Josep Santacreu, Alícia Romero y Josep Sánchez Llibre, con el Parlament de fondo
Business

Les agòniques hores de les patronals catalanes pel comunicat del finançament

El text de la Cambra de Comerç va xocar amb el G-8 per la "densitat" del missatge, i amb Foment per la seva excessiva "complicitat i docilitat" amb el Govern

Contingut relacionat: L'empresariat català es trenca pel manifest sobre el finançament singular

Leer en Castellano
Publicada

El que havia de ser un front comú de l'empresariat català per marcar el rumb del nou finançament s'ha convertit en una guerra de guerrilles marcada pel xoc d'egos i les urgències polítiques.

Després de les primeres reaccions en calent de les entitats econòmiques catalanes a l'acord autonòmic pactat pel PSC i ERC, la Cambra de Comerç va voler fer una reflexió reposada sobre el tema. I va encarregar un text a Joan Ramon Rovira, director d'Anàlisi Econòmica de l'entitat.

A la Cambra s'hi van adherir els altres membres del denominat G8 de les patronals catalanes. És a dir, Pimec, el Cercle d'Economia, el RACC, Barcelona Global, la fundació FemCat, el Col·legi d'Economistes i la Fira.

La Cambra de Comerç va oferir diàleg a Foment perquè s'unís a l'acord. Després de revisar el text, ho va acceptar. Només amb una condició: poder fer esmenes.

Cuites

Des d'aquell dia, les cuites han estat constants. En primer lloc, perquè un cop es va filtrar el text a totes les parts, es va considerar que l'escriptura de Rovira havia estat excessivament tècnica i ambigua.

"Era impossible entendre res. Massa dens, tècnic i detallista. La ciutadania no està per aquestes històries", assenyala una font propera a la redacció de l'acord.

Pau Relat i Josep Santacreu discuteixen amb la periodista Miriam de Saint-Germain sobre la Barcelona del futur

Pau Relat i Josep Santacreu discuteixen amb la periodista Miriam de Saint-Germain sobre la Barcelona del futur Simón Sánchez

Un cop el to del text era més terrenal, es va començar a qüestionar cada adjectiu. Cada punt i cada coma. "És ridícula la lluita d'egos que hi ha hagut. Sobretot, perquè en el fons tots defensem les mateixes tesis", apunten les mateixes veus.

Dimarts es va pactar l'escrit i dimecres es va aprovar a la Junta Directiva de Foment i al Comitè Executiu de la Cambra.

Foment: "No hem canviat"

En el text, hi figuraven diverses demandes de Foment del Treball, com denunciar la situació "crítica" de les infraestructures catalanes, la desinversió de les quals Foment xifra en 42.500 milions des de 2014, o blindar l'ordinalitat fiscal per llei.

Una altra de les esmenes de Foment va ser afegir que Catalunya ha de "gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar" tots els seus tributs. A més, va exigir remarcar en el paràgraf de conclusions que l'acord "no era suficient", si bé reconeixia que era "un pas endavant".

Per a la patronal catalana, "la seva posició no ha canviat ni un àpex" del que ja van dir el 9 de gener i del que han asseverat en les darreres dècades, i sota altres presidències diferents de la de Josep Sánchez Llibre.

Van considerar que la proposta inicial de la Cambra era massa "dòcil" amb el Govern i amb la consellera Alícia Romero.

Equilibrisme polític

En el manifest hi batega un complex equilibrisme polític. El resultat final dona aire al Govern perquè beneeix el pas endavant del model de finançament, però avisa que no dona un xec en blanc i Salvador Illa haurà de lluitar a Madrid l'execució "real" de les inversions.

Mentrestant, també és una pista d'aterratge perquè Junts doni suport a la reforma. Foment ha demanat als partits polítics --especialment a Junts-- que arribin a un acord per aconseguir millores a la comunitat. És a dir, que suavitzin la seva oposició frontal al nou sistema.

L'empenta de Pimec

Quan tot semblava encarrilat, va faltar una última cosa. Pimec va exigir que s'esborrés el nom de la patronal vallesana Cecot de la signatura del text, al·legant que ja formen part de Foment.

Tot i això, Cecot havia estat part activa de les negociacions pel manifest, i en el si de l'entitat s'entén que la patronal té prou història i entitat pròpia per a figurar a l'acord.

El president de la Cecot, Xavier Panés, i el secretari general, Oriol Alba

El president de la Cecot, Xavier Panés, i el secretari general, Oriol Alba EP

Finalment, van haver de llançar un comunicat propi, en què van explicar que donaven suport a la proposta, que consideraven "un pas endavant respecte al model actual", si bé insuficient per donar resposta plena a les necessitats de Catalunya.