Tacos mexicanos
Gastronomia

Els xefs mexicans coincideixen: “El taco més fàcil, per fer a casa, només porta carn i truita i s’acompanya amb coriandre i ceba”

La cuina mexicana més autèntica reivindica aquest humil plat humil que els cuiners converteixen en el sopar perfecte

Altres notícies: Martín Berasategui, xef: "El millor gaspatxo es fa amb 400 g. de maduixes, 80 g. de cogombre, 20 g. de vinagre de Xerès i un polsim de pebre negre"

Llegir en Català
Publicada

El taco continua sent el gran símbol de la cuina mexicana. Un plat humil, popular i profundament lligat a la vida quotidiana que, segles després del seu origen prehispànic, continua conquerint taules dins i fora de Mèxic. Sobre una truita de blat de moro hi cap pràcticament qualsevol ingredient: carn, peix, verdures, formatges o llegums. La clau està en l’equilibri entre producte, salsa i tradició.

L’importància d’aquesta cuina torna a quedar reflectida en el creixement del Segell Copil, el reconeixement impulsat per la Fundació Casa de Mèxic a Espanya juntament amb l’Acadèmia Mexicana de Gastronomia. En la seva cinquena edició, el distintiu ha premiat 136 restaurants repartits per tot el país, consolidant-se com a referència de la gastronomia mexicana autèntica a Espanya.

Molt més que menjar ràpid

Durant el lliurament de premis, celebrat a Madrid, diversos cuiners mexicans van compartir una curiositat que desmunta tòpics: quan arriben a casa després de la feina, ells també recorren als tacos com a solució ràpida per sopar. La diferència està en els detalls. Una bona truita, una salsa intensa i un producte senzill són suficients per construir un plat ple de sabor.

Un dels noms més reconeguts és Roberto Ruiz, fundador de Punto MX, el primer restaurant mexicà d’Europa en aconseguir una estrella Michelin. Actualment lidera Barracuda MX a Madrid i Jaiba MX a Barcelona, projectes on fusiona tradició mexicana i producte espanyol.

La senzillesa com a secret

A casa, Ruiz aposta per la versió més simple possible. "Un filet marcat a la planxa, una salsa i truita. Això ja és un taco", resumeix el cuiner. La rapidesa també forma part de l’essència d’aquesta cuina. Per a molts mexicans, el taco funciona com l’equivalent a un entrepà: una recepta immediata capaç de resoldre qualsevol àpat.

La mateixa filosofia comparteix Balo Ortiz, responsable de Chiribita, una de les taqueries que més expectació ha generat a Madrid els darrers mesos. La seva proposta, inspirada en Chihuahua, ha convertit els seus tacos en un fenomen viral entre madrilenys i turistes.

Ortiz explica que, a casa, la preparació no té misteri. "Només carn, truita i salsa". A la seva cuina mai no hi falta una salsa de xile d’arbre guardada en qualsevol recipient reutilitzat. Perquè si hi ha un element imprescindible en la gastronomia mexicana és precisament la salsa, encarregada d’aportar intensitat, picant i personalitat.

Receptes lentes

Des de Barcelona, Arturo Colillón, del restaurant Rosa Negra, aposta per una elaboració una mica més pausada, encara que igual de senzilla en ingredients. La seva elecció és el taco de barbacoa elaborat amb carn de picanha cuinada lentament.

La recepta requereix paciència més que tècnica. La carn es prepara durant hores juntament amb cervesa negra, all i ceba en pols fins a aconseguir una textura melosa que es desfà fàcilment. Després, només cal servir-la sobre una truita calenta per obtenir un taco contundent i ple de sabor.

També reivindica la cuina tradicional Jorge Herrera, responsable de Chilango’s, especialitzat en tacos i margarides. El seu favorit és el taco de suadero, un dels clàssics més populars a Mèxic.

El sabor de la tradició

El suadero prové d’una zona situada entre la panxa i la cuixa de la vaca. Es caracteritza per la seva textura tendra i per la greix infiltrada que aporta suculència durant la cocció. Herrera el cuina lentament amb llard de porc i el remata amb coriandre i ceba fresca.

Darrere de totes aquestes receptes hi ha una mateixa idea: el taco no necessita elaboracions complexes per emocionar. La cuina mexicana més autèntica troba precisament en aquesta senzillesa bona part de la seva força. Un plat ràpid, econòmic i versàtil que continua demostrant per què segueix sent un dels grans mos universals.