El Nobel Philippe Aghion, “optimista caut” amb la IA: “El cost de no ser inclusius serà molt car”
L'economista ha fet una defensa schumpeteriana de la innovació i ha assegurat que la intel·ligència artificial generarà més llocs de treball dels que destruirà
Més informació: Experts del Cercle criden a superar el hype de la IA i a centrar-se en el valor que genera
El Nobel d'Economia Philippe Aghion ha inaugurat el cicle 'Barcelona IA: innovació, productivitat i benestar' amb un discurs marcat per un “optimisme caut” sobre la intel·ligència artificial: assegura que la tecnologia té un enorme potencial per impulsar el creixement i crear ocupació, però adverteix que requereix institucions i polítiques adequades perquè els seus beneficis arribin a tota la societat.
“El cost de no ser inclusius serà molt car”, ha afirmat a la seu del Cercle d’Economia, organitzador del cicle juntament amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació (IPI). Amb aquest advertiment, ha al·ludit a l’elevat cost democràtic que tindria deixar fora d’aquesta transformació una part important de la població, ja que això podria alimentar el suport a opcions populistes.
Aghion es trobava a Barcelona després d’haver rebut aquest dilluns el IV Premi Hipàtia, concedit per l’ajuntament, i ha congregat un auditori ple, entre els assistents del qual es trobava l’expresident Pere Aragonès.
Acte d’aquest dilluns per concedir el IV premi Hipàtia a Philippe Aghion Ajuntament de Barcelona
Més creació que destrucció
Amb un accent francès tan marcat com la seva ironia i una cascada d’idees que amb prou feines donava treva a l’oient, Aghion ha fet una defensa schumpeteriana de la innovació. L’economista Joseph Schumpeter va introduir la idea de la “destrucció creativa”, segons la qual el creixement econòmic sorgeix del reemplaçament de velles estructures per noves impulsades per la innovació.
El Nobel ha explicat que, tot i que la IA destruirà llocs de treball, el seu impacte no està sent tan desastrós com alguns pronosticaven. Sosté, a més, que també generarà nous llocs de treball i que, a llarg termini, la creació acabarà superant la destrucció.
Com que considera que aquesta creació pot trigar més a materialitzar-se, defensa un model laboral com la flexiseguretat danesa (flexicurity), que combina flexibilitat per a les empreses —que poden contractar i acomiadar amb facilitat— amb seguretat per als treballadors, que disposen de prestacions econòmiques relativament generoses quan perden la feina.
Fora de les aules
Aghion anticipa una reorganització del mercat laboral en què augmentarà la demanda d’habilitats toves (soft skills), motiu pel qual considera essencial mantenir la IA fora de les aules i continuar cultivant les humanitats en l’educació.
També sosté que professions com la infermeria i altres feines manuals guanyaran importància. Preguntat per si això podria erosionar els llocs de treball de classe mitjana, ha defensat el model suís, on és habitual compaginar els estudis universitaris amb feines manuals, cosa que contribueix a revalorar aquestes ocupacions i a integrar-les plenament a la classe mitjana.
El paper de la UE
Aghion assegura que invertir en intel·ligència artificial té un efecte permanent sobre la productivitat de les empreses -- afegeix 0,68 punts percentuals a l’any durant deu anys a la productivitat de les empreses, segons els seus càlculs-- i emplaça Europa a aprofitar aquesta revolució tecnològica per impulsar les recomanacions plantejades a l’informe Draghi.
El seu diagnòstic sobre el paper de la Unió Europea ha estat, però, més pessimista. De la mateixa manera que les seves dades mostren que l’impacte de la IA sobre l’ocupació no està sent tan negatiu com alguns auguraven, també evidencien, al seu parer, que Europa travessa una clara pèrdua de competitivitat.
![Montaje con la filial de Miami de Mediapro y el logo del IRS, la autoridad fiscal federal de Estados Unidos](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/553705.jpg?p=w:320\/h:180&h=wvVwqAcb"])
"Que la IA no s’escapi"
Tot i que no es declara contrari a la regulació, demana evitar polítiques sobrereguladores “perquè la IA no s’escapi a llocs on no hi hagi regulació” i reclama un ecosistema que afavoreixi més l’assaig i error i la competència, com l’estatunidenc, de manera que Europa pugui tenir un paper rellevant en aquesta revolució tecnològica.
En aquesta línia, també s’ha mostrat contrari, per exemple, a l’anomenada taxa Zucman: “Jo crec en un sistema en què dones a la gent l’oportunitat de fer-se milionària, són diners que cal atraure”, ha afirmat, arrencant l’aplaudiment del públic.
Sobre l’alt consum energètic
Sobre l’alt consum energètic de la IA, Aghion ha fet gala del mateix optimisme prudent. Ha assenyalat que, tot i que aquestes tecnologies requereixen una gran quantitat de recursos energètics, també estan permetent importants estalvis.
Ha posat com a exemple empreses com Veolia, que utilitzen la IA per encendre i apagar els seus sistemes en funció de les franges d’activitat, optimitzant el consum i reduint significativament la despesa energètica: “Estic segur que la IA ens pot ajudar a accelerar la transició a energia verda”, ha dit.
