l'ús de pistoles tàser i va retardar la instal·lació de càmeres de gravació unipersonal per als agents, malgrat la seva demanda.
Un agent de Mossos, amb un de la Urbana en una operació contra els narcopisos
Menys habitatge i més car
L'exactivista, que va fer el salt a l'ajuntament directament des de les plataformes antidesnonaments i manté la condició d'abanderada d'aquesta lluita, no va frenar des de la plaça Sant Jaume l'encariment dels contractes de lloguer, que van augmentar de 735 euros al mes a una mitjana de 1.136 euros el 2023. També segons dades del portal Idealista, el preu de compra es va inflar més d'un 20%, arribant als 4.130 euros el metre quadrat.
La seva intervenció en el mercat immobiliari, amb l'obligació de reservar un 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a habitatge de protecció oficial (HPO), també va agreujar la crisi. Aquest contrapès va actuar com un desincentiu directe a la inversió: la construcció de pisos a la ciutat se'n va ressentir i els promotors van derivar els seus projectes a municipis veïns.
Bloc de pisos en lloguer a Barcelona / EP
El sector atribueix a aquesta iniciativa l'enfonsament interanual de la construcció d'obra nova, que en ocasions va arribar al 70% segons dades del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) en el seu darrer any de mandat. Tot i la polèmica, la reserva continua activa, però l'alcaldessa "no ho va saber gestionar".
En paral·lel, com a presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona --càrrec que va aparellat al d'alcalde de la Ciutat Comtal--, va frenar la creació de l'Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), l'empresa mixta dedicada a la construcció d'habitatge social, esbossada el 2008, rellançada el 2014 i aparcada el 2015. L'ens supramunicipal no va aconseguir vèncer el veto a aquesta fórmula de col·laboració públicoprivada fins al 2021.
Decisions qüestionables
Colau va prendre altres decisions de dubtós encert en matèria d'habitatge. Lliurada a la causa ideològica, el consistori es va alinear amb els okupes de la Casa Buenos Aires de Vallvidrera i va expropiar aquesta mansió per evitar que es reconvertís en un hotel de luxe. La qüestió va derivar en condemna davant el Tribunal Suprem, alhora que va posar el germen del que va venir després, amb casos com el de la Casa Orsola.
L'actual consistori, comandat pel PSC, va recórrer a les arques públiques per comprar aquest bloc sencer de Consell de Cent a un fons d'inversió per evitar el desnonament dels seus habitants, quelcom vist per molts com un error per la llarga llista d'espera de barcelonins sense alternativa habitacional que esperen un pis de protecció oficial.
Revessos judicials
L'aplicació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) es va convertir en un altre dels revessos judicials més sonats de l'Executiu de Barcelona en Comú.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l'ordenança municipal en constatar la manca d'informes objectius que justifiquessin el rigor de les restriccions i la desproporció de les seves sancions sobre els ciutadans amb menor capacitat econòmica per renovar el seu vehicle. La sentència va ser ratificada posteriorment pel Tribunal Suprem, deixant al descobert les deficiències tècniques de la normativa.
També va errar Colau amb el seu projecte de dentista municipal; el tribunal superior català va desmantellar per invasió de competències un sistema que oferia preus fins a un 40% per sota del mercat a tota la ciutadania, no només a les persones vulnerables.
Una Zona de Baixes Emissions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona EFE
Remunicipalització de l'aigua
Una altra de les creuades més arriscades de l'etapa de Colau va ser el seu intent de municipalitzar el servei de subministrament d'aigua, una de les promeses estrella amb què va arribar a l'alcaldia.
L'ofensiva de l'ajuntament contra la societat mixta Aigües de Barcelona (liderada per Agbar) va desencadenar una guerra oberta que va tensar al màxim la col·laboració públic-privada i va sembrar d'inseguretat jurídica la gestió metropolitana.
![Jordi Albert, futuro diputado de ERC en el Congreso, y Gabriel Rufián, quien mantiene una pugna abierta por las listas con la dirección del partido](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570933.jpg?p=w:320\/h:240&h=rmo9wOb0"])
Tanmateix, després d'anys de litigis, intents de consultes ciutadanes bloquejades i una notable despesa de recursos municipals en informes i campanyes institucionals, la justícia va frenar en sec les seves aspiracions: a finals de 2019, el Tribunal Suprem va avalar íntegrament la legalitat de la concessió i la viabilitat de l'empresa mixta.
La sentència judicial va assestar un cop definitiu al projecte intervencionista de l'alcaldessa, certificant als tribunals el col·lapse d'un altre dels grans vaixells insígnia del programa dels Comuns.
'Superilles' i mobilitat
La transformació de l'espai públic impulsada per Colau va tenir la seva principal aposta en les superilles --que van embellir diferents racons de la ciutat però també van encarir els pisos als seus voltants--, la guerra al vehicle privat i la proliferació desordenada de carrils bici.
La pacificació d'artèries clau de l'Eixample i la col·locació d'elements de formigó van afectar la mobilitat, van incrementar els temps de desplaçament del transport comercial i van provocar el malestar dels gremis de comerciants i distribuïdors, que van acusar els obstacles a l'accessibilitat al cor de la ciutat.
Una moto accedeix a la superilla de Consell de Cent CG Barcelona
Frenada a la inversió
Només 15 dies després de prendre possessió de l'alcaldia el 2015, Colau va decretar una moratòria hotelera que va bloquejar desenes de projectes d'inversió estratègica. Entre els damnificats hi figuraven firmes com Four Seasons a l'antiga seu del Deutsche Bank, Hyatt a la Torre Agbar o l'hotel Praktik a Drassanes.
Estudis del sector van xifrar les pèrdues en més de 300 milions d'euros i prop de 4.000 llocs de treball directes i indirectes. La fugida més sonada va ser la de Four Seasons, que va acabar desplaçant la seva aposta prioritària cap a Madrid mentre l'edifici barceloní es reconvertia en residències de luxe.
El veto a l'impuls econòmic a la ciutat també es va traduir en una oposició formal a l'ampliació de l'aeroport del Prat i en una evident turismofòbia del consistori, tot i ser el principal sector econòmic de la ciutat.
Assetjament a l'oci nocturn
L'oci i l'entreteniment privat van patir severes restriccions durant les dues legislatures amb Colau com a alcaldessa. L'ajuntament va revocar o es va negar a renovar les concessions del front marítim a discoteques com Pachá, Opium o Shôko mitjançant l'expedient de donar prioritat a l'ampliació d'instal·lacions científiques.
Paral·lelament, el consistori va estrènyer el setge sobre el Casino de Barcelona, imposant una sanció tributària de 18 milions d'euros i congelant les llicències per al sector del joc que van impedir la reforma de les seves instal·lacions.
Eloi Badia (1d) i Janet Sanz (2d) amb l'alcaldessa Ada Colau (i), en un acte de Barcelona en Comú CG
Subvencions a entitats afins
Per la seva banda, la gestió econòmica municipal va estar marcada per la polèmica concessió de subvencions i contractes a dit a entitats, cooperatives i plataformes afins a l'entorn ideològic de Barcelona en Comú.
Organitzacions i iniciatives vinculades a l'activisme veïnal i social dels mateixos membres de l'equip de govern van rebre partides de forma recurrent. Un repartiment de fons públics que va beneficiar plataformes afins com l'Observatori DESC, organització dedicada als drets humans que forma part de l'òrbita dels Comuns.
Aquest modus operandi va suscitar querelles i va ser àmpliament criticat; l'oposició va xifrar en més de 3,5 milions d'euros els diners atorgats durant diversos anys a l'esmentat organisme.
Contradiccions amb el transport
Tot i que el discurs polític dels comuns va fer de la municipalització dels serveis públics la seva principal bandera ideològica, la gestió d'Ada Colau al capdavant de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) també va derivar en una sonada contradicció en matèria de mobilitat.
En lloc d'integrar les línies perifèriques i nocturnes a la xarxa pública de TMB, el govern metropolità va perpetuar i adjudicar mitjançant licitacions privades grans lots del transport públic de superfície —com el Nitbus, l'Aerobús o les xarxes d'autobusos urbans i interurbans del Baix Llobregat i el Barcelonès Nord—.
Les adjudicacions a grans operadors privats van acabar desencadenant greus conflictes laborals, vagues de conductors per la degradació del servei i contínues avaries a la flota, provocant dures crítiques dels sindicats i de l'oposició, que van acusar l'Executiu metropolità de precaritzar el transport de superfície.
Imatge del NitBus
Més ombres que llums
La gestió de l'eventual ministra també va estar marcada per la manca de manteniment als cementiris municipals --amb ensorraments de blocs sencers de nínxols--, la protecció de l'activitat del top manta i la voracitat recaptatòria amb les zones blava i verda d'aparcament.
Així mateix, va retirar l'ajuntament com a acusació particular contra múltiples acusats per aldarulls al carrer i va fer que el consistori donés suport als partits independentistes durant el referèndum, trencant el pacte de govern amb el PSC el 2017.
I en aquest balanç amb més ombres que llums, el redisseny del tradicional pessebre, amb la introducció de propostes conceptuals arriscades que van enfadar veïns i la comunitat religiosa, queda en el record per a molts com una anècdota.
