Sonia Rius, cap dels Mossos a L’Hospitalet: "El repte és que els veïns percebin la caiguda dels delictes"
La responsable policial explica les claus del ‘Pla Bastió’ i els reptes pendents per millorar la seguretat a la segona ciutat més poblada de Catalunya
Contingut relacionat | Lladres molt joves i fugues en patinet: les xifres obliguen a reforçar el setge policial a L’Hospitalet
El Pla Bastió va néixer d’un senyal d’alarma. Mentre la criminalitat baixava a Barcelona i també al conjunt de Catalunya, L’Hospitalet de Llobregat encadenava cinc anys d’increments sostinguts.
La successió incansable de robatoris violents va ser el detonant que va activar tant els Mossos d'Esquadra com les autoritats competents a buscar una solució i frenar el tsunami delictiu que s’havia instal·lat a la segona ciutat més poblada de Catalunya.
Els resultats del primer trimestre de l’any ja apuntaven a una tímida caiguda; tot i així, la ciutat demanava accelerar el descens i que això es traduís en una major sensació de seguretat entre els veïns.
Un 'accelerador' del descens
Ara, gairebé sis mesos després de la posada en marxa del pla, la intendenta Sonia Rius, cap de la comissaria de L’Hospitalet, resumeix el resultat d’aquest canvi d’estratègia com un punt d’inflexió: “Hem doblegat la corba”.
Ara, adverteix, toca convertir aquesta millora en un canvi estructural i aconseguir que els veïns també la percebin.
Les xifres ofereixen una radiografia clara. Entre abril i agost, els delictes que aquest pla va prioritzar aturar —robatoris violents, furts i robatoris a l’interior de vehicle, principalment— han registrat una reducció del 16,24% .
I és que la màxima responsable de la comissaria de L'Hospitalet identifica el pla com l’accelerador del descens. Precisament el que buscaven.
Els robatoris violents que tant preocupaven són un clar exemple d’això: davant la baixada d’aproximadament un 1% del primer trimestre, d’abril a agost la reducció ja supera el 20%.
Entendre on posar els policies
No obstant això, abans de posar en marxa el pla, els Mossos necessitaven entendre per què L’Hospitalet acumulava un increment del 10%, mentre Barcelona i Catalunya celebraven descensos significatius.
A preguntes de Crónica Global, Rius sosté que la resposta no està en un únic factor: la població havia crescut, però la plantilla de la comissaria seguia sent molt similar a la de la seva obertura.
A això s’hi havien afegit més incidents, més procediments i més demanda d’intervenció.
La intendenta Sonia Rius conversant amb la periodista de Crónica Global Míriam de Saint-Germain BARCELONA
Aquesta pressió havia reduït el marge per anticipar-se. "Anàvem als incidents", resumeix. Una policia bolcada en la reacció i amb poca capacitat per a la prevenció, reflexiona.
El diagnòstic previ també va incorporar la composició dels barris, la vulnerabilitat social i la tensió del mercat de l’habitatge, que, al seu parer, també generen conflictes de convivència i problemes d’okupació.
'Bastió' va néixer, doncs, amb el mantra que no servia de res posar més policies al carrer; la clau era "entendre on calia posar-los".
El 'core' del pla
L’anàlisi criminal, recolzat en eines d’intel·ligència artificial, s’ha convertit en el 'core' del dispositiu. Una estratègia que els ha permès identificar llocs, franges horàries, tipologies i autors.
Tota aquesta informació permet dirigir el patrullatge, inclòs el desplegament dels equips d’ordre públic, principalment de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).
I l’estudi, pràcticament a temps real, de la delinqüència i els seus autors.
Agent de l’ARRO dels Mossos d'Esquadra durant el 'Pla Bastió' a L'Hospitalet de Llobregat
És aquest caràcter immediat de l’estratègia el que obliga els comandaments a fer revisions constants. Els responsables es reuneixen cada 15 dies i ajusten els recursos al comportament i l’evolució de la delinqüència.
La intendenta explica que, en intensificar la vigilància en determinats barris, s’han detectat desplaçaments dels robatoris a zones properes.
I adverteix que la millora substancial de les xifres conviu amb dos problemes persistents: el 50% dels delictes continuen cometent-se en patinet i el 16% dels autors són menors.
Frenar carreres delictives
Tanmateix, la caiguda de la criminalitat no ho és tot. Les noves xifres exigeixen mantenir la pressió i reforçar la investigació sobre qui concentra bona part dels fets.
"Podem tenir deu robatoris violents, però si darrere hi ha una persona, també ens hem de centrar en ella", planteja Rius. L’objectiu és "frenar les carreres delictives" d’aquells que han fet de la delinqüència el seu modus vivendi.
És per això que 'Bastió' també ha inclòs el reforç del grup de robatoris violents i la col·laboració amb investigadors de l'ECI Kanpai, experts en la lluita contra la multireincidència, que han treballat sobre una llista de 50 delinqüents actius persistents, que concentraven el major percentatge de fets delictius.
I el resultat és per celebrar: "Sis de cada deu van ingressar a presó preventiva", reconeix la intendenta.
Altres reptes
'Bastió' ha arribat per quedar-se: "S’ha convertit en una manera de treballar", explica la màxima dirigent policial de L'Hospitalet. Tot i així, la ciutat també reclama altres prioritats. Una és el tràfic de drogues.
Des d’abril, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de L'Hospitalet han desactivat 14 punts de venda i consum.
Un policia de la Guàrdia Urbana de L'Hospitalet de Llobregat
Ara, la intenció és ampliar el focus i investigar les estructures criminals que els abasteixen: "tancar un pis pot desplaçar l’activitat a un altre lloc sense resoldre el problema de fons", reconeix Rius.
Intervencions molt rellevants
Les intervencions de cocaïna i haixix, així com el desmantellament d’una plantació de 5.200 plantes de marihuana el 2025 demostren la dimensió d’aquest front.
A més, els punts de venda i consum degraden l’entorn i generen conflictes de convivència que repercuteixen en la manera com els veïns viuen l’espai públic.
Intendenta Sonia Rius, cap de l’ABP de L'Hospitalet de Llobregat BARCELONA
Grups juvenils violents
La segona prioritat són els grups juvenils violents. Rius espera que el 'Pla Ombra', pendent de presentació per la Prefectura, aporti una estratègia transversal.
L’abordatge, insisteix, ha de combinar intervenció policial i prevenció, amb la col·laboració dels serveis socials, joventut i l’ajuntament. "La resposta requereix implicar altres actors a més dels Mossos", resumeix.
Que la millora arribi als veïns
El tercer repte travessa tots els anteriors: recuperar la proximitat i revertir la sensació d’inseguretat.
"Puc dir objectivament que L’Hospitalet és una ciutat més segura que l’any passat", afirma Rius. Però reconeix que les estadístiques i la percepció ciutadana no sempre avancen juntes.
Un veí pot continuar sentint por encara que baixin els delictes si troba un entorn degradat, hi ha poca il·luminació o observa grups que ocupen l’espai públic.
Per això, la intendenta aposta pel patrullatge a peu i per conèixer les necessitats de cada comunitat. El contacte ha d’estendre’s més enllà de les associacions veïnals i de comerciants per identificar també altres referents dels barris.
"No podem treballar la proximitat igual a tots els barris", sosté. Aquesta adaptació serà decisiva per consolidar els resultats.
"Doblegar la corba ha estat el primer pas; el següent és sostenir el descens i aconseguir que la millora es tradueixi en la vida quotidiana de L’Hospitalet", conclou la intendenta.
