El parc científic de la UB recupera impuls després d'anys de reajustament
El pol català d'innovació biomèdica travessa una etapa de fort creixement i continua sense espai per a noves empreses
La demanda prové tant de centres ja instal·lats com de nous projectes que volen instal·lar-s'hi
Més contingut: Fundació 'La Caixa' inaugura el CaixaResearch Institute amb Felip VI i Illa: "El futur és il·lusionant i prometedor"
El Parc Científic de Barcelona (PCB-UB), el centre d'innovació biomèdica de la Universitat de Barcelona, deixa enrere els anys de reajustament i accelera el seu creixement. L'entitat va tancar 2025 amb un balanç "excel·lent", més de 3.600 professionals i una posició referent a Catalunya.
Així ho defensen des de la mateixa entitat, que asseguren que el model de negoci és autosostenible i que, de fet, continuen tenint "dificultats per atendre la demanda creixent de laboratoris, tant per part d'entitats ja instal·lades que necessiten créixer, com de noves iniciatives que volen establir-s'hi".
El 2025, el parc va reforçar el seu ecosistema científic amb la incorporació de noves unitats de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i de l'Institut Salut Global (ISGlobal), que sumen més de 1.000 metres quadrats i afegeixen més d'un centenar de professionals a la comunitat del PCB.
A això s'hi suma l'arribada de la seu de la prestigiosa xarxa alemanya Fraunhofer i del seu projecte Fraunhofer CAT, amb més de 700 metres quadrats d'espai.
Rècord d'inversions
Aquest avanç es produeix després d'un 2024 amb xifres rècord. D'una banda, les empreses privades instal·lades al parc van captar 124 milions d'euros, la segona xifra més alta d'inversió de la seva història i equivalent al 36% de tota la inversió aixecada per les startups de salut a Catalunya.
La dada supera àmpliament els 85,4 milions de l'exercici anterior. D'altra banda, l'ecosistema públic d'investigació del parc --format per centres, institucions i grups científics-- va superar els 84 milions de finançament, un 20% més que l'any anterior i la xifra més alta fins ara.
La major part d'aquests recursos van correspondre a fons públics, amb 67,9 milions, mentre que el finançament privat va aportar-ne 16,6 milions més.
La seu del Parc Científic de Barcelona
Diagnòstic
Aquest escenari es troba lluny de les previsions que va llançar la Sindicatura de Comptes l'any 2009, quan va qüestionar la viabilitat del parc en plena etapa de dificultats econòmiques.
En el seu informe, l'òrgan alertava dels fons propis negatius de 17,26 milions que acumulava l'entitat i advertia que la manca de beneficis previstos en els exercicis següents podia posar en escac el futur de la fundació fundada el 1997.
Situació "precària"
Aleshores, la Sindicatura descrivia la situació financera del parc com “extremadament delicada i precària” i avisava del possible impacte sobre la UB.
També calculava que el projecte necessitaria 40 milions fins al 2011 per completar les inversions previstes, a més d'altres 100 milions fins al 2030 per assumir els compromisos adquirits.
Defensa
Des de la UB, però, rebutjaven aquests qualificatius, defensant el caràcter estratègic del parc.
L'aleshores rector atribuïa la situació a les amortitzacions i a la càrrega financera acumulada durant els primers anys d'activitat, i recordava que el PCB va néixer sense capital propi, tot i el suport institucional de les entitats del patronat.
Deute
Durant anys, el Parc Científic de Barcelona va arrossegar un deute elevat, vinculat a la construcció dels vuit edificis que formen el complex científic des de la seva creació el 1997. El passiu va arribar a superar els 113 milions i la situació financera va encendre les alarmes durant la crisi econòmica.
Però l'escenari va començar a canviar a partir del 2017, quan la xarxa va tancar per primer cop un exercici amb beneficis, dues dècades després de la seva fundació. Des de llavors, el PCB-UB encadena anys de millora econòmica, impulsat per l'alta ocupació i l'arribada de noves empreses i centres de recerca, cosa que va permetre reduir de manera progressiva el seu deute.
![Huelga de médicos en Plaça Universitat (Barcelona)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/03\/20\/actualitat\/1003742743714_15859077_320x180.jpg"])
Reflotament
Aquest avanç va culminar el 2023 amb la refinançament de 36,7 milions de deute vençut amb el Ministeri de Ciència i Innovació a 25 anys.
L'operació va tirar endavant amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que va flexibilitzar el calendari de pagaments, i de la UB, que va actuar com a avaladora.
Referent
I ara, després de diversos anys de resultats positius i un rècord recent en captació d'inversió, el Parc Científic de Barcelona manté la seva expansió amb dos grans projectes en marxa.
D'una banda, avança la rehabilitació de l'edifici Cub, que sumarà 2.700 metres quadrats destinats a laboratoris secs i espais d'oficines vinculats a la recerca. D'altra banda, s'impulsa el futur edifici de laboratoris MIES-UB, amb 10.000 metres quadrats, el projecte arquitectònic del qual ja ha estat adjudicat.
Aquestes actuacions reforcen la consolidació del parc com un hub d'innovació biomèdica de referència a Catalunya.
