El sector de defensa, clau per generar 1.000 milions i 10.000 llocs de treball a Catalunya
La Cambra de Comerç de Barcelona planteja una fulla de ruta per duplicar en cinc anys aquesta activitat
Relacionat: "Sacrificar velocitat per connectivitat": el gir estratègic del Corredor Mediterrani
Catalunya podria sumar 1.000 milions d'euros l'any de PIB i crear fins a 10.000 llocs de treball si desplega l'estratègia proposada per la Cambra de Comerç de Barcelona per impulsar la indústria de defensa i accelerar la seva incorporació al mercat europeu.
La fulla de ruta, presentada aquest dilluns, planteja duplicar el sector en cinc anys. També reconeix un mercat amb fortes barreres d'entrada, però estable i de marges elevats a llarg termini.
Així ho ha explicat aquest matí el responsable de l'estudi, l'exconseller i expresident del Parlament, Roger Torrent, durant la presentació de l'informe El potencial de la base tecnològica i industrial d'ús dual a Catalunya, elaborat per l'Observatori de la Indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona, juntament amb el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira.
L'acte ha comptat amb la participació del president de la cambra, Josep Santacreu; del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch; i del conseller d'Empresa, Miquel Sàmper.
![Joan Ramon Rovira en la presentació de l'informe de la Cambra de Comerç de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/04\/actualitat\/1003742757712_16045659_2048x1569.jpg"])
Joan Ramon Rovira en la presentació de l'informe de la Cambra de Comerç de Barcelona
Tres pilars
Rovira ha resumit l'informe en tres idees clau. La primera és que la defensa s'ha d'entendre com "una oportunitat per a l'economia catalana" i com una aposta de política industrial tecnològica que, ha advertit, “no es pot deixar passar”.
La segona ressalta el potencial de les empreses catalanes per aprofitar aquest impuls, amb la Cambra com a punt de connexió per enfortir una base industrial i empresarial "real" vinculada al sector. La tercera idea planteja la necessitat d'una estratègia de col·laboració públicoprivada com a eix del desenvolupament.
Més decisió
L'estudi identifica 812 empreses amb activitat o potencial en tecnologies de doble ús i ressalta que el principal repte de Catalunya en defensa no està en les capacitats, sinó en el seu posicionament dins de l'ecosistema.
Segons l'informe, Catalunya no forma part dels corredors industrials definits per l'estratègia estatal ni té una presència rellevant en els principals instruments europeus del sector.
![La directora de AeroS, Neus Olea, y su vicepresidente, Joan Martorell](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/07\/actualitat\/1003742749021_15930287_320x180.jpg"])
Mentrestant, altres territoris han avançat abans, articulant estratègies pròpies i guanyant avantatge en la captació d'inversió i projectes gràcies a una major agilitat en la presa de decisions.
De fet, el 2025, Catalunya no va obtenir cap gran contracte dins del pressupost estatal de defensa (0,8% del total). El 80% va ser adjudicat a empreses amb seu a Madrid. La participació actual catalana es limita a la subcontractació de treballs concrets.
Un mercat complex
La cambra destaca que la defensa és un àmbit exigent amb barreres d'entrada elevades com certificacions complexes, requisits de seguretat i relacions basades en la confiança.
A canvi, un cop dins ofereix estabilitat amb contractes recurrents, relacions duradores i coneixement que es converteix en actiu estratègic. Això, apunta, obre una oportunitat per a les pimes industrials que vulguin diversificar cap al sector de doble ús amb més valor afegit sempre que comptin amb suport per superar les primeres barreres.
Cal recordar que la despesa en defensa dels Estats membres de la UE es va situar el 2024 al voltant dels 343.000 milions d'euros. El 2025, s'estima que va arribar a uns 381.000 milions, equivalents al 2,1% del PIB, segons EP Think Tank.
![Un vehicle de la guàrdia civil exposat en una fira (arxiu)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/04\/actualitat\/1003742757711_16045638_1920x1280.jpg"])
Un vehicle de la guàrdia civil exposat en una fira (arxiu) Europa Press
Ús dual
D'altra banda, l'estudi de la institució diferencia quatre perfils principals d'empreses dins de l'ecosistema català. Aquestes van des d'aquelles ja vinculades a la indústria de defensa fins a d'altres que, tot i operar en l'àmbit civil, tenen potencial per convertir-se en actors rellevants en projectes europeus.
Dins d'aquest grup, destaquen les anomenades dual-ready, és a dir, companyies amb una base industrial sòlida en sectors com l'automoció, l'aeronàutica o la sanitat.
Més detalls
En concret, el document proposa un pla d'acció amb 11 mesures orientades a activar el potencial del sector (mobilitat terrestre, mobilitat aèria, espai, vehicles tripulats i no tripulats, robòtica, ciberseguretat i encriptació, comunicacions i sensors, simulació i gaming, consultoria en defensa, armament i munició i activitats auxiliars).
Entre elles, destaquen la creació d'un programa de conversió industrial (Fit for Defence), una acceleradora de certificació, una oficina per captar fons europeus i l'impuls de consorcis industrials per competir en grans projectes.
També es proposa reforçar infraestructures de test i validació, avançar en la sobirania de materials estratègics i desenvolupar un ecosistema de talent especialitzat capaç de formar centenars de professionals cada any.
