Mar de fons a la UB per la cessió del seu institut biomèdic a la Pompeu Fabra
La universitat lliurarà part de l'IRB al nou campus de la Ciutadella, de la UPF, després de fundar-lo i cobrar-li dos milions a l'any
L'equip del rector Joan Guàrdia defensa que l'organisme tindrà "dos centres" i que reté el patronat
Més informació: Mas Colell, apartat del nou pol de la Ciutadella
Mar de fons a la Universitat de Barcelona (UB) per la cessió del seu institut de biomèdica a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Part de la comunitat investigadora està en alerta per l'entrega d'una part de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB, per les seves sigles en català) al centre superior rival en el projecte Ciutadella del Coneixement.
Ho detallen fonts del sector, que afloren "malestar" a la icònica institució per la "descapitalització" que suposa endur-se part de l'IRB del Parc Científic de la UB al futur campus de la Ciutadella, que governarà un consorci amb la UPF, entitat competidora.
"Econòmic i acadèmic"
Les fonts consultades adverteixen de l'impacte "econòmic i acadèmic" que tindrà la marxa d'alguns grups de recerca del centre al campus situat al nord de la ciutat.
Per parts, segons els comptes anuals de l'IRB, aquest va injectar prop de dos milions d'euros anuals a la UB entre lloguers i prestació de serveis.
En el camp investigador, la mutilació significarà que el campus que dirigeix Joan Guàrdia en qualitat de rector cedirà "una fracció important" d'un organisme "excel·lent i que té llista d'espera d'investigadors i grups".
Renderització d'un dels edificis del Mercat del Peix, en el marc de Ciutadella del Coneixement
El doctor Posas, un 'home UPF'
Els crítics amb l'operació alerten sobre dos extrems. Un, l'IRB ja va eriçar pèls a la UB quan va entrar al Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), la plataforma pro excel·lència de l'exconseller Andreu Mas-Colell, el 2017.
Per què? "Perquè el BIST bascula cap a la UPF, evidentment. Com a solució temporal, es va permetre una mena de doble afiliació de professors entre la UB i la UPF", detallen les mateixes veus.
I el segon, que l'IRB el pilota com a director --des de 2018-- el doctor Francesc Posas, catedràtic de la UPF i exvicerector d'aquesta universitat. "És un home eminentment UPF, clar".
"Vol tot l'IRB; la UB, no"
En la figura del doctor Posas es fixen els coneixedors de la disputa universitària. "El director vol tot l'IRB --que el 2024 va declarar 34 milions d'euros en ingressos i va perdre 500.000-- a la Ciutadella. Però la UB s'hi nega i exigeix endur-se només alguns grups de treball".
![Varios de los encausados por el boicot al acto sobre Miguel de Cervantes de 2018 en la Universidad de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/04\/actualitat\/1003742757888_16047671_320x180.jpg"])
És el que finalment passarà: l'Institut descentralitzarà alguns equips a l'edifici de Medicina de Precisió del Mercat del Peix, i en deixarà d'altres al Parc Científic de la UB. Una doble seu.
UB: "És normal als centres Cerca"
Què diu la UB? Un portaveu ha defensat que l'IRB, en efecte, "disposarà d'espais als dos campus de manera coordinada". És el que tenen "molts instituts CERCA --la xarxa d'instituts de recerca superior catalans--".
Segons el representant, la situació de la Ciutadella, amb un tros del seu IRB, serà similar a la del Campus Clínic -- Universitat de Barcelona a l'avinguda Diagonal.
"Un desplegament científic tan poderós com el català i una institució com la UB requereixen instal·lacions de primer nivell i ben dotades".
"El rector ho dona suport"
La mateixa font oficial subratlla que el rector Guàrdia "no només no s'oposa a cap projecte que prometi reforçar el sistema públic de ciència i recerca, sinó que forma part del projecte Ciutadella del Coneixement".
Joan Guàrdia, rector de la UB, en prendre possessió el 2024
Ho és per mitjà de la comissió institucional presentada la setmana passada a l'Ajuntament de Barcelona. "El rector Guàrdia va donar i segueix donant suport explícit al projecte des de la signatura el 2022", ha abundat.
Això és així perquè "les aliances entre centres de recerca i universitats públiques són freqüents i molt positives; la UB les promou i en forma part activament".
El patronat: només UB
Segons la cúpula de la universitat pública, "no es deixa escapar" l'IRB, sinó que "tot forma part del sistema públic de recerca", tot forma part de l'oferta de Catalunya com a sistema de coneixement".
Ecosistema que s'imbrica en el "pla d'inversions general en infraestructures en què fa anys que treballem".
Com a context, des de la UB recorden que en el patronat de l'IRB "només hi haurà una universitat present: la UB". Una governança que ha de beneficiar la "ciutadania per tenir un sistema de recerca potent i ben dotat", i no mesurat en termes de "qui guanya o perd".
Operació Mas-Colell
En qualsevol cas, aquest mar de fons entre universitats encara no ha enterbolit el magne projecte del Mercat del Peix, la peça principal del que s'anomena campus de la Ciutadella del Coneixement.
![Campus de comunicación de la UPF](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/03\/actualitat\/1003742757510_16042991_320x180.jpg"])
Més pes ha tingut la ruptura entre el mateix BIST i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), va explicar aquest mitjà, després que aquest darrer organisme li arrenqués a la plataforma de Mas-Colell el seu dret de superfície a 75 anys per a l'esmentat edifici de Medicina de Precisió.
Ha passat després que el BIST es gastés prop de sis milions d'euros en promoure el pol científic. Però l'ha acabat perdent davant del PRBB després d'intentar que el Govern l'ajudés a finançar-lo --amb un cost de 104 milions d'euros-- per mitjà d'un préstec privat avalat per l'Institut Català de Finances (ICF).
En marxa
Pulsos a part, la Ciutadella del Coneixement va salpar la setmana passada amb l'anomenada Comissió Institucional, que reuneix les administracions públiques i els centres universitaris --UB i UPF incloses-- que acompanyen la inversió.
La va presidir l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va recordar que el hub reunirà uns 2.000 investigadors en 18 hectàrees dedicades a la ciència. La inversió total s'estima en uns 500 milions d'euros.
En la sessió de constitució hi van participar el president del BIST (Mas-Colell) i Jordi Camí, director del PRBB, que es van asseure junts, tot i que van posar separats. Això després del cisma que ha suposat el canvi de papers en el futur complex. De fet, a la web oficial del projecte es matisa que el BIST de l'exconseller per CiU només va ser impulsor en la "etapa inicial" de la idea. Ja no, o almenys amb poder decisiu.
