L'esforç tecnològic per netejar de residus la històrica conca minera de Súria (Barcelona) ha topat amb un inesperat punt cec en la seguretat alimentària.
Un recent estudi científic de la Universitat de Sevilla ha posat el focus en la composició real d'un dels subproductes derivats de l'activitat extractiva de sal a la comarca del Bages.
L'informe indica que una sal purificada, obtinguda a la planta de la multinacional israeliana ICL —el gegant miner que opera l'antiga Iberpotash, i que l'any passat va facturar 322 milions d'euros a la seva filial espanyola—, es comercialitza actualment com a ingredient per a la indústria agroalimentària espanyola amb nivells de brom molt superiors als habituals en altres sals comunes.
Una de les mines d'Iberpotash que la multinacional israeliana ICL explota a la localitat de Súria
Brom a la sal
A través d'un acord comercial, aquesta sal és adquirida pel grup saliner francès Salins —un dels principals líders europeus del sector—, que la distribueix per a diversos usos, inclòs el consum humà.
L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha avaluat els efectes adversos d'una ingesta elevada de brom, però actualment no existeix una normativa que estableixi límits màxims per a aquest element a la sal alimentària ni que obligui a detallar-ho a l'etiquetatge.
Un silenci normatiu que empara la lucrativa sortida comercial d'aquest residu.
Veredicte del laboratori
L'estudi sorgeix d'una comparativa tècnica entre diferents sals refinades d'ús alimentari, seleccionades per pertànyer als principals fabricants del mercat espanyol. Les anàlisis, realitzades pel laboratori acreditat Eurofins, van donar dades reveladores.
Mentre que les sals vacuum convencionals analitzades presentaven continguts de brom que oscil·laven entre 25 i 85 mg/kg, la mostra corresponent a la sal purificada derivada de la planta d'ICL es va disparar fins a 450 mg/kg.
Una imatge del poble de Súria amb la mina d'Iberpotash al fons
Davant d'aquests primers resultats, es va ampliar el mostreig a deu nous sacs de la marca 'Disal Sal Vacuum Alimentaria T1', que van exposar de nou valors superiors a 300 ppm de brom, enfront de les 20-30 ppm detectades en altres sals refinades convencionals analitzades.
Impacte en la dieta
En estudis experimentals amb éssers humans, l'exposició a càrregues elevades de bromur s'ha relacionat amb canvis en les concentracions de les hormones tiroïdals, efectes sobre el sistema nerviós central i un augment del pes corporal.
L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, que al gener de 2025 va publicar una avaluació científica sobre la presència de bromur en aliments, estableix una Ingesta Diària Tolerable de 0,4 mg per quilo de pes corporal al dia.
Per contextualitzar aquestes dades, l'equip investigador de la Universitat de Sevilla planteja una estimació: si un adult de 70 quilos ingereix 9,8 grams diaris de sal (la mitjana de consum estimada a Espanya) i aquesta conté els 450 mg/kg de brom detectats en les anàlisis, estaria absorbint d'una sola vegada aproximadament el 16% del seu límit màxim de brom diari només a través d'aquest condiment.
Els autors de l'informe assenyalen que aquesta és una aportació "no menyspreable", atès que cal considerar també el bromur que pugui estar present de forma natural a l'aigua i altres aliments de la dieta.
El procés de producció
La presència d'aquests nivells de brom està vinculada al mètode d'obtenció utilitzat a les instal·lacions mineres. L'origen d'aquesta sal s'emmarca en el projecte Phoenix, operat per ICL Iberia a Súria.
L'empresa israeliana —que arrossega el revés d'haver cancel·lat recentment una inversió de gairebé 300 milions per a una planta de bateries al municipi veí de Sallent després de perdre una subvenció europea— diu tenir entre els seus grans objectius fomentar una mineria més sostenible i erigir-se com el motor indiscutible de la reindustrialització del Bages.
Es tracta d'un gegant amb un poder logístic enorme, que compta amb la seva pròpia gran terminal al Port de Barcelona i un contracte per mobilitzar combois diaris de mercaderies a través de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
Per sostenir aquest nivell de producció i, alhora, evitar abocaments líquids al medi ambient, la companyia va incorporar una tecnologia d'evaporació i cristal·lització anomenada ZLD (Zero Liquid Discharge).
El 'president' Artur Mas en una visita a les instal·lacions d'Iberpotash durant el seu primer mandat
En lloc de descartar la purga sobrant de la producció de sal d'alta puresa (destinada al sector electroquímic), el sistema l'evapora. Aquest procés permet obtenir una fracció sòlida rica en clorur sòdic, però en no descartar la salmorra, també concentra i arrossega altres impureses insolubles, com el brom.
Així, es produeixen unes 100.000 tones anuals d'aquesta sal que, en lloc de descartar-se, es recuperen per al seu aprofitament comercial.
Arribada al sector alimentari
Segons recull el document, la informació ambiental inicial de l'empresa productora orientava aquesta sal cap a usos industrials, com química base, tractament d'aigües o sal de carreteres, sense fer menció expressa a l'ús alimentari en aquests informes previs.
Tanmateix, després d'anys buscant un soci estratègic per donar sortida a aquest subproducte, actualment aquesta sal és adquirida i distribuïda per la multinacional Salins per al seu ús a la indústria agroalimentària sota denominacions com 'Disal Sal Vacuum Alimentaria T1'.
L'estudi universitari subratlla que les fitxes tècniques i l'etiquetatge del producte no detallen la presència d'aquest brom, cosa que impedeix que els fabricants d'aliments processats i els consumidors finals siguin conscients d'aquest detall particular de la seva composició.
Absència de normativa
Aquesta situació es desenvolupa en un context en què, actualment, no existeix un límit màxim legal de contingut de brom per a la sal destinada al consum humà.
Atès que la sal no s'havia considerat prèviament com una font rellevant d'aquesta substància, les normatives vigents sobre la sal alimentària no recullen el seu control ni mesurament rutinari.
A la vista d'aquests resultats, l'informe recomana a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) la realització d'una avaluació i la possibilitat d'establir valors guia o límits de referència per al bromur a les sals alimentàries.
Així mateix, suggereixen sol·licitar als fabricants la declaració explícita d'aquest contingut a les fitxes tècniques, amb la finalitat d'aportar més informació als operadors mentre les autoritats europees avancen en l'avaluació global d'aquests riscos.
La versió de Salins
Davant de les advertències de la investigació universitària, el Grup Salins defensa la legalitat i idoneïtat del seu producte. En resposta a les preguntes de Crónica Global, la multinacional subratlla que tots els seus articles compleixen "estrictament amb la normativa vigent a nivell europeu", i que el seu compromís amb la seguretat alimentària és "absolut i verificable".
La companyia argumenta que la sal vacuum comercialitzada sota la seva marca se sotmet a controls molt rigorosos, compta amb les certificacions de qualitat internacionals més exigents i compleix plenament amb els reglaments que estableixen els límits per a contaminants regulats.
Respecte a la controvèrsia específica del brom, Salins admet que la seva sal "pot contenir una mica més de brom", però recalca que "els controls interns i anàlisis realitzats per laboratoris acreditats mostren que tots els paràmetres del producte es troben dins dels rangs normals per a la sal vacuum i compleixen plenament la legislació vigent".
De fet, l'empresa fa èmfasi que la seva sal destaca per la seva puresa davant metalls pesants que sí estan tipificats com a elements de risc, assegurant que conté "deu vegades menys plom que la mitjana del mercat".
ICL també ha estat contactada des d'aquest digital, però, fins al moment de tancament d'aquest article, no ha proporcionat cap resposta.