Coincidint amb els sis mesos de l'esclat del brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya, una crisi que manté en alerta el sector agrari, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat l'actuació de la Conselleria de Salut en un dels seus controls sobre la carn de caça sota sospita sanitària.
L'empresa afectada, Senglar de Girona S.L., reclamava a la Generalitat una indemnització de més de 120.000 euros per les pèrdues derivades de l'obligació d'immobilització i destrucció de desenes de senglars.
La companyia acusava l'administració d'ofegar la seva activitat amb controls rígids i continus canvis de criteri tècnic.
La sentència, a la qual ha tingut accés Crónica Global, desestima aquests arguments i reforça la capacitat de Salut per aplicar mesures preventives, en dictaminar que l'empresa té "el deure jurídic de suportar" les pèrdues econòmiques en benefici de la seguretat alimentària.
Sospita de triquina
L'origen del litigi es remunta a finals de 2019, quan inspectors van immobilitzar partides de la firma.
Segons la sentència, 72 canals —les peces preparades per al desfer comercial— no tenien el precinte obligatori col·locat pel caçador, un element indispensable per garantir la traçabilitat. La manca d'aquest identificador original va impedir validar la procedència de les peces.
En paral·lel, Salut va ordenar destruir deu canals més després de detectar-se un positiu per sospita de triquina, una malaltia parasitària transmissible a humans, en una mostra col·lectiva.
Tot i que les anàlisis individuals posteriors van donar negatiu, davant la impossibilitat d'aïllar el focus d'infecció, l'Administració va obligar a descartar tot el lot seguint els protocols oficials.
La triquinosi ha protagonitzat brots autòctons a Catalunya pel consum de senglar sense control, com el registrat a Bóixols (Lleida) el 2022 per ingesta d'embotit casolà, o les alertes per canals infestades al Vallès Oriental el 2024.
El TSJC considera que l'actuació va ser proporcionada i plenament ajustada al principi de precaució sanitària.
Comercialitzar carn en plena crisi
Aquesta resolució judicial pren especial rellevància en un moment de pressió sobre la gestió del senglar a Catalunya.
La crisi de la PPA ha tornat a posar en evidència la elevada densitat de població d'aquesta espècie als boscos catalans, estimada entre 125.000 i 180.000 exemplars.
Tot i que el virus no ha entrat en cap granja, el sector manté l'alerta pel fort impacte econòmic que tindria una expansió del brot cap a explotacions porcines.
Per contenir la malaltia, la Generalitat manté un ampli dispositiu de control i captura d'animals a les zones afectades.
Per estricte protocol biosanitari, tots els senglars atrapats dins el perímetre del brot es destrueixen de manera immediata i la seva comercialització està prohibida.
Fora d'aquestes àrees restringides, l'Administració també ha intensificat les captures preventives per reduir densitats i frenar l'avanç de la malaltia.
És precisament aquesta carn apta per al consum la que intenta introduir-se al circuit comercial i la que, segons denuncia el sector, acaba topant amb un sistema de control extremadament rígid.
Desgast empresarial
Les friccions operatives van acabar provocant el col·lapse del negoci gironí.
El seu fundador, que va iniciar el projecte amb 23 anys i va arribar a comptar amb el suport tècnic inicial de firmes com Tarradellas, Batallé o Friselva, relata el fort impacte financer i personal que va patir a causa de les modificacions constants en els requisits de l'Administració.
Després d'anys lluitant amb aquestes pautes, l'empresari confessa que la pressió li va provocar greus problemes d'ansietat, fins que va concloure que "l'opció més intel·ligent era baixar del vaixell" i llogar les instal·lacions a tercers als 35 anys.
Aquesta pressió es traduïa, segons la demanda i els correus aportats al litigi —als quals aquest mitjà ha tingut accés—, en exigències tècniques que l'empresa qualificava d'antieconòmiques.
La firma assegurava que la Generalitat va arribar a obligar a testar de triquina a remugants —herbívors que no transmeten el paràsit—, prendre mostres amb pèl —augmentant el risc de contaminació— o exigir talls de més de 40 grams a les extremitats davanteres, restant valor a les peces més cotitzades.
Salut, per la seva banda, va justificar les decisions davant el jutge al·legant criteris estrictes d'innocuïtat.
L'expurgat
Una altra de les friccions girava entorn a l'expurgat —la neteja i retall de la carn danyada pel tret—.
Salut prohibia retirar i descartar les parts afectades abans de la inspecció oficial post mortem.
L'empresa argumentava que mantenir sang coagulada, plom i fragments d'os units a la peça sana afavoria la contaminació bacteriològica.
Per contra, la Generalitat va defensar que eliminar parts de l'animal sense supervisió impedia valorar correctament possibles anomalies o riscos per al consum.
La cimera del Govern
Aquesta disputa operativa va escalar fins i tot fins a la cúpula institucional.
El mes d'octubre de 2019, alts càrrecs de Salut Pública i de la Conselleria d'Agricultura van mantenir una reunió per intentar mediar en un conflicte que, segons l'empresa, amenaçava la viabilitat de la indústria de la carn de caça a Catalunya.
Un precedent favorable a Salut
Des de Senglar de Girona apunten a un problema estructural: la interpretació restrictiva de la normativa europea per part de la Generalitat, davant la major flexibilitat aplicada en altres regions d'Espanya.
Tot i que el TSJC reconeix "seriosos dubtes de fet i de dret" —motiu pel qual no imposa les costes processals a la càrnia—, la resolució suposa un important suport als protocols de Salut.
La sentència prioritza la seguretat alimentària davant un sector privat que reclama regles homogènies i estabilitat reguladora per poder rendibilitzar la seva activitat.
