La nueva novela, 1877 de Winslow Homer
Idees

Com es censura la cultura el 2026?

El terrorisme de Sally Rooney, els gairebé 12.000 llibres vetats als Estats Units i la por de Vox a l'adoctrinament: la censura el 2026

També: Laura Galve: "Hi ha un lloc de pau i serenor en la decisió de no perdonar"

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

El 17 de setembre de 2025, Sally Rooney (Irlanda, 1991), rebia el premi literari de Sky Arts Award per Intermezzo (Penguin, 2024). En el seu lloc va pujar Alex Bowler, el seu editor a Faber & Faber. L'escriptora estava amenaçada de ser detinguda si entrava al Regne Unit pel seu suport a Palestine Action.

Aquesta organització va ser denunciada —al juliol d'aquell mateix any— pel govern de Keir Starmer per “danys greus a la propietat” (que no a persones), després que els activistes irrompessin a la base de Brize Norton de la Reial Força Aèria, i finalment el govern la va declarar organització terrorista. Al Regne Unit el suport a una organització prohibida per la Llei Antiterrorista constitueix un delicte.

Bowler va traslladar les paraules de Rooney: “I want to thank you all the more warmly for honouring my work, and to reiterate my belief in the dignity and beauty of all human life, and my solidarity with the people of Palestine”. (Vull agrair el reconeixement per la meva feina, i reiterar la meva creença en la dignitat i la bellesa de tota vida humana, així com la meva solidaritat amb el poble palestí).

Alex Bower recollint el premi de Sky Arts en lloc de Sally Rooney

Alex Bower recollint el premi de Sky Arts en lloc de Sally Rooney

Fa un mes, el 14 d'octubre, Sally Rooney va retirar les seves novel·les de les llibreries del Regne Unit. Després de declarar que destinaria els guanys de les seves obres a Palestine Action, la llei podia impedir el pagament de les royalties a l'autora per estar finançant una organització terrorista. “M'he esforçat per ser honesta amb el públic sobre les meves creences i intencions, i estic totalment preparada per acceptar les conseqüències”, va declarar l'escriptora. Tan perillós és separar l'obra de l'autor, com reconfortant unir-les.

La censura funciona de moltes formes

El passat curs 2025-2026, els Estats Units va batre el rècord de censura, amb la xifra de 11.982 llibres vetats a les escoles i biblioteques públiques, segons l'informe de l'organització PEN America. I hi ha objectius clars, un 39% dels llibres retirats incloïen temes o personatges LGTBIQ+, diversitat racial, memòria històrica... La justificació dels conservadors és que hi ha relats a disposició de nens que no són adequats per a la seva edat, que tenen continguts sexuals explícits o que poden portar a una “confusió de gènere”.

“Lluitem per protegir els nens de continguts sexuals explícits i de material ideològic a les biblioteques escolars que no és apropiat per a la seva edat”, va declarar Tina Descovich, directora de Moms of Liberty, a la BBC. En aquestes llistes s'inclouen llibres com El conte de la serventa de Margaret Atwood, Gent Normal de Sally Rooney, Cien años de soledad de García Márquez o La casa dels esperits de Isabel Allende.

Portada de 'El conte de la serventa'

Portada de 'El conte de la serventa' Salamandra

El passat juny, Margaret Atwood, després de ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Granada, va denunciar l'acció de censura dels Estats Units declarant l'essencialitat de les humanitats com a motor de pensament i la necessitat vital del qüestionament del que passa al món. “Una societat que ja no pot pensar amb claredat ni qüestionar les seves pròpies suposicions es dirigeix cap al precipici”.

Restringir el finançament públic i/o limitar l'accés a l'art també és censura. Parlem de Vox en coalició amb el PP a Castella i Lleó. El partit vetarà el finançament a tots els curtmetratges que "impliquin adoctrinament ideològic, propaganda partidista o donin suport a opcions polítiques concretes".

Una cosa que va ser denunciada per Ernest Urtasun, ministre de Cultura, qui va presentar un requeriment als tribunals per aquesta mesura "intolerable", que suposava una afectació a la llibertat de creació i expressió. I que va incendiar les xarxes socials on molts ens preguntàvem quins serien els criteris del partit per determinar aquest adoctrinament i qui analitzaria les propostes.

Res de nou. El 2023 van passar els següents fets (recull eldiario.es en un article): L'alcalde del PP de Briviesca va cancel·lar una obra de teatre que homenatjava Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar als seus alumnes, afusellat el 1936. L'Ajuntament de Valdemorillo format per PP i Vox —que ja s'havia encarregat de prohibir exhibir la bandera LGTBIQ+ en edificis municipals—, van cancel·lar l'obra teatral sobre l'Orlando de Virginia Woolf, llibre que aborda la sexualitat femenina i el gènere. La regidora de Cultura de Vox a Bezana va censurar la projecció de la pel·lícula infantil Lightyear perquè projectava un petó lèsbic.

I encara hi ha més, el 2024, l'ajuntament de Vox d'Orihuela va deixar sense finançament el Premi de Poesia Miguel Hernández, poeta de la Generació del 27 que va formar part del bàndol republicà i va ser condemnat a 30 anys de presó després. També hi ha la retirada de llibres LGTBIQ+ de l'àrea infantil de la biblioteca de Borriana. O les seves propostes (PNL) de vetar aquells llibres de text que consideren "adoctrinament", per a ells els que contenen "ideologia de gènere, alarmisme climàtic o tergiversacions històriques que desdibuixen la identitat nacional".

Totes aquestes acusacions van ser negades pels ajuntaments, i els fets justificats sota la premissa que es tractava de qüestions de "seguretat o pressupost".

L'art com a reflex

I és clar, si l'art ens convida a pensar, a reconèixer i qüestionar el que passa al món. Si l'art és assenyalar, és eina per a la memòria, per no oblidar. Si l'art és ideologia, és política i és denúncia, l'art no pot néixer amb por, no pot modular-se per encaixar en uns criteris, no pot dependre d'unes quantes mans preocupades perquè les assenyalin. La censura no ens queda tan lluny.